Discapacitats Físiques: Tipus, Causes i Impacte Social

Discapacitats Físiques: Definició i Característiques

Definició de Discapacitat Física

Una persona amb discapacitat física és aquella incapaç d’atendre per si mateixa (de manera total o parcial) les necessitats de la vida individual i/o social com a conseqüència d’una deficiència en les capacitats físiques. Una deficiència és tota pèrdua o anormalitat d’una estructura o funció en l’aparell locomotor. Pot afectar el sistema ossi, muscular, nerviós i de les articulacions. L’afectació pot ser permanent o transitòria, i el grau d’afectació també varia. Aquestes persones presenten limitacions en el desplaçament, la coordinació i la manipulació.

Etiologia de les Discapacitats Físiques

• Prenatal: Malalties de la mare (per exemple, espina bífida).
• Perinatal: Part traumàtic.
• Postnatal: Traumatismes, infeccions, accidents, etc.

Consideracions Clau en Discapacitat Física

És fonamental considerar: què pot fer la persona, en quin temps, quins instruments l'ajuden a millorar i quines condicions li són més favorables.

Característiques Bàsiques de les Persones amb Discapacitat Física

• Problemes de comunicació.
• Problemes perceptius.
• Problemes de mobilitat (coordinació, desplaçament, etc.).

Existeix una gran variabilitat segons el grau d'afectació. Aquests problemes comporten limitacions en els àmbits següents:

• L’aprenentatge.
• L'acumulació de les experiències.
• La percepció de si mateixos.
• El medi social.

Classificació de les Discapacitats Físiques (Verdugo, 1998)

1. Discapacitats Físiques Motrius

   Sense afectació cerebral: són seqüeles de la poliomielitis, la lesió medul·lar, l’amputació, l'espina bífida, la miopatia, l'escoliosi, malformacions congènites i altres discapacitats motrius.

2. Discapacitats Físiques per Malaltia Crònica

   Asma infantil, epilèpsia, dolor crònic, malaltia renal i altres discapacitats físiques per malaltia crònica.

3. Discapacitats Mixtes

   Plurideficiència, seqüeles d’hospitalització i immobilització.

Tipus Específics de Discapacitats Físiques

Seqüeles de Poliomielitis

És una malaltia epidèmica aguda produïda per un virus i és més freqüent en infants que en adults. Es poden distingir dues fases:

Fases de la Poliomielitis

• Malaltia menor: Pot ser l'única fase de la malaltia. És la menys greu.
• Segona fase: Es produeix un mal major. Les seqüeles físiques són permanents i en alguns casos molt invalidants. Pot produir paràlisi dels membres superiors i inferiors (més rarament monoplègia superior o inferior); més rarament es pot produir quadriplègia o tetraplègia. En casos excepcionals, podem trobar paràlisi aïllada d’un membre. El pronòstic varia segons l’extensió de la paràlisi i de la seva localització.

La Lesió Medul·lar

És el grup de les discapacitats que més atenció ha rebut. Actualment, el coneixement de les conseqüències físiques i neurològiques de la lesió, el seu tractament i la seva recuperació estan molt avançats. És considerada una de les calamitats més devastadores de la vida humana. Té una baixa incidència però suposa (per a la persona afectada) grans canvis en l’estil de vida, amenaça per a la vida, atac a la integritat corporal, alteració de la identitat, posició social, la mobilitat, el treball, les relacions, estrès, efectes psicològics dramàtics, etc. i exigeix un esforç considerable d’adaptació.

Definició i Conseqüències de la Lesió Medul·lar

La lesió medul·lar consisteix en una commoció, compressió, laceració o secció de la medul·la espinal. Produeix una pèrdua de funció neurològica per sota de la lesió. Pot implicar absència del control motor voluntari dels músculs, pèrdua de sensibilitat i de la funció autònoma.

Fins fa poc, el pronòstic era molt greu. Actualment, sol requerir d’un a tres mesos d’hospitalització i un posterior entrenament en un centre de rehabilitació.

Tipus de Lesió Medul·lar segons el Nivell

• Tetraplègia: Lesió a nivell cervical amb afectació a les quatre extremitats.
• Paraplègia: Lesió que afecta només les extremitats inferiors.

Causes Comunes de Lesió Medul·lar

Aproximadament un 75% són produïdes per lesions traumàtiques. D'aquestes, un 50% es produeixen en accidents de trànsit, seguides de caigudes, accidents laborals, accidents esportius, ferides, etc.

Aspectes Socials de la Lesió Medul·lar

• Demogràfics: Sexe, estat civil, nivell cultural, socioeconòmic, que estan molt relacionats amb la rehabilitació i amb la recuperació i, posteriorment, amb la conservació del treball.
• Barreres arquitectòniques: Dificulten l’accés a edificis i serveis, amb repercussions en el treball, la sociabilitat, etc.
• Actituds personals: Repercussions, col·laboració de la família, etc.
• Actituds de la comunitat: Estereotips, marginació, etc.

Aspectes Psicològics de la Lesió Medul·lar

S'han estudiat àmpliament, però s'ha progressat menys que en la recuperació, el tractament i el coneixement de les conseqüències físiques i neurològiques.

Amputació

Consisteix en la separació d’un membre o una part del mateix de la resta de l’organisme.

Conseqüències Físiques de l'Amputació

Dolor, sensació de membre fantasma (percepció de sensacions que el membre amputat encara està connectat al cos i funciona com la resta), formigueig, tensió cutània (de la pell).

Les amputacions són un dels procediments quirúrgics més amenaçants per a la vida de l’individu i per a la seva integritat psicològica.

Classificació de les Amputacions

Es fa tenint en compte el membre amputat i el nivell de l’amputació.

Etiologia de l'Amputació

Pot ser congènita, traumàtica (accidents laborals, de trànsit, domèstics, esportius, etc.), o associada a malalties (diabetis, cardiovasculars, càncers, infeccions, etc.).

Conseqüències Socials de l'Amputació

Pèrdua de la capacitat funcional del membre que pot ser compensada per l’entrenament de la resta del cos i per pròtesis. Aquesta compensació és més efectiva com més aviat es comenci i amb el suport de la família.

• Pèrdua de la capacitat laboral si el membre amputat era essencial per a la tasca.
• Aïllament social per falta de mobilitat i prejudicis estètics.

Conseqüències Psicològiques de l'Amputació

Poden ser variables i depenen d’una sèrie de factors:

• Funció física: La percepció de la pròpia capacitat (el que la persona creu que pot o no pot fer).
• Comoditat: La comoditat amb un membre artificial.
• Aparença exterior: Depèn de l'edat, del sexe, de les implicacions vocacionals i/o econòmiques. Pitjor reacció si afecta la situació econòmica i/o laboral.
• Relacions socials: En la mesura que l’individu se senti refusat.

Factors Determinants en la Rehabilitació de l'Amputació

L’èxit o el fracàs de la rehabilitació pot venir determinat per una sèrie de factors:

• Interns: Personalitat prèvia de la persona.
• Externs: Prejudicis socials, no tenir cap persona de confiança, pocs recursos econòmics, atribuir als altres la causa de l’amputació, la poca mobilitat, etc.

Espina Bífida

És una malformació congènita compatible amb la vida, una de les malformacions més significatives en la patologia de l'infant acabat de néixer. Es tracta d’una anomalia del desenvolupament de la medul·la espinal i de la columna vertebral produïda per causes desconegudes durant la vida embrionària (durant la tercera o quarta setmana de gestació).

Miopatia (Distròfies Musculars)

És una afecció del múscul estriat caracteritzada per una degeneració progressiva de les fibres musculars, sense dany neurològic ni alteració inflamatòria. Es tradueix per la disminució de la força muscular i del volum del múscul en el territori danyat, amb retraccions músculo-tendinoses importants. El diagnòstic d’aquesta patologia es precisarà mitjançant electromiografia. La miopatia de Duchenne és la més coneguda, però existeix una gran varietat de miopaties.

Etiologia de les Miopaties

La causa més comuna en la producció de les distròfies musculars és l’hereditària, però també existeixen miopaties d’origen metabòlic i endocrí.

• Formes hereditàries lligades al sexe (miopatia de Duchenne): La distròfia muscular de Duchenne o distròfia muscular progressiva (DMD) és una malaltia hereditària amb un patró d’herència de tipus recessiu lligat al cromosoma X, per la qual cosa és molt més comuna en homes que en dones. És la distròfia muscular més comuna. És una miopatia d’origen genètic que produeix destrucció del múscul estriat. Afecta totes les races.
• Formes autosòmiques dominants.
• Formes autosòmiques recessives.

Simptomatologia de les Miopaties

El principal símptoma d’aquesta patologia és la pèrdua de força. A diferència d’altres patologies de tipus neurològic, en la distròfia muscular no hi ha alteracions de tipus sensitiu. Aquesta pèrdua de força es va produint de manera gradual i progressiva, afectant, generalment en un primer estadi, la musculatura de les extremitats inferiors, posteriorment, la de les extremitats superiors i, finalment, la musculatura del tronc i la respiratòria. També, paral·lelament, es produeixen una sèrie d’alteracions articulars com a conseqüència de la immobilitat i la manca de to muscular; les deformitats més freqüents són: escoliosi (desviació de la columna), el genu flexum (genolls en flexió) i malucs en abducció (cames obertes).

Tractament de les Miopaties

El tractament de les miopaties és únicament simptomàtic. No existeix en l’actualitat cap tractament curatiu.