La dinastia Antonina i els cinc emperadors bons

La dinastia Antonina

Donà lloc al moment de màxima esplendor de Roma. Alguns li diuen la dinastia dels 'emperadors adoptius', d'altres la dinastia 'dels cinc emperadors bons'. Actualment hi ha un nou nom que és el de dinastia Úlpio-Aelia.

Nerva (96 - 98)

Nerva era un senador ja ancià quan el Senat l'escollí com a emperador, l'any 96. Havia dedicat tota la seva vida al servei imperial, sota emperadors diversos.

La seva administració estigué marcada pels problemes financers i per topades contínues amb els pretorians.

Trajà (98 - 117)

Marc Ulpi Trajà nasqué a Itàlica, actual Santiponce. Es tracta del primer emperador d'origen no itàlic. Aquest fet és una prova fefaent del grau de romanització que tenien les pronvíncies hispàniques i de com la península itàlica estava perdent el pes polític únic en un moment en què l'Imperi és quelcom de global.

És conegut principalment per un ampli programa d'edificis públics (el fòrum de Trajà, la columna Trajana, els mercats de Trajà). També fou el comandant militar que aconseguí situar l'Imperi en el màxim de la seva extensió territorial: el 106 s'annexionà la Dàcia, el 107 Nabatea, el 116 Pàrtia. També practicà una estricta política a nivell econòmic i moral, no deixant impunes els delictes de malversació de cabdals públics.

Adrià (117 - 138)

Nebot de l'emperador Trajà, va pujar al poder a la mort d'aquest. Com el seu tiet, és nascut a Hispània.

Fou un emperador viatger, que es dedicà a conèixer de primera mà les necessitats de les diverses províncies de l'Imperi. A nivell polític, deixà una potent maquinària burocràtica imperial que feia rutllar el dia a dia de l'Imperi tot i l'absència de l'Emperador.

A nivell militar, es va decantar per enfortir les fronteres, evacuant algunes de les províncies conquerides per Trajà i que tenien mala defensa. A Britània manà construí el mur d'Adrià.

A nivell literari, fou un emperador culte, apassionat per la filosofia i escriptor de poesies.

Antoní Pius (138 - 161)

El seu nom deriva que obligà al Senat a deïficar el seu pare adoptiu i predecessor Adrià.

Durant el seu regnat construí temples, teatres, mausoleus, promogué les arts i les ciències. El seu regnat fou pacífic. Al contrari d'Adrià, mai s'allunyà de Roma. La seva forma de governar fou molt elogiada pels seus contemporanis i per les generacions futures.

Lluci Ver (161 - 169)

Va gobernar conjuntament amb Marc Aureli a la mort d'Antoní Pius fins a la seva mort. Morí de verola, deixant el poder en mans de Marc Aureli.

Marc Aureli (161 - 180)

Fill adoptiu d'Antoní Pius, comença sent cogovernant de Roma juntament amb Lluci Ver, fins a la mort d'aquest l'any 169. A partir d'aquell moment fou l'únic regnant de l'Imperi.

El seu govern està caracteritzat pels continuus enfrontaments militars a la regió oriental de l'Imperi. La seva mort posa el punt final a una època anomenada dels cinc emperadors bons, la de major felicitat i prosperitat de tota l'època romana.

Ha passat a la història com l'Emperador filòsof, ja que és un dels més grans representants de la filosofia estoica en el segle II dC a Roma. La seva obra més important són les Meditacions, obra d'arrels estoiques i on podem reseguir principis que Sèneca i Lucà van avançar un segle abans.

Còmode (180 - 192)

Fill de Marc Aureli, fou nomenat emperador de Roma a la mort del seu pare biològic (fet que no succeïa a Roma des de la successió de Vespasià pel seu fill Titus l'any 79 dC).

El seu regnat pot ser dividit en dues parts:

a) Mentre ajudà a son pare en la gestió de l'Imperi (177-180), la seva forma d'entendre el govern pot anomenar-se moderada. Fou amb 15 anys el cònsol més jove en la història de Roma.

b) Quan rebé l'Imperi en solitari, a la mort de son pare, la seva forma de governar degenerà en una paranoia esquizofrènica que provocà una de les majors crisis, no viscudes a Roma des del govern de Domicià.

Es considerà a si mateix com un Déu, de manera que sempre es feu representar com a tal, assumint la figura d'Hèrcules. També s'autodenominà com el nou Ròmul, ja que va refundar la ciutat.

Quan morí, l'Imperi patí un seguit de guerres civils que es coneix amb el nom de l'Any dels cinc emperadors.