El Diner i el Sistema Financer: Guia Completa

El Diner i el Sistema Financer

Bescanvi

Un bescanvi es produeix quan unes persones ofereixen una cosa a altres persones, a canvi d’alguna cosa que els altres ofereixen.

El Diner Mercaderia

Tot objecte acceptat com a mitjà de pagament ha de ser:

• Fàcilment transportable: per poder ser utilitzat en intercanvis en llocs diferents i distants.
• Divisible: per poder fer canvis en diferents quantitats.
• Difícilment falsificable: perquè no pugui ser imitat i alterar-ne el valor.
• Tenir un alt valor amb relació al seu volum.

Llei de Gresham

Si puja el valor dels metalls, es fonien les monedes més pesades i baixa el nombre de monedes de valor elevat. Al mercat només es mantenen les monedes de poc pes perquè tenen poc valor com a metall.

Tipus de Diner

Paper moneda: Diner que gairebé no té valor com a mercaderia, però que s’accepta com a expressió d’un determinat valor.

Diner fiduciari: Diner que no té valor com a mercaderia.

Diner bancari: Diner que neix de les operacions de préstec que fan els bancs, que utilitzen una part dels seus dipòsits mentre que una altra part queda com a reserva.

Diner electrònic:

• Targetes de dèbit: Només permeten gastar el saldo disponible.
• Targetes de crèdit: Permeten gastar el saldo disponible i més, amb un reemborsament posterior.
• Targetes moneder: Permeten pagar fins que s’acabi el saldo (com la targeta del mòbil).
• Targeta d’Internet: Permeten comprar en línia.

Funcions del Diner

• Dipòsit de valor: Permet mantenir el patrimoni en diner en comptes d’altres actius.
• Unitat de compte: S'utilitza per comparar el preu dels béns i serveis.

El Sistema Financer

Conjunt d’agents econòmics que s’encarreguen de recollir l’estalvi de les famílies i empreses per destinar-lo a diferents usos.

• Intermediaris financers bancaris:
  • Captació de recursos a canvi d’un interès.
  • Inversió dels recursos mitjançant crèdits o préstecs.
• Intermediaris financers no bancaris:
  • Companyies d’assegurances: Cobreixen els riscos dels clients.
  • Fons d’inversió: Gestionen el patrimoni dels clients.
  • Empreses de lísing: Proporcionen als seus clients diferents béns en lloguer.
  • Societats de garantia recíproca: Grups d’empreses petites o mitjanes que s’uneixen entre si per obtenir finançament.
• El mercat financer:
  • Mercat de capitals: Es destina a la compra i venda d’actius financers.
  • Mercat bancari: S’especialitza en productes financers molt líquids.
  • Mercat de renda fixa: Es venen actius amb un interès fix.
  • Borsa: Mercat genèric on es compren i es venen actius financers.

El Banc Central

Institució de l’estat amb la funció de controlar el diner de l’economia estatal. Funcions:

• Establir els fins i els instruments de la política monetària.
• Controlar el tipus de divisa.
• Controlar les estafes.
• Emissió de monedes i bitllets.
• Actuar com a banc dels bancs i banc de l’estat.

Control de la Quantitat de Diner

• Per augmentar l’oferta monetària:
  • Emetre més monedes i bitllets.
  • Reduir els coeficients de reserves.
  • Augmentar els préstecs als bancs.
  • Fer operacions de compra en el mercat.
• Per reduir la quantitat de diner:
  • Retirar monedes i bitllets de la circulació.
  • Augmentar els coeficients de reserves dels bancs.
  • Disminuir els préstecs als bancs.
  • Fer operacions de venda en el mercat.

La Política Monetària

Consisteix en la utilització de tots els instruments per augmentar o disminuir l’oferta monetària i influir sobre el tipus d’interès.

La Inflació

Augment continuat i fort dels preus al llarg del temps. Afecta amb una disminució del poder adquisitiu i una disminució de l’estalvi.

Causes de la Inflació

1. Inflació monetària: Si puja l’oferta de diners, puja la demanda de béns i puja el preu.
2. Inflació de costos: Si pugen els costos, puja el preu dels béns i serveis.
3. Inflació de demanda: Si la demanda és superior a l’oferta, comporta una pujada dels preus.
4. Inflació estructural:
   • Els errors de mercat comporten una concentració de capital i una pujada de preus.
   • La pressió consumista porta una pujada de la demanda de béns i una pujada del preu.