Discapacitat Visual: Guia per a l'Educació Física

Discapacitat visual: Qualsevol pèrdua visual de la persona. Tipus: Ceguesa de naixement, ceguesa tardana (té experiències visuals) i ceguesa de baixa visió (mai ha vist amb nitidesa la realitat que l'envolta).

La percepció visual és la capacitat per interpretar el que es veu, l'habilitat per processar i comprendre tota la informació rebuda a través del sentit de la vista. Facultats bàsiques:

• Coordinació visual-motriu: és la capacitat de coordinar la visió amb els moviments del cos o les seves parts.
• Percepció de la figura-fons: és la capacitat per diferenciar el que és el centre de la nostra atenció del que envolta aquest focus.
• Posició en l'espai: relació en l'espai d'un objecte respecte a l'espectador.
• Relacions espaials: capacitat d'un observador per rebre la posició de dos o més objectes en relació amb ell mateix i respecte els uns amb els altres.

Característiques Físiques

• Tenen una considerable velocitat en distàncies curtes i no estan molt capacitats per aguantar entrenaments llargs.
• Menor capacitat aeròbica, per això la progressió en proves de fons és més lenta.
• Els valors en consum d'oxigen són menors als dels vidents.
• Els nivells de força a l'iniciar la pràctica esportiva són també menors, per tant, és necessari començar aviat el desenvolupament d'aquesta qualitat.
• Un cec haurà de tenir més temps de recuperació per treballar a la mateixa intensitat que un vident.
• El volum d'entrenament ha de ser menor que en un vident a la primera etapa, fins que no s'aconsegueixi una base de condició física.

Adaptacions de l'Espai

• La desorientació provoca desmotivació i rebuig als jocs.
• La por als xocs pot condicionar la motivació i la velocitat de desplaçament.
• Els recursos plantejats van encaminats a millorar la seva autonomia.

Les adaptacions de l'espai fan referència a 3 àmbits:

• Àmbit sonor: conèixer els sorolls de l'espai.
• Àmbit tàctil: consciència de les textures de les parets, terra.
• Àmbit visual: donar a conèixer els diferents colors de parets, portes i materials i la seva localització espaial. Informar de l'orientació dels punts de llum (finestres, focus...).

Adaptacions del Material

La por i el desconeixement poden ser causa de rebuig, així com també materials durs. Cal una familiarització prèvia dels materials abans d'iniciar un joc.

Àmbit Visual del Material

• Tenir en compte el tipus de visió de l'alumne (si molesta l'excés de llum o no).
• Utilitzar el color que millor vegi l'alumne de baixa visió en contrast amb el terra i parets i col·locar cons o materials grans com a ajuda als jocs.
• Als jocs de precisió, col·locar paper o cinta adhesiva d'alt contrast al punt de precisió.
• Als jocs de persecució, utilitzar petos de colors llampants.

Àmbit Tàctil del Material

• Utilitzar pilotes grans: faciliten el domini.
• Utilitzar pilotes i cordes toves i de tacte i olor agradable per facilitar el seu control i acceptació.
• Als jocs de persecució en els quals cal acompanyament, utilitzar una corda per fer-ho.
• Si el material té una orientació determinada, marcar-lo amb cinta o xinxeta per facilitar-ne l'ús.
• Utilitzar els “allarga mà” als jocs de persecució.

El So dels Materials

• Utilitzar pilotes sonores.
• Es poden posar picarols dins del material a utilitzar per facilitar-ne l'ús.
• Es pot colpejar el material que volem que localitzi el nen, facilitant la seva orientació.

Adaptacions de la Normativa i la Tàctica

• Permetre les posicions de protecció i el contacte per a la localització i seguiment dels companys.
• Utilitzar palmades i sons de localització.
• Permetre els jocs agafats de la mà d'un company.
• Augmentar o disminuir els temps de possessió de la pilota o del joc.
• Modificar els sistemes de puntuació per evitar el fracàs.
• Fer complir el reglament, ja que així hi ha aturades que permeten al nen cec resituar-se.
• Incloure noves normes per ajudar o donar seguretat i augmentar la motivació.
• Obligatorietat de passar la pilota al menys una vegada al nen cec.
• Participació del nen amb cada equip per igualar la situació.

Tàctica

• En alguns jocs, la defensa en zona restringeix els espais i facilita el control.
• L'assignació de tasques durant el joc també pot ajudar al nen cec.
• Es pot col·locar a un company a prop del nen de baixa visió per facilitar la seva tasca i augmentar el rendiment de l'equip.

El Llenguatge

• Procurar verbalitzar les descripcions i instruccions, donant més informació oral.
• El llenguatge s'ha d'adaptar al coneixement dels nens de la realitat social, del seu cos i de les possibilitats de moviment.
• Pactar un llenguatge comú que defineixi i precisi els moviments corporals amb poques explicacions.
• Llenguatge precís.
• Utilitzar el to de veu com a eina de motivació.

Les Habilitats

• Modificar la forma de desplaçament dels companys per igualar la diferència.
• Modificar les habilitats a realitzar, simplificant-les pel nen cec o dificultant-les per a la resta dels nens.

Altres Orientacions Didàctiques

• Acompanyaments: el nen cec agafa el colze del nen vident i es situa lleugerament rere seu.
• Tècnica de protecció: per anticipar obstacles, evitar o minimitzar xocs i facilitar l'orientació. Una mà segueix la paret o objectes i l'altra va estesa al davant a l'alçada del pit (colze en flexió i palmell enfora).
• Recepció pilotes: la mà menys hàbil a l'alçada de la cara, a un pam i amb el palmell enfora, cos de costat i la mà hàbil en protecció baixa.
• Orientació indirecta: la posició que ocupa l'educador durant el joc pot servir d'orientació al nen cec.

Factors de Realització de Programes

• Moment de l'aparició de la ceguesa.
• Actitud enfront la deficiència.
• Ritme progressiu o no de la malaltia.
• Presència d'una altra malaltia associada.
• Característiques de la resta visual si n'hi ha.

Patologies Freqüents

• Patologia corneal.
• Cataractes.
• Glaucoma.
• Miopia degenerativa.
• Atròfia del nervi òptic.
• Patologia retinària: degeneracions, despreniments...

Grups de Baixa Visió

• Visió perifèrica, central i borrosa.