Disciplines de l'Atletisme: Salts, Llançaments i Curses

Enviado por Chuletator online y clasificado en Deporte y Educación Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,52 KB

Salts

  • Salt d'Alçada

    El saltador, després d’una cursa d’embranzida, fa un salt enlaire intentant de superar un llistó que es va situant a diferents alçades.

  • Salt de Llargada

    Prova en què, després d’una cursa d’embranzida, l’atleta intenta saltar el més lluny possible.

  • Triple Salt

    Molt semblant al salt de llargada, però l’atleta intenta aconseguir la màxima distància després de fer tres salts seguits.

  • Salt de Perxa

    És un salt vertical en el qual, mitjançant l'ajut d’una perxa, l'atleta intenta saltar el més enlaire possible.

Llançaments

  • Llançament de Pes

    L'atleta llança el pes amb una mà intentant fer-lo anar el més lluny possible.

  • Llançament de Disc

    L’atleta intenta llançar el disc el més lluny possible, ajudat d’un gir i mig dins del cercle de llançament.

  • Llançament de Javelina

    Igual que els dos anteriors, però intentant enviar la javelina el màxim de lluny. L'atleta pot agafar impuls amb una cursa d’aproximació.

  • Llançament de Martell

    L'atleta intenta enviar el martell el més lluny possible, ajudat dels girs que realitza dins del cercle de llançament.

Curses

Podem classificar les curses segons la durada de les proves: les curses de resistència i les curses de velocitat. Tant unes com les altres poden ser llises o amb tanques o obstacles.

Curses de Resistència

Curses de Resistència Llises

  • Curses de Mig Fons

    La distància que s’ha de recórrer està entre les curses de velocitat i les de resistència. Són les proves de 800 m i 1.500 m.

  • Curses de Fons

    Són curses de resistència que tenen una durada bastant llarga, com els 5.000 m, els 10.000 m i la marató. (Aquesta prova només surt i arriba a la pista, però es desenvolupa en un circuit d’asfalt.)

Marxa Atlètica

Aquesta modalitat consisteix a caminar a pas molt lleuger, de manera que sempre hi hagi un peu en contacte amb el terra. Es fan les proves de 50 km Marxa (només per a homes) i els 20 km (tant per a homes com per a dones). Aquestes proves de marxa, com en el cas de la marató, es duen a terme en un circuit d’asfalt amb arribada a l’estadi.

Curses de Resistència amb Obstacles

  • Cursa d'Obstacles

    Aquesta especialitat només la realitzen els homes i consisteix a córrer 3.000 m tot passant uns obstacles i un fossat amb aigua situat a la pista d’atletisme.

Curses de Velocitat

Curses de Velocitat Llises

Són les proves de 100, 200 i 400 m llisos. L’atleta intenta córrer aquestes distàncies el més ràpidament possible.

Curses de Relleus

Es tracta de l’única especialitat de l’atletisme que es realitza en equip. També és una prova de velocitat, però la realitzen quatre corredors. Cadascun d’ells fa un tram de la prova i ha de passar un testimoni al seu company. Les dues proves de relleus són el 4 x 100 m ll. i el 4 x 400 m ll.

Tècnica: Llançament de Pes

Fase Preparatòria

L’atleta es col·loca totalment d'esquena a la direcció del llançament. El pes del cos recau sobre la cama dreta, de manera que el peu dret és al mig de la ratlla del centre, en la part més allunyada a la direcció de llançament. La cama esquerra està lleugerament flexionada, amb el peu un pam enrere i amb uns 10 cm de separació lateral, tocant el terra amb la punta per guardar l'equilibri. El pes es té a la mà dreta, sostingut pels dits i una part del palmell. El pes es recolza contra el coll i la mandíbula. El colze s'oposa al pes i el braç queda per sobre de l'espatlla.

Fase de Desplaçament

El llançador bascula el cos endavant i s'agrupa el màxim possible. El maluc es mou lleugerament cap enrere al mateix temps que la cama esquerra fa un moviment brusc estirant-se cap a la direcció del llançament. Al mateix temps, el peu dret recolzat es desplaça cap enrere arrossegant-se lleugerament contra el terra, fins a quedar al centre del cercle i en diagonal o perpendicular a la posició inicial. El recolzament es fa amb la part anterior del peu. El tronc es manté d'esquena a la zona de llançament. El peu esquerre, després d'estirar-se ràpidament, es recolza de costat contra el contenidor, lleugerament cap a l'esquerra (la posició d'aquests dos peus és gairebé simultània i es fa a gran velocitat). Les espatlles continuen perpendiculars al terra, i el pes del cos continua sobre la cama dreta.

Fase Final

S'inicia quan els dos peus han acabat la fase de desplaçament. La cama dreta impulsa cap endavant, intentant portar el pes del cos sobre l'esquerra al temps que els malucs van cap endavant. El tronc desfà la seva torsió per anar col·locant progressivament els genolls, el maluc, el tronc i l'espatlla cap a la direcció de llançament. En aquest moment es bloqueja tot el costat esquerre per tal que el pes segueixi una línia recta, al mateix temps que les dues cames s'estiren. Tot seguit, també ho fa el braç llançador, accelerant al màxim la velocitat del pes. Després d'aquesta acció, es realitza un canvi de recolzament de peus per tal de mantenir l'equilibri i no sortir per davant del cercle.

Entradas relacionadas: