Dinàmica de la Població i Migracions a Espanya: Anàlisi Geogràfica

La Dinàmica de la Població Espanyola

Els càlculs per comptabilitzar la població es feien a partir de focs o fogatges i s'utilitzaven per a la recaptació d'impostos. Des del segle XVIII es van començar a fer dos tipus d'estudis més detallats:

• El Cens: És el recompte de la població d'un país en un moment determinat i n'aporta el volum, la composició per sexes, edat i estat civil.
• El Padró Municipal: Comptabilitza els naixements, defuncions i canvis de residència.

La Transició Demogràfica: Fases i Model

Els demògrafs es remeten al model de transició demogràfica, que serveix per explicar com la població passa d'un creixement nul (per una mortalitat elevada) a un creixement nul (per una natalitat baixa). Aquest model permet la comparació amb altres països d'Europa.

Fase 1: El Règim Demogràfic Antic

Es caracteritza per taxes de natalitat i de mortalitat elevades. La natalitat alta corresponia a uns 5 fills per dona. L'esperança de vida era d'uns 35 anys a causa de la mala higiene i la manca de recursos mèdics. S'anomena etapa d'estabilitat demogràfica.

Fase 2: El Creixement Demogràfic

La natalitat es va mantenir alta, però la mortalitat va començar a baixar. Això va provocar un creixement demogràfic notable gràcies a la millora de l'alimentació i la higiene. Espanya va entrar en aquesta fase amb un descens de mortalitat continuat i un creixement de la població.

Fase 3: L'Ajustament Demogràfic

A Espanya, la mortalitat va continuar baixant a causa de la millora de la higiene i la medicina. Van descendir les taxes de natalitat, que es van acostar a les de mortalitat. Les causes d'aquest descens van ser de tipus econòmic i social.

Fase 4: El Nou Règim Demogràfic

Els avenços de la medicina van permetre un augment de l'esperança de vida fins als 80 anys.

Característiques de la Població Espanyola Actual

Si la mortalitat és més elevada que la natalitat, la població disminueix. Si la natalitat és més elevada que la mortalitat, hi ha un creixement natural.

Natalitat i Fecunditat

A Espanya, la natalitat té tendència a descendir. El país presenta un dels índexs de fecunditat més baixos (taxa mitjana d'1,4 fills per dona), fet que provoca que el nombre de nounascuts s'acosti al nombre de morts. Això resulta en un escàs creixement natural de la població i l'entrada en una fase d'envelliment progressiu.

Mortalitat i Esperança de Vida

La mortalitat a Espanya va caure a causa d'un descens important de la mortalitat infantil i de l'augment de l'esperança de vida. La taxa de mortalitat infantil a Espanya és molt baixa. Entre els 15 i els 44 anys, el nombre més gran de defuncions es deu a accidents i al SIDA, afectant principalment la població masculina.

Actualment, l'increment de la població espanyola es deu principalment als estrangers establerts al país. Espanya és el país amb el saldo migratori més gran.

Les Migracions: Causes, Conseqüències i Tipologies

Causes dels Moviments Migratoris

• Demogràfiques i Econòmiques: L'augment de la població sense la creació de llocs de treball provoca desocupació i salaris baixos.
• Catàstrofes Naturals: Terratrèmols, desertització, pestes i sequeres que causen males collites.
• Polítiques: Guerres, persecucions i exilis que obliguen la gent a emigrar a altres països.
• Socioculturals: El desig de viure en estats més democràtics o l'atracció que exerceix un lloc (quan al país d'origen hi ha una dictadura).

Conseqüències de les Migracions

• Per al país d'origen: L'emigració redueix el problema de manca de feina, baixa la pressió social i ajorna problemes urgents.
• Per al país de destinació: L'arribada d'immigrants pot provocar conflictes laborals i problemes d'acceptació.
• Per a la persona emigrant: Ha de decidir qüestions importants sense garanties ni seguretat.

Moviments Migratoris Històrics a Espanya

Els moviments migratoris a Espanya es classifiquen en migracions transoceàniques històriques i migracions modernes.

Des del segle XV fins a la Segona Guerra Mundial hi va haver una forta emigració cap a Amèrica Llatina. Primer van ser migracions de signe colonial i, més tard, els vaixells de vapor van facilitar els desplaçaments i l'emigració massiva.

Les Migracions Interiors: El Moviment Camp-Ciutat

Durant la primera meitat del segle XX, la població es va dirigir cap a les ciutats i els territoris industrials. Així es va iniciar una forta migració interior camp-ciutat. La millora de l'economia espanyola va afavorir un procés de mecanització de la terra.

Llocs d'Origen i Destinació

L'emigració camp-ciutat va afectar tot el territori espanyol. Per manca de dades, és difícil conèixer les direccions concretes a les quals es dirigia aquesta migració.

El creixement demogràfic més gran el van experimentar Barcelona i Madrid, seguides de València, Biscaia i Alacant. La resta de províncies va presentar un saldo negatiu. Per exemple, els gallecs i extremenys van triar Barcelona com a destinació.

L'arribada massiva d'immigrants va causar problemes greus a les ciutats a causa de l'escassetat d'habitatges.

Les Migracions Exteriors (Sud-Nord a Europa)

Les migracions Sud-Nord a Europa van ser moviments de mà d'obra italiana i espanyola. Aquest fenomen va ser provocat pel fort creixement econòmic d'alguns països europeus i per la situació desfavorable a Espanya a causa de la manca de feina.

L'emigració procedia principalment d'Andalusia i Galícia, i era una emigració amb contracte de treball temporal. Els principals països receptors eren França, Alemanya i Suïssa.

Conseqüències de l'Emigració Exterior

• Va suposar una disminució de la població i de la pressió social i econòmica.
• Va representar una entrada de divises importants.
• Va significar el desarrelament de milers de persones dels seus llocs d'origen.

La Immigració a Catalunya

Catalunya és la comunitat autònoma que ha rebut el nombre més alt d'immigrants estrangers. Hi conviuen gent de més de 170 nacionalitats.

Principals Col·lectius Estrangers

• Continent Africà: El col·lectiu marroquí.
• Unió Europea (UE): Gent de Romania i Bulgària.
• Amèrica Llatina: Equatorians i bolivians.

La població estrangera presenta una mitjana d'edat de 30,5 anys i està bastant equilibrada pel que fa al sexe.

Distribució Territorial

Es distribueixen per les zones següents:

• L'Àrea Metropolitana: A les grans ciutats de les comarques del Barcelonès, el Vallès Oriental i el Baix Llobregat.
• El Litoral: Es concentren en llocs costaners on hi ha bons serveis.
• Zones de Muntanya: Llocs amb molta activitat turística.
• Les Capitals de Comarca: Llocs on els estrangers poden treballar en l'agricultura.

Els Recursos del Medi Natural i l'Impacte Ambiental

Tipus de Paisatges Geogràfics

Hi ha tres tipus principals de paisatge:

• Paisatges de les zones càlides: Equatorial, tropical i desèrtic.
• Paisatges de les zones temperades: Mediterrani, atlàntic i continental (situats als dos hemisferis).
• Paisatges de zones fredes: Polar i d'alta muntanya (situats als dos cercles polars i a les serralades altes).

Classificació dels Recursos Naturals

• Recursos Renovables: Són aquells que no s'exhaureixen pel fet d'utilitzar-los i es regeneren. No obstant això, alguns, com l'aigua, poden acabar convertint-se en no renovables per un ús intensiu.
• Recursos No Renovables: Són els que es troben en quantitats finites i es regeneren lentament. Es poden utilitzar fins que s'acaben o fins que esdevenen escassos.

Principals Impactes Mediambientals

• Producció i Consum Energètic: La utilització de combustibles fòssils ha incrementat la contaminació atmosfèrica.
• Usos del Sòl: Pot donar lloc a la desertificació, que és l'erosió generada per l'ús inadequat del sòl i per l'acció humana.
• L'Aigua: L'explotació accelerada i la contaminació estan posant en perill els recursos hídrics.
• La Biodiversitat: El conjunt d'espècies animals i vegetals que hi ha al planeta està amenaçat.

Riscos Ambientals

Es produeixen quan hi ha una catàstrofe a causa d'un fenomen natural o de l'acció humana. Es classifiquen en naturals, tecnològics i mixtos.

Les Activitats Econòmiques en un Món Global: Sector Primari

El Paisatge Agrari

La morfologia agrària es divideix en parcel·les. Es classifiquen segons diversos criteris:

• Per la mida: Poden ser de grans dimensions (latifundis) o petites.
• Per la forma: Poden ser regulars o irregulars.
• Pels límits: Es classifiquen en oberts o tancats.

S'utilitzen diferents sistemes de conreu:

• Policonreu: Es conreen diverses espècies en una mateixa explotació.
• Monoconreu: Tota l'explotació es dedica a un sol tipus de conreu.

Als llocs més poblats es fa agricultura i ramaderia intensives, i als llocs poc poblats, s'hi practica una agricultura i ramaderia extensiva.

Tipus d'Agricultura i Ramaderia

Agricultura de Subsistència i Ramaderia Tradicional

Als països més pobres s'hi practica l'agricultura de subsistència, orientada a obtenir els aliments necessaris per subsistir. Els agricultors es dediquen a conrear productes per a l'autoconsum. L'agricultor treballa manualment i amb poques eines, requerint molta mà d'obra.

La ramaderia tradicional sol complementar l'agricultura; el bestiar s'utilitza per treballar al camp o per adob. Alguns tenen petits ramats que proporcionen aliment i vestits.

Agricultura de Mercat i Ramaderia Comercial

És aquella en què tant l'estructura de la producció com el caràcter de les inversions depenen del mercat. S'utilitza molta maquinària i poca mà d'obra. S'apliquen tècniques de conreu modernes, la qual cosa comporta una productivitat elevada. La ramaderia comercial té com a objectiu vendre la producció per obtenir benefici.

Glossari de Termes Demogràfics i Migratoris

Saldo Migratori

Diferència entre el volum de la immigració i de l'emigració en un lloc determinat.

Immigrant

Persona que arriba a un lloc per viure temporalment o permanentment.

Emigrant

Persona que abandona un lloc per establir-se en un altre.

Desarrelament

Apartament o allunyament del lloc on una persona viu habitualment.

País Emissor

País d'origen de la població emigrant.

País Receptor

País de destinació de la població emigrant.

Interculturalitat

Contacte entre cultures basat en la igualtat i el respecte.

Multiculturalitat

Contacte entre cultures basat en la jerarquització.