Dinar campestre de Edouard Manet

Dinar campestre

FITXA TÈCNICA:

Autor: Edouard Manet

Cronologia: 1863

Tècnica: oli sobre tela

Mides: 2,08*2,64

Estil: realista impressionista

Tema: escena costumista

Localització: Musee d’Orsay

CONTEXT HISTÒRIC:

Al mateix temps és l’època de la Segona Revolució Industrial i del Colonialisme. Les principals potències europees; especialment Gran Bretanya i França, es llançaren a la consecució del domini colonial d’Àfrica i d’Àsia, amb la finalitat d’obtenir matèries primeres, mercats i una posició estratègica en el concert internacional.

Artísticament, París es convertí en el centre mundial, en substitució de Roma. En arquitectura el modernisme, i en pintura l’impressionisme i el simbolisme són els corrents dominants.

Després de la revolució burgesa de 1848 i l’abdicació del monarca Lluís Felip d’Orleans, es proclamà la Segona República Francesa. El Govern provisional, format per liberals, demòcrates i socialistes, va adoptar mesures de gran transcendència: sufragi universal, llibertat de premsa i de reunió, i abolició de l’esclavatge a les colònies. També es va promulgar una constitució, i les eleccions del desembre de 1848 van portar Lluís Napoleó Bonaparte a presidir la República.

Segons les lleis d’aquella època no es podia ser reelegit president, així que Napoleó va realitzar un cop d’Estat el 2 desembre de 1851, que donarà pas al Segon Imperi (1852-1870).

A partir de llavors s’inicià una etapa caracteritzada pel creixement de la indústria tèxtil i siderúrgica i  el fort sentiment nacionalista que va dur França a convertir-se en una potència internacional i colonial que va intervenir en guerres internacionals. A nivell intern, Napoleó va dur a terme un gran nombre d’obres públiques entre les que destaca la remodelació urbanística de la ciutat de París sota la supervisió de Haussmann en què els estrets carrerons medievals van ser substituïts pels característics bulevards i amples avingudes de la capital. La ciutat de París era el principal centre i referent artístic del món.

És l’època també del creixement del moviment obrer i de les idees socialistes i anarquistes, que acabaran culminant en la creació de la I Internacional (1864).

DESCRIPCIÓ FORMAL:

Primer de tot situem als personatges: en primer pla la dona nua Victotiene meurent model preferida de Manet, al costat esquerra de la dona esta Ferdinand leenoff escultor holandès , costa dret del quadro germà de Manet Eugene, al fons el riu Sena i Suzanne germana de Leenhoff i esposa de Manet que esta amb roba interior remullant-se al rierol.

Els aquest personatges del primer pla formen un triangle on sota el triangle trobem la panera amb fruites pa i els vestits de les dones. Dintre del triangle gran hi ha altres triangles mes petits un sol per la dona del fons un triangle per el personatge de la dreta i un altre per els dos personatges de la esquerra. Aquestes escenes com hem dit formen un triangle compositiu que te una perspectiva lineal on el punt de fuga es troba situat al petit tros de cel pintat a la part alta de la tela.(aquest punt de fuga no esta gaire ben fet. Ja que la profunditat de la obra la fa amb el degradat de color de mes fosc a mes clar i col·locant als personatges en diferents plans).

La comunicació entre ells es nul·la cada un esta en el seu món això es veu pel fet de que no es miren entre ells. La dona nua te una mirada directa insolent cap a l’espectador això fa que l’impliqui i el fa còmplice de l’escena. El personatge del seu costat esta distret no mira a l’espectador. El personatge de mes a la dreta te el braç alçat indicant que ha pres la paraula.

El quadre no te ombres el pinta sense clarobscurs i línies definides.(influència del japó)  Per tant per aconseguir la sensació plana ho fa amb la gradació tonal del color. Per aconseguir punts de llum el que farà es utilitzar el negre i el blanc com colors predominants en les figures centrals ( ho fa amb el contrast de el peu blanc de la dona amb el peu negre del home) . A més a més trobem moltes tonalitats de verds.

TEMA:

Aquesta obra tenia el títol de EL bany, aquesta obra reflecteix una escena quotidiana en ela qual se’ns mostren en primer terme el germà pintor amb un bastó , l’escultor i la seva model preferida, i la dona del fons. Aquesta obra va ser presentada per Manet al saló oficial però no va ser admesa i va formar part del saló dels rebutjats. A la gent no li va agradar la nuesa de les dones i el fet de que no hi havia res mitològic i també es van burlar de el fet de que el personatge del fons sembli que estigui volant. El fet de que no agafessin l’obra de Manet va ser un descontent ja que molta gent tenia a Manet com l’artista més gran de la generació. Van agafar el Naixement de Venus en comptes del dinar campestre.

MODELS I INFLUÈNCIES:

EL judici de París de Rafael i el concert campestre de Ticia son els referents bàsics d’aquesta obra també Velázquez va influir. L’aportació de Manet en el art modern va anar molt lluny. Va inspirar a Cezanne i al cubisme.