Dinamisme i Desigualtat: El Rol de la Semiperifèria i la Crisi Alimentària Global

La Semiperifèria: Dinamisme i Característiques

La Semiperifèria no és sinònim de països rics, sinó que representa les economies emergents més importants. El seu dinamisme transforma la Divisió Internacional del Treball (DIT).

Impacte de les Economies Emergents en la DIT

Les economies emergents transformen la DIT perquè:

• Evolució productiva: Ja són exportadors de manufactures i de serveis, i han evolucionat deixant de ser només exportadors de matèries primeres.
• Reducció de la Pobresa: Tot i les grans desigualtats internes, han reduït significativament les taxes de pobresa (persones que viuen amb menys d'1 $ al dia).
• Recessió d’Emigrants: Comencen a rebre immigrants a les seves economies.

Categoria de Semiperifèria i Articulació Econòmica

La categoria de Semiperifèria es defineix per no ser ni Centre ni Perifèria. Posseeixen certes característiques de Centre, però alhora també de Perifèria.

L’Articulació s’entén com una doble capacitat:

1. Incrementar la productivitat a través del progrés tecnològic i tècnic.
2. Ser capaç de retenir l'excedent generat (l'augment de la productivitat) mitjançant la capacitat de consum de la pròpia economia.

En les economies perifèriques i semiperifèriques, costa molt absorbir aquest excedent, ja que hi ha molta capacitat productiva que es ven principalment als mercats internacionals. Són Semiperifèria perquè encara hi ha molta diferència en la renda per càpita respecte al Centre.

Les variables de la Demanda Agregada (DA) tenen volums molt diferents a causa de la disparitat en l'articulació. La Semiperifèria es pot considerar el motor de l’economia mundial, però sembla que no resol l’articulació i, per tant, no resol els problemes de desenvolupament econòmic.

Convergència, Desigualtat i Coeficient de Gini

Estem en una situació de convergència perquè els països rics creixen més lentament i els països pobres ho fan d’una manera més emergent i ràpida. No obstant això, la convergència sovint porta a la desigualtat interna, la qual cosa pot conduir a la divergència global. El coeficient de Gini mundial mitjà és del 70%.

Agricultura i Alimentació Global

Les mancances d’aliments o la subalimentació es poden explicar a partir de dues característiques principals: la producció i els mercats.

1. Producció i Productivitat Agrícola

A més increment de la productivitat total, també incrementa la productivitat agrícola. Les seves característiques varien segons els països:

Factors de Producció (Inputs)

Observem que, pel que fa al principal input de l’agricultura (la terra), els països del Centre o rics cultiven moltes més terres que els països en desenvolupament. En proporció de la terra a la qual disposen, l'ús al Centre és molt més elevat que en els països en desenvolupament.

El fet que el Centre consumeixi molts inputs industrials i utilitzi molts cultius en termes relatius implica alts nivells de productivitat. Això s'expressa en una agricultura intensiva, que és més gran al Centre que als països en desenvolupament. Hi ha una població rural excedentària en aquests últims, la qual cosa dificulta la capacitat d’inversió.

Outputs i Garantia Alimentària

Qui produeix majoritàriament aliments bàsics (blat, blat de moro, soja...), excepte l’arròs, són els països del Centre. Per tant:

• Els productes exòtics i les matèries primeres agrícoles són una característica dels països en desenvolupament.
• Els productes alimentaris bàsics són una característica dels països del Centre.

Només els països del Centre tenen garantia de suficiència alimentària.

2. Mercats i Volatilitat dels Preus

La dinàmica dels mercats és una altra dimensió important per explicar la subalimentació. Ens centrem en dues dinàmiques:

1. Increment del Preu dels Aliments: Els aliments tenen un preu elevat; fins i tot s’especula amb una possible “bombolla alimentària”. A major preu, més dificultat d’accés als aliments.
2. Volatilitat dels Preus: Hi ha una forta fluctuació dels preus als mercats agroalimentaris, la qual cosa afecta la viabilitat de la producció agrícola. L’encariment fa que l’accés sigui més difícil, desembocant en problemes de suficiència.

Propostes per Millorar la Situació Alimentària

Què es podria fer per millorar aquesta situació?

• Reduir els subsidis i els aranzels per part dels països rics per disminuir la competència deslleial.
• Ajuda i estímul a la inversió agrícola.
• Menor proteccionisme als països del Centre.
• Regulació dels mercats de futurs de commodities (matèries primeres agrícoles).
• Fomentar la “Sobirania Alimentària” (més enllà de la simple seguretat alimentària).