Discontinuïtat sísmica: estructura interna de la Terra

Discontinuïtat sísmica: l'estructura interna de la Terra

L'estructura interna de la Terra s'ha de deduir per mètodes sísmics. Les ones sísmiques canvien de velocitat i direcció en modificar-se la densitat. El punt on es produeix aquest canvi s'anomena discontinuïtat sísmica. Hi ha dos models principals per descriure l'estructura interna:

Model estàtic

Es basa en la composició de les roques. La capa més superficial és l'escorça, que es divideix en:

• Escorça continental: més gruixuda.
• Escorça oceànica: més prima.

L'escorça està formada per granit, basalt, argiles i gresos (capa fina i rocosa). A continuació, trobem el mantell (superior i inferior), format per roques riques en ferro i magnesi. Finalment, la capa més interna és el nucli (extern i intern), format per roques riques en ferro i níquel.

Model dinàmic

Es basa en les propietats físiques de les roques. La capa més superficial és la litosfera, rígida i trencada en diverses peces anomenades plaques litosfèriques, que estan en moviment.

La teoria de la deriva continental de Wegener

Wegener va proposar la teoria de la deriva dels continents. Segons aquesta teoria, fa uns 120 milions d'anys, tots els continents estaven units en un supercontinent anomenat Pangea, que posteriorment es va fragmentar i els continents es van anar separant al llarg del temps.

Proves de la deriva dels continents

• Proves geogràfiques: Es basen en la coincidència de les costes dels diferents continents.
• Proves paleontològiques: Es basen en la distribució de fòssils. S'han trobat els mateixos fòssils en zones actualment separades per oceans.
• Proves geològiques o tectòniques: Es basen en la continuïtat de serralades en continents diferents.
• Proves paleoclimàtiques: S'observen restes d'erosió de climes que actualment no coincideixen amb la ubicació dels continents.

Dorsals oceàniques i fosses oceàniques

Dorsals oceàniques: Serralades de volcans actius, zones on les plaques se separen. Són vores constructives, ja que creen nova escorça oceànica a causa dels corrents ascendents de magma.

Fosses oceàniques: Punts on els corrents descendeixen i fan que una placa xoqui contra una altra. Hi ha 8 plaques grans, a més de plaques menors i microplaques. Poden ser oceàniques (només litosfera oceànica), continentals (només litosfera continental) o mixtes (part oceànica i continental).

Estructures provocades pel moviment de les plaques litosfèriques

• Dorsals: Zones de fractura per on ascendeix el magma del mantell. La pressió del magma separa les vores, formant el relleu de la dorsal.
• Falles de transformació: Fractures discontínues a les dorsals que provoquen un moviment de ziga-zaga. Són zones d'activitat sísmica.
• Orògens de col·lisió: Es formen quan dues plaques xoquen i una cavalca sobre l'altra. Els sediments acumulats es pleguen i formen serralades.

Estructura de la terra:

1. Nucli intern (Endosfera)
2. Nucli extern (Mesosfera)
3. Mantell inferior (Astenosfera)
4. Mantell superior (Litosfera)
5. Escorça continental (Escorça)