Dinamisme i Futur: Anàlisi de l'Escultura de Boccioni

Anàlisi de l'Escultura Futurista de Boccioni

L’obra presenta una composició oberta, que es relaciona amb l'entorn. Tota la composició s’estructura en base a una línia diagonal que accentua el dinamisme de l’obra.

Els perfils angulosos potenciats per la brillantor del bronze i el joc de formes còncaves i convexes i la presència de forces contràries potencien el dinamisme de l’escultura.

La llum i la utilització de múltiples formes geomètriques de perfils angulosos contribueixen a representar el dinamisme de la figura.

És una escultura multifacial, però la posició lateral en remarca el moviment.

Temàtica, Significat i Funció

L’obra vol donar la imatge de l’home modern, i el representa semblant a una màquina, com un organisme mecànic. Pot recordar la figura d’un guerrer per l’exaltació del militarisme.

Boccioni experimenta amb el moviment en l’escultura, simbolitza la figura humana que avança cap al futur, la força, el moviment, la màquina... La figura empeny endavant de manera vigorosa, d’acord amb els ideals de progrés del futurisme, el poder i el dinamisme.

Per a alguns crítics aquesta escultura recull l’essència de la teoria de Nietzsche del superhome, l’ésser humà del futur, biònic – meitat humà meitat màquina – que es desenvolupa en llibertat trencant les barreres i les normes que el tenien atrapat.

L’escultura és la representació gràfica dels postulats manifestats pels futuristes. Mostra el moviment absolut que per Boccioni són les forces internes invisibles d’un objecte. Aconsegueix representar el moviment a través d’un objecte quiet.

La funció de l’obra és decorativa i programàtica.

Models i Influències

En pintura, Boccioni va estar influït per Giacomo Balla, de qui va prendre la pinzellada fragmentada de la tècnica divisionista. Pel que fa a l’escultura, Boccioni va ser qui millor va transmetre els conceptes futuristes i va ser pioner en l’ús de nous materials com el vidre, el ciment i el ferro. També va aprofitar els efectes de la llum elèctrica en l’escultura gràcies al brunyiment del metall. Malgrat que el Futurisme renega de les fórmules heretades del passat, aquesta escultura mostra una certa semblança amb la “Victòria de Samotràcia”. Totes dues intenten recrear el moviment ràpid i decidit d’un cos en l’espai. Però el significat és diferent: a la Victòria hi ha una al·legoria de les forces de la natura, i en les Formes el moviment és sinònim de canvi i transformació. En la Victòria el moviment es representa en les robes que envolten la figura, mentre que a l’obra de Boccioni, això s'aconsegueix a partir del modelatge del cos del personatge. L’obra també denota una influència del cubisme analític de Braque i Picasso en la descomposició del cos en formes geomètriques.