El dinar campestre de Manet: Anàlisi i interpretació

El dinar campestre

Édouard Manet

1863

Primer impressionisme

Oli sobre tela

Escena costumista

Musée d'Orsay (París)

Època de gran transformació social i filosòfica (positivisme), amb l'hegemonia de la burgesia que aporta els seus costums i la manera d'entendre la vida. La França de la segona meitat del segle XIX, i concretament París, és l'escenari de totes les revolucions burgeses, així com del Segon Imperi, la Comuna i la III República. Apareixen els grans bulevards, les exposicions universals creen monuments com la torre Eiffel i l'especulació urbanística donarà pas a una burgesia de nous rics. També té molta importància la nit i els locals nocturns. El café Guerbois va ser el centre de reunió dels impressionistes on discutien d'art, de política, de poesia, dels avenços científics. Els impressionistes s'identificaven amb la bohèmia, l'esquerra política i el món dels intel·lectuals crítics amb el poder com Emile Zola.

Els verds, predominants en el conjunt de l'obra, envolten els negres, blancs i ocres. Les figures humanes són representades com zones planes de color, sense clarobscurs i dibuixades sense les línies dels contorns. La combinació de les diverses tonalitats verdoses del quadre proporciona la sensació de transparència a l'aigua del rierol. Per aconseguir un contrapunt lumínic, el pintor francès va utilitzar el negre i el blanc com a colors predominants en les figures centrals. La llum es fon en els colors. Les ombres són simples taques de colors juxtaposades a les altres.

Línies compositives diagonals. La composició d'aquesta obra s'estructura en tres plans horitzontals sobreposats: a sota hi ha una panera amb fruites, pa i els vestits de les dues dones; al centre, una dona nua que mira fixament l'espectador i dos homes vestits, un dels quals té un aspecte distant, mentre l'altre està representat amb el braç dret atansat i un gest de la mà que indica que ha pres la paraula. Darrere d'aquests, una altra dona, vestida amb roba interior, remullant-se en un rierol. Les tres escenes queden incloses en una estructura triangular formada per la perspectiva lineal, el punt de fuga de la qual es troba situat al petit tros de cel pintat a la part alta de la tela. Aquest ordre compositiu va ser criticat per la manca d'unitat dels diferents elements i per la manca de relació dels personatges que no es relacionen entre si.

Dinàmic, doncs es mostra el temps interior del tema

Equilibrat, transmet serenitat.

Manet va estar molt vinculat al moviment impressionista, si bé no va participar mai en les seves exposicions. El tractament del color, la perspectiva i la composició de les seves obres van trencar amb la tradició; per això se'l considera un dels pares de la pintura contemporània. El seu trencament amb l'art de l'època i el seu estil pictòric ple de força féu que els impressionistes el consideressin el cap de l'avantguarda artística de París. La influència d'aquells sobre ell també es féu notar: la passió per pintar a l'aire lliure i els estudis sobre la llum deixaren empremta en l'obra posterior de Manet. La pintura espanyola, de la mà de Murillo, Goya i, per damunt de tots, Velázquez influí en Manet a partir del viatge que féu a Espanya el 1865. Dels grans mestres, Ticià i Giorgione, entre d'altres, va prendre temes per reinterpretar-los a la seva manera. Els gravats japonesos, que començaven a circular per París, feren conèixer les possibilitats d'un art de colors plans i simples, que marcà les noves generacions de pintors i que també influí Manet. Le déjeuner sur l'herbe inspirà molts artistes, entre els quals hi havia Picasso, el qual féu una gran quantitat d'olis i dibuixos basant-se en aquesta famosa obra.

Una dona completament nua acompanyada de dos homes vestits, probablement artistes, seuen a la gespa, mentre una altra dona allunyada del grup es refresca en un rierol. La noia que mira fixament l'espectador és Victorine Meurent, model de l'artista; els dos homes són el seu germà i el seu cunyat, l'escultor holandès Ferdinand Leenhoff.

Decorativa.

Vida quotidiana o costumista.

La intenció de Manet en pintar el quadre era aconseguir exposar-lo al Saló, que era la millor manera d'atraure els possibles clients abans que fossin habituals els marxants d'art.

Aquesta obra fou presentada per Manet en el Saló de París de 1863. El jurat la rebutjà, sent el principal motiu de crítica la nuesa injustificada de la dona. Aquest rebuig va significar un gran escàndol, principalment entre els joves artistes d'avantguarda, que tenien a Manet com a l'artista més gran de la seva generació. En un acte propagandístic, Napoleó III, creà amb els quadres desestimats el “Salon des Refusés”, precisament per a que el públic pogués donar fe de la seva poca qualitat pictòrica, on finalment va ser exposada.