Dinàmica de la població espanyola i població activa

Dinàmica de població espanyola

La dinàmica depèn de factors naturals (mortalitat, natalitat, fecunditat) i socials (migracions). Moviment natural de la població: creixement o decreixement de població. Si hi ha més naixements que defuncions, la població creix; si és al revés, disminueix.

Natalitat

Al començament del segle XX, Espanya va experimentar un descens en la natalitat. Els infants nascuts s'apropen al nombre de persones mortes. Amb l'augment de l'esperança de vida, creix el percentatge de persones majors de 65 anys, amb un envelliment de la població. Entre el 2000 i el 2008, es va observar un repunt en la natalitat, amb la taxa més elevada, degut a l'arribada a l'edat fèrtil de les dones nascudes en els anys amb més creixement demogràfic i joves immigrants. Des del 2008, els naixements han disminuït. El 2014, la crisi va provocar una disminució dels immigrants i de les generacions amb un nombre més baix de dones, aconseguint una xifra molt baixa de creixement natural.

Mortalitat

Durant el segle XX, la mortalitat va disminuir per la baixada de la mortalitat infantil i l'augment de l'esperança de vida. El 1985, va augmentar degut a l'envelliment de la població. Les causes de mort més comunes són les malalties cardiovasculars en les dones i els tumors en els homes. La taxa de mortalitat infantil és molt baixa a Espanya, situant-se al mateix nivell que en països més desenvolupats.

Nupcialitat i fecunditat

El 2014, el nombre de fills per dona era de 1,32, amb un índex sintètic de fecunditat que es preveu que augmenti ja que les dones tindran més fills, però la població no creixerà perquè hi haurà menys dones en edat de procrear. L'edat mitjana de maternitat és de 31,7 anys, endarrerida per la dificultat de tenir fills sense una situació laboral sòlida. Perquè la població es mantingui estable, cada generació ha de rellevar a la següent i això s'aconsegueix amb 2,1 fills per dona.

Evolució recent de la població espanyola

El 2015, Espanya ocupava la 5a posició entre els països més poblats de la Unió Europea, mentre que el 2011 era el primer. L'increment de la població es deu principalment als estrangers (8 de cada 10 ciutadans), però el 2014 van sortir més persones de les que van arribar. Després d'una breu etapa d'immigració entre el 2002 i el 2009, el 2015 la població estrangera havia reduït respecte a l'any anterior. A Espanya, encara hi ha diferències territorials en relació al moviment natural de la població per causes socials i econòmiques.

Població activa espanyola

Dinàmica dels sectors productius

Quan una societat es desenvolupa, la població passa de l'agricultura a la indústria i després al sector terciari o de serveis. El sector terciari creix per l'augment de la renda i la diversificació del consum de béns i la demanda de serveis, ja que en països desenvolupats l'economia multiplica la demanda de serveis.

Situació de la població activa

Les persones majors de 16 anys treballen en els sectors d'activitat econòmica i les que busquen feina per primera vegada o estan a l'atur. Aquesta població ha augmentat per diversos factors com el creixement, la immigració i la incorporació de les dones. La diferència amb la població ocupada és la població en atur, que ha augmentat a causa de la crisi. Degut a l'atur, moltes persones busquen feina a l'estranger. A Espanya destaquen els contractes indefinits, tot i que la majoria són temporals. En temps de crisi, el sector empresarial contracta i acomiada segons les necessitats, mentre que els sindicats i les organitzacions socials utilitzen altres mesures.

Problema de l'atur

La crisi ha provocat que les empreses limitin els costos de la mà d'obra i algunes hagin tancat. Espanya ha patit tres crisis al segle XX: el 1970 amb l'augment del preu del petroli, el 1990 amb l'automatització i informatització dels processos productius i el 2007 amb la crisi financera. Les comunitats autònomes que han patit més el deteriorament del mercat laboral són les que tenien més dependència del sector de la construcció i del sector dels serveis (turisme). A Astúries, Cantàbria, el País Basc, etc., la proporció és menor, mentre que a Navarra i Madrid hi ha un nombre més important de contractes. Les persones a l'atur per pèrdua d'ocupació reben subsidi d'atur de la Seguretat Social.

Incorporació de les dones al món laboral

Al segle XX, la societat assegura pensions a les persones grans i atenció sanitària, amb taxes de mortalitat infantil més baixes, la qual cosa provoca una planificació familiar. Les dones han reivindicat el dret a formar-se i ocupar llocs de treball per aconseguir la igualtat. Actualment, les tasques de casa són responsabilitat compartida. A Espanya, les dones han accedit a tot tipus d'estudis i feines, tot i que encara hi ha casos de discriminació salarial.