El Discòbol de Miró i la Victòria de Samotràcia: Escultura Grega
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,88 KB
El Discòbol de Miró
Fitxa Tècnica
Autor: Miró
Cronologia: c. 460 aC
Tipologia: Escultura exempta
Materials: Original de bronze; còpia romana de marbre.
Mides: 1,55 m d'alt
Estil: Grec clàssic
Tema: Ideal anatòmic atlètic
Localització: Museo Nazionale Romano (Roma).
Biografia de l'Autor: Miró
Miró va ser un dels escultors més importants de la Grècia clàssica. Segons Plini, fou deixeble d'Agelades, el fonedor d'Argos, i va treballar a Atenes en l'època esplendorosa del govern de Pèricles, a mitjan segle V aC. Va fer la major part de la seva producció en bronze.
Context Històric i Artístic
El Discòbol pertany a la segona meitat del segle V aC, dins del període clàssic, l'etapa de més esplendor de l'art grec. D'aquest període destaquen dos fets: el govern de Pèricles (443 aC - 429 aC) i les guerres del Peloponès (431 aC - 405 aC).
El període clàssic és fruit del nou corrent antropocèntric de la filosofia grega, que es resumeix en la màxima de Protàgores: «L'home és la mesura de totes les coses».
Descripció Formal
El Discòbol trenca els principis bàsics de frontalitat i rigidesa de l'escultura arcaica i reflecteix la inquietud de l'artista per mostrar el moviment, que aconsegueix mitjançant la complexa postura del personatge.
Un altre aspecte significatiu és el bon treball anatòmic de l'escultor, que marca fidelment tots els músculs en tensió que participen en l'exercici atlètic.
Temàtica i Significat
El Discòbol és la imatge d'un jove atleta (potser Jacint, que va morir en uns jocs dedicats al déu Apol·lo), representat en el moment de màxima concentració abans de llançar el disc.
Models i Influències
Encara que Miró va trencar alguns cànons de l'escultura arcaica, aquesta va ser un punt de partida molt significatiu en la seva obra, tal com ho testimonien alguns elements formals. També cal assenyalar la influència que van exercir en l'obra de Miró els vasos de ceràmica pintats i les estàtues petites de bronze, obres molt importants per entendre la gran escultura de marbre des dels punts de vista formal i temàtic.
La Victòria de Samotràcia
Fitxa Tècnica
Autor: Pitàcrit (?); Escola de Rodes
Cronologia: c. 190 aC
Tipologia: Escultura exempta
Material: Marbre
Mides: 2,45 m
Estil: Grec hel·lenístic
Localització: Museu del Louvre (París)
Context Històric i Artístic
Pertany a l'època hel·lenística, una etapa convulsa que s'inicia amb la mort d'Alexandre el Gran l'any 323 aC. Una època en què el gran imperi format per Alexandre es divideix entre els seus generals, donant lloc a l'aparició dels regnes hel·lenístics.
Descripció Formal
La Victòria de Samotràcia és una escultura exempta de 2,45 m d'alçada realitzada en marbre mitjançant la tècnica de la talla.
L'escultura, figurativa, és la representació d'una Nike o Victòria representada com una dona amb ales, just en el moment que es posa sobre la proa d'un vaixell, mantenint les ales desplegades i amb la vestimenta (quitó) enganxada al cos per efecte del vent marí (tècnica dels panys mullats).
Temàtica i Significat
La Victòria de Samotràcia és la representació d'una Victòria alada (Nike) en el moment que aterra sobre la proa d'un vaixell. Per tant, el significat d'aquesta obra és la creença grega segons la qual la deessa Nike, col·locada sobre la proa d'un vaixell, els protegia de les tempestes i dels enemics, afavorint el seu triomf en les batalles navals.