Discapacitat Motriu: Característiques i Estratègies d'Autonomia Personal

Característiques de l'Alumnat amb Discapacitat Motriu

Aquests alumnes volen arribar a desenvolupar al màxim les seves capacitats, per la pròpia satisfacció i la dels altres.

Què és la Discapacitat Motriu?

La Discapacitat Motriu és l'alteració de l'aparell motor causada per un funcionament deficient del Sistema Nerviós Central (SNC), el Sistema Muscular (S. Musc), el Sistema Ossi (S. Ossi) o la combinació dels tres.

Pot anar acompanyada de trastorns associats com:

• Trastorns sensorials.
• Trastorns cognitius.
• Trastorns de comunicació i llenguatge.
• Trastorns de comportament.

Es classifica segons diferents criteris:

• Segons el moment en què es produeix.
• Segons la durada.
• Segons l'evolució.

Paràlisi Cerebral (PC)

Disfunció motriu generalitzada, permanent i no degenerativa causada per una lesió a l'encèfal.

Tipus de Paràlisi Cerebral i Afectacions

• PC Espàstica: Afecta els músculs dels membres superiors i inferiors.
• PC Atetòsica: Moviments desorganitzats, involuntaris i espasmòdics. Sovint afecta la llengua i la masticació.
• Atàxia: Pertorbació de l'equilibri i la coordinació dels moviments, especialment relacionats amb la postura.

Classificació segons l'Afectació Corporal

• Hemiplegia: Afectació d'un costat del cos.
• Paraplegia: Afectació de dues extremitats inferiors.
• Tetraplegia: Afectació de les quatre extremitats.
• Diplegia: Afectació de dos membres (generalment inferiors).
• Triplegia: Afectació de tres membres.
• Monoplegia: Afectació d'un sol membre.

Dèficits Associats

Pot anar acompanyada de dèficits en:

• Trastorn visual i auditiu.
• Integració i emmagatzematge d'informació.
• Trastorn de personalitat.
• Dèficit d'atenció i percepció.

Espina Bífida

Anomalia congènita de la columna vertebral causada per la falta d'unió del tub neural i els arcs vertebrals posteriors. (Generalment, no implica deficiència mental).

Símptomes i Conseqüències

• Paràlisi motora de les extremitats inferiors.
• Afectació de l'esfínter anal i vesical.
• Alteració de la funció genitosexual.
• Infeccions urinàries.
• Hidrocefàlia.
• Alteracions ortopèdiques.

El tractament és quirúrgic quan és possible. La resposta emocional pot estar afectada, manifestant-se en una baixa motivació i autoestima.

Estratègies per Afavorir l'Autonomia Personal

Per als alumnes amb espina bífida, la integració és el primer objectiu. Les dificultats principals inclouen: barreres arquitectòniques, continuïtat educativa i col·laboració.

Hàbits d'Orientació i Desplaçament

L'objectiu és que l'alumne es pugui desplaçar amb tranquil·litat a qualsevol lloc del centre, ja sigui amb supervisió o amb autonomia.

• Suport material i tècnic.
• Identificar entorns molt propers.
• Identificar el transport públic.

Higiene Personal

Adaptacions necessàries:

• Lavabo a l'alçada adequada.
• Mirall situat davant del nen.
• Col·locar-se davant de l'alumne per explicar-li els passos i realitzar l'acció amb ell.

Hàbits d'Ús Correcte del Vestit

Començar per treure's les peces de roba que no tinguin botons. L'aprenentatge ha de seguir una progressió: de més fàcil a més difícil.

Control d'Esfínters

Estratègies clau:

• Controlar la micció cada 30 minuts.
• Associar i acceptar el vàter (WC) com el lloc indicat.
• Ser conscient de l'acció de miccionar/defecar.

Adaptacions i suport:

• Situar el WC prop de l'aula ordinària.
• Elaborar un registre individual.
• Utilitzar el reforç positiu (+).

Alimentació

Ús de la Cullera

Objectius: obrir la boca aplanant la llengua, no mossegar la cullera, i prémer els llavis per agafar el contingut.

• Seure còmodament a taula.
• Indicar quina és la cullera i la forquilla.
• Començar amb aliments espessos.

Ús del Got

Objectiu: realitzar el moviment de succió.

• Utilitzar un got amb nanses.
• No omplir el got completament.

Ús del Ganivet

S'introdueix quan l'alumne és autònom amb la cullera i la forquilla.

• Començar amb aliments suaus i tous.
• Col·locar-se darrere del nen amb instruccions verbals i gestuals.

Tipus de Baveig

• Baveig per ones: Les ones són més o menys pròximes entre si, i el volum de saliva que es buida és gran.
• Baveig de fil continu: L'alumne no tanca la boca per empassar.
• Baveig de petites gotes: La part anterior de la boca i la cara interna del llavi inferior no es buida eficaçment.

Finalitats de les Estratègies Tècniques

Les estratègies tècniques tenen tres finalitats principals:

• Desenvolupar l'autonomia personal.
• Millorar la qualitat de vida.
• Afavorir el procés d'inclusió social.