El Discòbol de Miró: Escultura Grega Clàssica
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,74 KB
El Discòbol de Miró: Anàlisi i Significat
Fitxa Tècnica
- Estil: Grec clàssic
- Tècnica: Fosa (còpia: talla)
- Material: Bronze (còpia en marbre)
- Formes: Escultura exempta
- Tipologia: Dempeus
- Localització actual: Museo Nazionale Romano delle Terme
- Tema: Un atleta en el moment de llançar el disc.
Anàlisi Formal
El Discòbol representa un atleta en el moment precís de llançar el disc. Tots els músculs estan en tensió, una expressió extraordinària de moviment en potència. El llançador, amb el tors girat per aprofitar la força i el cap tombat per mirar el disc, està totalment concentrat. Miró, un creador innovador, va revolucionar les fórmules antigues.
Miró es va distanciar de l'hieratisme i es va convertir en l'artista del moviment. La clau va ser escollir el moment de màxima tensió. Al Discòbol no s'hi poden establir eixos de simetria com en Policlet, però hi ha una composició de triangles i línies corbes, a més de formes geomètriques per dinamitzar la figura.
Miró aconsegueix el ritme del Discòbol amb una fórmula que recorda els antics egipcis: representar els trets més característics del cos. La intel·ligència de l'artista és triar un model humà en una actitud que fa creïble la postura forçada. Malgrat l'aparent llibertat del gest, és una composició plana que només té sentit si es mira de cara o d'esquena.
Estil
El Discòbol s'inscriu dins del classicisme inicial, però encara mostra trets del període arcaic: el cap té reminiscències de la immobilitat de l'estil anterior, el somriure és semblant a l'expressió estereotipada dels kuroi, i els cabells són com un casc de rínxols.
L'original, perdut, era de bronze, material preferit per Miró. El bronze permetia que la figura s'aguantés sola; a la còpia de marbre es va afegir un tronc per suportar el pes.
Interpretació: Contingut i Significació
El Discòbol representa un jove en la seva màxima plenitud física, il·lustrant l'ideal atlètic de l'època. Miró va ser deixeble d'Agelades, com Fídies i Policlet, i un dels iniciadors del realisme, encara que li retreien que no expressava les emocions. Miró va ser respectat per la seva honestedat i recerca de noves formes. La prova del seu realisme és que la seva estàtua més famosa va ser una vaca a l'Acròpolis, que es podia confondre amb una de real.
Funció
El Discòbol, com totes les obres gregues d'aquest període, estava destinat a ser exposat en públic en un punt estratègic de la ciutat perquè el poble el contemplés.