El Discòbol de Miró: Anàlisi i Context del Classicisme Sublim Grec

Context Històric i Cronologia

Va ser realitzat cap al 460 aC, i pertany a l'època grega clàssica (entre el 475 i el 323 aC), i concretament al període del Classicisme Sublim o Primer Classicisme (segona meitat del segle V aC).

Aquest període (475-323 aC) està comprès entre la fi de les Guerres Mèdiques i la mort d’Alexandre el Gran, i marca el moment de màxima esplendor grega. La victòria contra els perses a les Guerres Mèdiques (499-479 aC) va iniciar un període de completa autonomia cultural i artística, l’epicentre de la qual era la pròspera Atenes de Pèricles, on es va implantar la Democràcia i es va impulsar la construcció de l’Acròpolis.

Els Guerrers de Riace corresponen també al període de màxima esplendor d’Atenes. L'obra que analitzem (el Discòbol) és anterior a l’etapa de Pèricles com a màxim dirigent de l’Atenes democràtica (entre el 443 i el 429 aC) i un dels grans impulsors de l’art durant el Primer Classicisme.

El Classicisme Sublim: Apogeu Cultural

El Primer Classicisme, o Classicisme Sublim, és el punt més àlgid de la cultura atenenca, amb una vitalitat cultural immensa. És un període marcat per:

• Grans obres arquitectòniques: El Partenó o l’Erecteu.
• Filòsofs: Sòcrates, Plató i els sofistes.
• Dramaturgs: Sòfocles, Èsquil i Eurípides (tragèdies) o Aristòfanes (comèdies).
• Historiadors: Tucídides i Heròdot.
• La fundació de l’escola de medicina científica per Hipòcrates.

Anàlisi Formal del Discòbol

El Discòbol és una escultura exempta (o de volum rodó), és a dir, treballada en tot el seu volum. Tot i això, l'escultor la va concebre com a unifacial (pensada per a un únic punt de vista principal).

Moviment i Composició Dinàmica

L'obra trenca els principis de frontalitat i rigidesa de l’escultura arcaica per mostrar moviment mitjançant la complexa postura del personatge. Vist de perfil, el cos descriu una línia en forma de S de dalt a baix, que es combina amb l’arc que descriuen els braços estesos.

Tot i la dinàmica de l’acció, Miró equilibra la composició (principi de contrapposto) fent que el braç que manté el disc faci de contrapès amb la cama en què es recolza l’altre braç.

Aquesta ordenació de les línies en moviment es coneix com a rhythmos.

Anatomia i Expressivitat

Hi ha un excel·lent treball anatòmic de l’escultor, marcant fidelment tots els músculs en tensió que participen en l’exercici atlètic.

La inexpressivitat, en canvi, es reflecteix en el cap, la representació del qual conserva reminiscències de l’etapa arcaica:

• Hieratisme del rostre.
• El somriure arcaic.
• La geometrització dels cabells.

Material i Tècnica

En la peça original de bronze (realitzada amb la tècnica de la cera perduda) s’aconseguia sostenir el difícil equilibri de la figura sense utilitzar cap tipus de suport. En la còpia romana, però, no se’n va poder prescindir a causa del pes del material (marbre).

Temàtica, Funció i Significat

Temàtica

El tema és la imatge d’un jove atleta, identificat tradicionalment com a Jacint (que va morir en uns jocs dedicats a Apol·lo), representat en el moment de màxima concentració abans de llançar el disc.

Funció

El Discòbol, com totes les obres gregues d’aquest període, tenia una funció pública. Era destinat a ser exposat en un punt estratègic de la ciutat perquè el poble el contemplés com a model de bellesa ideal o com a exvot en homenatge a un atleta victoriós.

Significat

Miró capta l’instant precís en què l’atleta, a més de balancejar el disc, fa una volta amb tot el cos girant sobre si mateix. D’aquesta manera, afegeix tot el pes del cos a l’esforç muscular en el moment del llançament. Es tracta de l’expressió de la força del moviment i de l'equilibri perfecte.

Models i Influències

• Trenca els cànons de l’escultura arcaica, tot i partir d'aquests com a base.
• Fou influït pels vasos de ceràmica pintats i les estàtues petites de bronze, on els artistes gaudien de més llibertat creativa i facilitat tècnica. Les solucions aportades en aquests formats foren aplicades posteriorment al marbre.
• En el Discòbol, Miró va avançar molt en l’estudi del moviment escultòric. La tensió muscular i la interacció amb l’espai circumdant foren innovacions decisives per al futur de l’escultura.