Direct Cinema: Història i Característiques del Documental d'Observació

Modalitat d'Observació: El Direct Cinema

El Direct Cinema nord-americà és una modalitat cinematogràfica que va sorgir a principis dels anys seixanta, impulsada per desenvolupaments tecnològics significatius com equips portàtils, lleugers i sincrònics. Aquests avenços, combinats amb una societat més oberta i un conjunt coherent de teories fílmiques i narratives, van permetre un acostament diferent als subjectes. Els directors d'aquesta corrent donaven prioritat a una observació espontània i directa de la realitat.

Aquesta modalitat va sorgir arran del desacord amb la voluntat moralitzadora que el documental expositiu generava. El Direct Cinema va permetre que el realitzador registrés la realitat sense involucrar-se amb el que feia la gent, sempre que no es dirigís explícitament a la càmera.

Característiques del Documental d'Observació (Direct Cinema)

• No intervenció del director: En aquest tipus de documental, la no intervenció del director és fonamental. L'espectador l'experimenta com una reproducció de la vida tal com es viu.
• Cessió de control: Les pel·lícules cedeixen el "control", més que qualsevol altra modalitat, als esdeveniments que es mostren i es desenvolupen a la pantalla. El filmmaker vol observar el que passa davant de la càmera sense utilitzar una intervenció oberta.
• Temporalitat autèntica: S'utilitza el muntatge per potenciar la impressió de temporalitat autèntica, prioritzant el temps real i present.
• Fidelitat a la realitat: La presència de la càmera "en l'escena" ofereix el testimoni de la seva presència en el món històric, creant un sentit de compromís i de fidelitat amb el que passa.

Elements descartats en el Direct Cinema

En el Direct Cinema, queden completament descartats els següents elements:

• El comentari en veu en off (voice-over)
• La música no diegètica
• Els intertítols
• Les reconstruccions
• Les entrevistes

Direct Cinema segons Barnouw

En paraules de Barnouw, el filmmaker del Direct Cinema:

• Portava la seva càmera a un lloc on hi havia una situació tensa i esperava amb il·lusió que es desfermés una crisi.
• Aspirava a la invisibilitat.
• Exercia el paper d'observador distanciat.

Aquestes pel·lícules, en comptes d'estar centrades i organitzades al voltant de la solució d'un enigma o problema, tendeixen a descriure la quotidianitat.

Cinéma Vérité segons Rouch

En contrast, segons la versió de Rouch sobre el Cinéma Vérité:

• L'artista era sovint un participant obert.
• L'artista del Cinéma Vérité adoptava el rol de provocador.

Visionats Recomanats

• Tishel (2003) de Victor Kossakovsky
• Vivan las Antípodas (2011)

El Nou Documental d'Observació i la Televisió

El nou documental d'observació inclou subgèneres i subtipologies sorgides d'aquesta modalitat original. Segons Stella Bruzzi, les formes d'aquest tipus de documental s'han utilitzat àmpliament a la televisió per crear programes d'entreteniment com reality shows, docusoaps (per exemple, Bellvitge Hospital, Casar-se amb un milionari, etc.).

Aquesta evolució dels docusoaps als reality shows ha redefinit el documental d'observació televisiu, creant una nova categoria d'"entreteniment" basada en fets reals (com Supervivientes).

Característiques del Nou Documental d'Observació Televisiu

• L'èmfasi principal és l'entreteniment.
• Importància de les personalitats a qui els agrada actuar per a la càmera.
• Edició ràpida, alternant històries o personalitats.
• De vegades amb una veu en off prominent.
• Focalització en la quotidianitat.