Dinàmica de Poblacions i Impacte Humà en l'Ecosistema

Dinàmica de Poblacions i Plagues

L’equilibri entre el depredador i la presa

En un ecosistema, les poblacions de depredadors i de les seves preses oscil·len de manera cíclica. La relació de depredació que s’estableix entre les dues espècies regula el nombre d’individus, tant de la presa com del depredador:

• Si augmenta el nombre de preses, el depredador es pot alimentar millor, fet que repercuteix positivament en el nombre dels exemplars de la seva espècie.
• Com a conseqüència d’això, disminueix el nombre de preses, cosa que, al seu torn, fa disminuir el nombre de depredadors per manca d’aliment.

Les relacions de competència

En un ecosistema, quan dues espècies comparteixen els mateixos recursos, l’espècie més ben adaptada desplaça l’altra fins que la fa desaparèixer del medi.

Quan l’equilibri entre poblacions es trenca

En els ecosistemes naturals, les poblacions acostumen a trobar-se en equilibri i a créixer de manera limitada. De vegades, aquest equilibri es trenca i té lloc una explosió de la població d’una espècie. En aquesta situació, la població es comporta com una plaga i castiga les espècies de les quals s’alimenta.

El control de les plagues

Els dos mètodes més utilitzats són:

• L’ús de plaguicides: substàncies químiques que maten els organismes que constitueixen la plaga.
• L’ús de controls biològics: mètodes diversos destinats a reduir la població de la plaga sense alterar l’ecosistema.

Canvis Periòdics en l'Ecosistema

Els canvis periòdics són ritmes que afecten els ecosistemes:

• Ritmes diaris: provocats per la successió del dia i la nit.
• Ritmes estacionals: cicles que es corresponen amb les estacions de l’any.
• Ritmes mareals: cicles relacionats amb l’ascens i descens del nivell de les aigües de l’oceà.

La Successió Ecològica

La successió ecològica és la transició ordenada d’una comunitat a una altra en un ecosistema. L’estadi final en què una comunitat es manté estable i ja no s’hi aprecien canvis es coneix amb el nom d’ecosistema clímax.

• Successions primàries: comencen en una zona que mai no ha estat colonitzada, com pot ser una duna acabada de formar o una illa volcànica de nova aparició.
• Successions secundàries: parteixen d’una comunitat que ja existia prèviament, però que ha estat eliminada parcialment o totalment.

Impacte de les Activitats Humanes

Impacte en l'àmbit rural i natural

• A les aigües superficials (rius i llacunes) hi ha aportacions de matèria orgànica que procedeix dels purins. Aquest excés de nutrients provoca eutrofització.
• Les pedreres ocasionen pols, destrueixen l’hàbitat natural i modifiquen el relleu del terreny.
• Els incendis als boscos causen una destrucció de l’hàbitat, que pot trigar més de cinc dècades a recuperar-se.
• L’obtenció de superfície agrícola ha eliminat la vegetació natural; segons el grau de cobertura de la vegetació, el sòl es perd per erosió.
• Els cultius de regadiu comporten un alt consum d’aigua. Les aigües que es filtren al subsòl i que procedeixen del reg porten dissolts fertilitzants i productes fitosanitaris que provoquen la contaminació dels aqüífers.
• La sobreexplotació ramadera pot comportar la desaparició de la coberta vegetal i l’erosió del sòl.

Impacte en àrees urbanes i industrials

• En els pous petrolífers i en els petroliers, es poden produir fuites de cru que provoquen taques sobre l’oceà i ocasionen la mort del plàncton i de molts ocells marins.
• Les emissions de gasos contaminants procedents dels vehicles i de les calefaccions són la principal font de contaminació atmosfèrica a les ciutats.
• Les indústries i les llars generen gran quantitat de residus sòlids, alguns dels quals desprenen substàncies tòxiques nocives per al medi.

Models de Creixement Poblacional

Corbes de creixement

Hi ha dos models de creixement de la població:

• Creixement exponencial o en J: La població augmenta de manera exponencial i, com a resultat, hi ha una explosió de la població. Quan els recursos del medi s’han esgotat, el nombre d’individus de la població cau en picat.
• Creixement en S: Mentre la població és reduïda, el creixement és ràpid, però aquest disminueix a mesura que s’esgoten els recursos. Arriba un moment en què la població assoleix el màxim augment; després la població oscil·la, i la corba resultant té forma d’S.

La població màxima que pot mantenir un ecosistema sense que aquest es degradi rep el nom de capacitat de sosteniment.