Dinàmica Poblacional: Indicadors, Transicions i Migracions

Dinàmica de la Població: Indicadors Clau

A continuació, es presenten els indicadors clau per entendre la dinàmica de la població:

La Taxa de Natalitat

Nombre de naixements durant un any en un territori per cada mil habitants. (Nombre de naixements / Nombre d'habitants x 1000)

La Taxa de Mortalitat

Nombre de defuncions durant un any en un territori per cada mil habitants. (Nombre de defuncions / Nombre d'habitants x 1000)

La Taxa de Fecunditat

Nombre de naixements en relació amb l'edat fèrtil de les dones. (Nombre de naixements / Nombre de dones entre els 15 i els 49 anys x 1000)

La Taxa de Migració

Diferència entre l'emigració i la immigració. (Emigració - Immigració)

El Creixement Vegetatiu

Diferència entre la taxa de natalitat i la de mortalitat. (Nombre de naixements - Nombre de defuncions / Nombre d'habitants x 100)

La Densitat de la Població

Nombre d'habitants per km². (Nombre d'habitants / Superfície del territori)

La Taxa de Mortalitat Infantil

Nombre de defuncions en menors d'un any segons el nombre de naixements. (Nombre de defuncions de menors d'un any / Nombre de nounats vius x 1000)

L'Índex d'Envelliment

Percentatge d'envelliment de la població. (Nombre de persones majors de 65 anys / Nombre de menors de 15 anys x 100)

L'Índex de Sobreenvelliment

Percentatge de sobreenvelliment de la població. (Persones majors de 85 anys / Persones majors de 65 anys x 100)

L'Esperança de Vida

És el càlcul de la mitjana dels anys que pot viure una persona des del moment que neix.

L'Índex de Desenvolupament Humà (IDH)

Ens informa del desenvolupament humà entre el 0 i l'1. Té en compte l'esperança de vida, els anys d'escolaritat i el PIB per càpita.

Variacions en l'Estructura de la Població

Segons el creixement o decreixement de la taxa de migració i el creixement vegetatiu, podem deduir certs patrons en l'estructura de la població:

• Si la migració és positiva i el creixement vegetatiu també: Es dona quan la natalitat supera la mortalitat. La immigració supera l'emigració. Això condueix a un augment de la població. Ex: Suècia.
• Si la migració és negativa i el creixement vegetatiu és positiu: La natalitat supera la mortalitat. L'emigració supera la immigració. La població només podrà augmentar si la taxa de natalitat és prou elevada. Ex: Marroc.
• Si la migració és positiva i el creixement vegetatiu negatiu: La mortalitat supera la natalitat. La immigració supera l'emigració. La població només podrà augmentar si el nombre d'immigrants és elevat. Ex: Alemanya.
• Si la migració és negativa i el creixement vegetatiu també: La mortalitat supera la natalitat. L'emigració supera la immigració. La població disminuirà. Ex: Lituània.

Models de Transició Demogràfica

Model de Transició de Warren Thompson

L'any 1929, Warren Thompson proposa un model de transició que intenta explicar les fases per les quals la societat ha passat en funció dels seus creixements o decreixements:

Fase 1: Estacionària Alta

Les taxes de natalitat i mortalitat són elevades i estan sotmeses a canvis importants en molt poc temps. Hi ha onades de mortalitat catastròfica (epidèmies, fam, guerres...). Taxa de mortalitat infantil molt elevada.

Fase 2: Primera Expansió

La natalitat és elevada i disminueix progressivament la mortalitat (millores en la dieta). Gran augment de la població.

Fase 3: Expansió Tardana

Disminueix la natalitat i s'estabilitza la mortalitat. Es normalitza i disminueix l'augment exponencial de la població.

Fase 4: Estacionària Baixa

Baixes taxes de mortalitat i natalitat. El creixement de la població s'estanca i és mínim o nul.

La Segona Transició Demogràfica (Van de Kaa)

L'any 1986, Van de Kaa proposa la segona transició demogràfica per intentar explicar les noves dinàmiques de la població i la disminució de la natalitat, que comportava una baixada en el creixement vegetatiu mundial i un envelliment de la població.

Primera Transició Demogràfica

• Matrimoni

  Edat per casar-se molt baixa (augmenta la proporció de matrimonis). Poca incidència de les unions lliures. Baixa taxa de divorcis.

• Fertilitat

  Edat per tenir el primer fill molt baixa. Poc control de la natalitat (falta de mètodes de prevenció). Baixa proporció de parelles sense fills. Domina un model familiar nuclear.

• Societat

  Hi havia una preocupació única per les necessitats materials bàsiques. Estricta regulació social per part de l'Església i de l'Estat. Distinció de sexe en els rols socials.

Segona Transició Demogràfica

• Matrimoni

  Augmenta l'edat per contraure matrimoni (baixa la proporció de matrimonis). Augmenten les unions lliures. Incrementa la taxa de divorci.

• Fertilitat

  Incrementa l'edat per tenir el primer fill. Més mètodes i més eficiència de control natal. Augmenta el nombre de parelles sense fills. Organització flexible respecte a les formes d'unió de les parelles.

• Societat

  Preocupació per l'autonomia personal (feina, creativitat, autorealització...). Secularització de la societat. Revolució sexual i rebuig a l'autoritat. S'equiparen els rols i augmenta el nivell d'educació femení.

Evolució de la Població Mundial

En els últims 75 anys s'ha gairebé quadruplicat la població de la Terra (1950 = 2.500 milions, 2025 = 8.000 milions).

Causes de l'Evolució Poblacional

• La disminució de la mortalitat (s'allarga l'esperança de vida i disminueix la mortalitat infantil).
• Taxes de natalitat bastant elevades (sobretot entre 1970 i 1973, quan aquestes comencen a disminuir).
• El constant manteniment de la població jove fa que els nombres es mantinguin estables amb 80 milions de naixements anuals.

Creixement a l'Àfrica Subsahariana

Es troba en una situació de creixement accelerat, gairebé el doble de la mitjana mundial d'1,2%.

Situació a la Resta del Món

Hi ha un augment estable de la població, ja que la tendència de natalitat no supera els 2 fills per dona. La disminució de la taxa de mortalitat crea una societat envellida. La taxa de mortalitat més alta del món es troba al continent europeu (per l'envelliment de la població) i a l'Àfrica Subsahariana (per la falta de sanitat i la mala alimentació).

Projeccions Demogràfiques Futures

De cara a l'any 2050, les projeccions de l'ONU indiquen una disminució del ritme de creixement de la població. L'any 2050 s'arribarà a 9.500 milions de persones, i a finals del segle s'arribarà als 10.500 milions.

La Fecunditat: Anàlisi i Impacte

La natalitat es calcula sobre el total de la població. Sempre que la població estigui envellida, independentment del nombre de fills que tinguin les dones, la població no augmentarà. La fecunditat és aquella que calcula el nombre de fills nascuts vius per les dones o per grups d'edat. Per mesurar-la:

Primer Indicador: ICF (Indicador Conjuntural de Fecunditat)

Calcula el nombre mitjà de fills per dona entre els 15 i els 49 anys. Hi ha una disminució de la fecunditat global, però un petit augment en l'europeu i nord-americà.

Segon Indicador: Taxa de Fecunditat General

És el nombre de naixements anuals dividits entre la població femenina entre els 15 i els 49 anys, per 1000. La taxa de fecunditat ha disminuït molt; segons les projeccions, l'any 2050 aquesta s'acostarà a l'índex de reemplaçament poblacional (la diferència entre la mortalitat i la natalitat).

Causes de la Disminució de la Fecunditat

• La supervivència massiva dels nascuts.
• Una longevitat elevada.

Conseqüències de la Baixa Fecunditat

• Disminució de la fecunditat.
• Disminució del nivell de reemplaçament (inferior al 2,1).

Canvis Demogràfics Associats

• Un augment de les generacions adultes.
• Un sobreenvelliment de la població (superior als 80 anys).
• Una feminització de la societat (major longevitat femenina).
• Allargament de les etapes vitals (infantesa, adolescència, joventut...).
• Els fills requereixen més inversió.

Factors que Influeixen en la Fecunditat

• Per factors biològics: alimentació, lactància, edat en la qual es tenen fills.
• Per factors socials: tradicions, cultura, economia, edat, durada del matrimoni, formes d'unió entre les parelles, grau d'instrucció, nivell de desenvolupament econòmic i social, valoració de les dones i la maternitat.

Fecunditat Diferencial

Nombre de fills per cada 1000 dones d'entre 15 i 19 anys. Diferències culturals.

El Creixement Poblacional a Catalunya (Migratori)

Segles XVIII-XIX

La població de Catalunya en augment a causa d'un creixement vegetatiu positiu.

Segles XX-XXI

La població de Catalunya en augment a causa d'un creixement migratori positiu. El creixement vegetatiu era feble.

A partir de 2010

La població de Catalunya en disminució a causa d'un creixement vegetatiu negatiu i una disminució de la immigració.

Causes del Creixement Vegetatiu Negatiu

• Baixa taxa de fecunditat (des de 1980), l'ICF actual és d'1,2 fills per dona (sempre entre 1,1 i l'1,5).
• Envelliment de la població a causa d'una elevada esperança de vida.
• Augmenta l'edat mitjana de maternitat, a Catalunya és de 32,7 anys.
• Es manté la mortalitat als 9 per cada mil.

Inicis del Segle XXI: Repunt de Natalitat

Augmenta la natalitat i la fecunditat a inicis de segle.

Causes del Repunt

• Molta població jove immigrant.
• Una arribada a l'edat adulta de la població nascuda en el baby-boom (70-80).
• Un increment de la fecunditat en dones en l'edat madura.

Després del 2008 i de la crisi econòmica va disminuir la immigració. A més a més, la població del baby-boom (80-90) arriba a l'edat de procreació, la natalitat i la fecunditat disminueixen, resultant en un creixement vegetatiu molt negatiu.

El Creixement Poblacional a Espanya

Espanya porta en un creixement poblacional continu des del segle XVIII, sobretot durant els segles XIX i XX. Aquest constant augment es deu a la fi de la mortalitat catastròfica i un manteniment elevat de la natalitat. Entre el 1870 i el 1910 la població va doblar-se, i Espanya va patir la seva transició demogràfica entre el 1830 i el 1960. Vàrem entrar a la quarta fase fa 50 anys, però actualment ja es troba en la segona transició demogràfica.

El creixement es dona principalment a les zones costaneres (natalitat elevada al sud-est peninsular, a Almeria i Múrcia), i s'està perdent la població a la zona de l'altiplà central (mortalitat elevada i un creixement negatiu). Des de 2015, el creixement vegetatiu és negatiu.

Comparativa a Escala Europea

La taxa espanyola està per sota de la mitjana. Això es deu principalment a la baixa mortalitat (la població del baby-boom encara no ha arribat als 65 anys).

Causes del Creixement Poblacional Espanyol

• Baixa fecunditat: l'edat de maternitat s'endarrereix, actualment als 32,6 anys. Actualment, la taxa de fecunditat espanyola és d'1,19 fills per dona.
• Baixa natalitat: la combinació de la baixa fecunditat, l'envelliment de la població i l'augment de les dones sense fills (un 20%).
• Motius econòmics, socials i uns nous valors de la societat.

Estructura de la Població

Les Piràmides de Població

Les dinàmiques de la població s'expressen a través de les piràmides de població. Aquestes representen l'estructura de la població d'una àrea determinada en funció de sexes i franges d'edat.

L'Envelliment Poblacional

La població mundial es veu cada cop més i més envellida, supera els 65 anys, i està disminuint la fecunditat. Això té forts impactes en l'estructura de la població mundial. Piràmide en forma de bulb (regressiva).

Causes de l'Envelliment

• Descens de la fecunditat (baixen els naixements i, en conseqüència, les generacions joves).
• Un increment de l'esperança de vida.
• Migracions: La població jove marxa i tenen una menor incidència en l'envelliment.

Conseqüències de l'Envelliment

• Econòmiques: Una disminució de la productivitat, de les inversions, del mercat de treball i de l'estalvi pel sistema de pensions.
• Socials: Canvis en les composicions familiars i un augment de la demanda de serveis per a la gent gran.
• Demogràfques: Es dona una feminització de la societat (augment de l'esperança de vida).

L'Envelliment a Catalunya

L'envelliment de la població de Catalunya es veu reduït únicament per la taxa de migració, però pateix un ràpid procés d'envelliment.

Situació el 2001

Catalunya suposa un dels països més envellits, a causa de l'estancament demogràfic i la baixa natalitat.

Període 2000-2010

Elevat creixement migratori que ajuda a combatre l'envelliment.

Situació el 2022

L'índex d'envelliment torna a augmentar i la població jove comença una tendència a disminuir (augmenta la població major de 65 anys).

L'envelliment s'acompanya d'un increment de l'esperança de vida. Catalunya ocupa el cinquè lloc mundial. Això no obstant, el repartiment de l'envelliment és desigual. Les comarques amb més població dedicada al sector primari i les comarques prepirinenques són les que tenen la població més envellida.

L'Envelliment a Espanya

Espanya pateix un procés d'envelliment accelerat. Això es deu al fet que des de 1980, la fecunditat i la natalitat han disminuït, però l'esperança de vida ha augmentat. (L'any 2021, l'esperança era de 85,5 anys en les dones i de 80,2 anys en els homes).

Moviments Migratoris

Es distingeixen dos moviments: els pendulars (emigració per treballar) i els pelegrinatges o el turisme. Les migracions es poden classificar en:

• Segons les fronteres polítiques: si travessen fronteres externes (internacionals) o internes (dins del mateix país).
• Segons la durada: poden ser temporals, cícliques o definitives.
• Segons la legislació: poden ser legals i il·legals.

El Saldo Migratori

Fórmula: Emigrants - Immigrants

Representa les dades registrades d'un territori durant un període de temps determinat.

L'Emigració Neta

El que sorgeix d'un saldo migratori negatiu.

Immigració Neta

El que sorgeix d'un saldo migratori positiu.

Les Migracions Forçoses

Els migrants que es veuen obligats a deixar el seu país a causa d'un conflicte bèl·lic, una persecució política o el canvi climàtic.

Causes de les Migracions

Causes de l'Emigració

• Factors físics: Desastres naturals.
• Factors econòmics: Manca de feina, males condicions de vida, mal repartiment de la terra, manca d'atenció sanitària.
• Factors polítics i socials: Persecució política, manca de llibertats, fam, discriminació, guerres o conflictes armats.

Causes de la Immigració

• Factors físics: Clima.
• Factors econòmics: Oferta de feina i bones condicions de vida.
• Factors polítics i socials: Llibertat d'expressió, educació i estudis, atenció sanitària, seguretat i lligams culturals.

Conseqüències de les Migracions

Per al País de Sortida

• Disminució de la pressió demogràfica.
• Recepció de transferències econòmiques.
• Fugida de cervells.
• Pèrdua de població activa.
• Separació familiar.
• Envelliment de la població.

Per al País d'Arribada

• Rejoveniment de la població.
• Arribada de persones en edat de treballar.
• Contacte intercultural.
• Dinamització de l'activitat econòmica.
• Risc de segregació social.
• Falta de recursos per garantir un bon acolliment.

Migracions Internacionals

Des dels darrers 30 anys el procés de migració s'ha vist accelerat, sobretot en el sector femení. Això es deu a l'economia globalitzada, la facilitat de comunicació i la millora d'instrucció. Es donen moviments migratoris regionals i temporals. Les regions desenvolupades o especialitzades disposen de més mà d'obra. Dels 280 milions d'immigrants en el món, un 56% viu en els països desenvolupats. (A Europa un 12% de persones són immigrants; a Amèrica del Nord un 15%; a Oceania un 22%. La majoria de la població emigra als EUA, Alemanya, Aràbia Saudita, Rússia, Regne Unit, Emirats Àrabs Units, França i Canadà).

Migracions a Catalunya

La població catalana es troba en creixement gràcies a la immigració.

Les Diverses Onades Migratòries

• 1916-1939: Procedents d'Aragó, el País Valencià i Múrcia (+1 milió de persones).
• 1950-1975: Procedents majoritàriament d'Andalusia (+3 milions).
• 1998-2010: Procedents del Marroc, d'Amèrica Llatina i de l'Europa oriental (s'arriba als 7,5 milions).

Els corrents migratoris es van aturar l'any 2007 amb la crisi, però es reprenen l'any 2016.

Distribució Geogràfica de la Immigració

Segle XX

La major part de la immigració es troba a Barcelona i a rodalies, és a dir, les comarques costaneres i la depressió prelitoral. Són les principals zones d'industrialització i construcció.

Segle XXI

La immigració va al Barcelonès, a les comarques de Girona, de Lleida, d'Aran, de Cerdanya i del Tarragonès.

Migracions a Espanya

Dos processos de moviment de la població porten a: Un canvi a llarg termini en el qual la població es trasllada de l'interior al litoral i prelitoral. Un canvi a curt termini, sobretot entre el 1960 i el 1975, a causa del desenvolupament econòmic la població rural es trasllada a àrees urbanes. El procés s'alenteix durant la dècada dels 80, però l'Espanya rural continua el seu descens sobretot de la població jove.

Durant els segles XIX i XX, la majoria de la població espanyola migra. A finals del segle XX, Espanya es converteix en un país receptor donada la demanda de mà d'obra i els buits demogràfics.

Fases del Moviment Migratori a Espanya

• 2001-2011: Etapa de màxim creixement.
• 2012-2016: S'atura l'arribada, hi ha una petita crisi econòmica i la població espanyola emigra (molts immigrants tornen al seu país d'origen).
• 2017-2022: Es reactiva, però a un menor ritme. Espanya creix gràcies a la migració (creixement vegetatiu negatiu).

Causes dels Moviments Migratoris

Causes Internes

• Creixement econòmic.
• Demanda de mà d'obra.
• Creixement vegetatiu baix o negatiu.

Causes Externes

• Proximitat de la península Ibèrica al Nord d'Àfrica (lloc amb molta mà d'obra).
• Crisis econòmiques a diversos estats llatinoamericans.
• Facilitat d'integració lingüística.
• Entrada a la UE dels països orientals menys desenvolupats.
• Cost de vida més baix a Espanya.

La Població de la Unió Europea

• Descens de la natalitat entre el 2017 i el 2021 (9,5 per mil).
• Augment de la taxa de mortalitat (10,9 per mil).
• Creixement Vegetatiu Negatiu, no s'arriba a l'índex de reemplaçament.

La població s'estanca i només augmenta gràcies a la immigració.

• Disminució d'ICF (Indicador Conjuntural de Fecunditat) que desemboca en una tendència d'envelliment.
• Augment de l'esperança de vida (envelliment per la cúspide).
• Disminueix la fecunditat (envelliment per la base).
• Irlanda s'estableix com l'únic estat de la UE amb una estructura jove.
• Països amb una mitjana d'edat elevada: Itàlia, Alemanya, Portugal i Grècia (45 anys). Els més envellits (més de 65 anys): Itàlia, Grècia, Portugal i Finlàndia (+22% població vella).

Immigració a la UE

• Un terç de la immigració mundial té com a destí la UE, fent que un 12% de la població europea sigui immigrant. D'aquests, dos terços venen de països extracomunitaris i un terç de països comunitaris (Romania, Polònia o Bulgària).
• Han augmentat els immigrants procedents de Síria i Ucraïna, però la UE no té acords per distribuir aquesta població.
• Augment de les defuncions de migrants intentant travessar el Mediterrani procedents de l'Àsia i Àfrica (22.000).
• Els migrants es distribueixen als països més desenvolupats i amb més demanda de mà d'obra (intervenció de l'afinitat cultural).

Països de la UE que tenen un saldo migratori negatiu: Romania i Polònia.

Les Polítiques Demogràfiques

Conjunt de mesures econòmiques, socials i legislatives adoptades pels estats amb la intenció d'intervenir en les variables bàsiques de la població: fecunditat, salut, mortalitat, mobilitat i migracions.