Dinàmica de Grups en Treball Social: Teories i Fases

Bion: Els Supòsits Bàsics del Grup

• La mentalitat de grup

  És una mena de "ment col·lectiva" que es forma quan les persones es reuneixen. En lloc que cadascú pensi per separat, els membres del grup comparteixen emocions, pensaments i comportaments sense adonar-se'n. És com si el grup tingués la seva pròpia forma de pensar, que de vegades domina les persones.

• La cultura de grup

  Es refereix a les normes, valors, regles, creences i formes de fer les coses que un grup comparteix al llarg del temps. Es forma amb el temps i guia com han de comportar-se els membres.

• Supòsit bàsic de dependència

  El grup actua com si necessités que algú el salvés o el cuidés. Es comporta com un nen que espera que una figura es faci càrrec de tot.

• Supòsit bàsic d'atac i fugida

  El grup creu que hi ha un perill i que ha de fugir o atacar. Es crea un ambient de por, desconfiança o agressió.

• Supòsit bàsic d'aparellament

  Aquí el grup actua com si de la unió de dues persones especials naixerà alguna cosa que els salvarà a tots. Hi ha una espera màgica, com si el problema es resoldrà sol, en el futur.

• Canvi catastròfic

  No significa una catàstrofe en el sentit d'alguna cosa negativa, sinó un canvi profund i radical en la forma de pensar i ser. Se sent com una pèrdua, com si alguna cosa dins d'un "morís", tot i que el que ve després sigui creixement. Aquest tipus de canvi ocorre quan una persona o un grup trenca amb una forma vella i coneguda de funcionar, i dona pas a una forma nova. El problema és que el pas entre allò vell i allò nou produeix por, resistència i dolor.

• El místic i el grup

  A vegades, dins d'un grup apareix una persona que pensa d'una forma diferent, més profunda o més avançada que els altres. A aquest l'anomena el "místic". El grup sol rebutjar el místic, perquè representa un canvi o una veritat que resulta incòmoda. En no poder tolerar la diferència, el grup pot atacar-lo, aïllar-lo o ridiculitzar-lo.

Brown: Tipus d'Equilibri Grupal

• Entre estructura i espontaneïtat

  Cada grup necessita trobar un equilibri entre tenir un pla (estructura) i deixar espai per a la improvisació (espontaneïtat). Si un grup està massa planificat, pot semblar rígid o forçat, i els membres poden sentir que no poden expressar-se o adaptar-se a les seves necessitats. En canvi, si és massa desorganitzat, es pot perdre el rumb i ningú sap per què estan reunits o què cal fer.

• Entre la persona i la tasca

  Un grup s'organitza per aconseguir alguna cosa (una tasca), però també ha de cuidar les persones que en formen part. Alguns grups posen més èmfasi en la persona (com els grups de teràpia o de suport emocional). D'altres, en la tasca (com un equip de treball que ha de muntar una activitat o resoldre un problema). Però molts grups, especialment en treball social, han de combinar bé les dues coses.

• Factors individuals

  El programa del grup ha de tenir en compte qui hi participa: edats, capacitats, motivació, nivell de parla, etc. Si les persones són molt diferents, cal adaptar les activitats perquè tothom s'hi pugui sentir còmode i participar.

• Factors relacionats amb el grup

  El funcionament del grup també depèn de la seva composició (quants són, qui són), i del moment en què es troba. Si el grup tot just comença, potser cal fer activitats per conèixer-se. Si el grup ja porta temps, pot estar més preparat per fer tasques més complexes. També cal observar la moral, la cohesió, si hi ha conflictes, etcètera.

• Els recursos

  No tot el que es vol fer és possible. Les activitats necessiten diners, materials o espais, i això pot limitar el programa. No és correcte prometre coses que no es podran fer per manca de recursos.

Brown (1988): Fases del Desenvolupament Grupal

Fase de Formació (1)

Quan un grup comença, els membres solen sentir incertesa i nerviosisme, especialment si no es coneixen.

• Els membres busquen afinitat entre aquells que s'assemblen a ells.
• Els membres són més reservats o eviten massa contacte.
• Els membres depenen molt del líder, acceptant el que es proposi sense qüestionar.
• Alguns membres poden destacar més (per exemple, un extravertit que pren el lideratge), però sovint és provisional.
• És normal que al principi es desviïn del tema, no vulguin responsabilitats o no se centrin gaire en els objectius del grup. Tot això és natural en les primeres trobades, sobretot si no tenen experiència prèvia en grups.

Influència de les experiències prèvies

• El comportament de cada membre pot estar influït per:
  • Experiències anteriors en altres grups.
  • Relacions prèvies entre membres (amics, familiars, coneguts...).
  • Relacions desiguals amb el professional (alguns el coneixen, d'altres no).
• Això pot crear subgrups, tensions o sentiments d'incomoditat. És positiu reconèixer aquestes relacions de forma oberta si és possible, però sense forçar situacions que puguin violar la privacitat o la confidencialitat.

Paper del Treballador Social

• Facilitar les presentacions i ajudar a crear un ambient còmode i interessant.
• Aclarir per què s'ha creat el grup i quins són els objectius.
• Escoltar què volen els membres, què esperen aconseguir.
• Establir un acord (contracte) sobre com funcionarà el grup.
• Parlar del programa (objectius) i decidir què es farà a la pròxima reunió.
• Definir el rol del professional dins del grup.
• Començar a crear un clima d'ajuda mútua i responsabilitat compartida.

Entrada d'un nou membre al grup

• Pot generar angoixa tant al nouvingut com al grup.
• Cal preparar tant el grup com el nou membre per fer la transició més fàcil.
• Pot ser útil que el grup participi en la decisió o acceptació de la nova persona.

Fase de Conflicte (2)

Un cop superada la por inicial d'entrar al grup, comencen a aparèixer nous conflictes i tensions.

• Els membres busquen el seu lloc dins del grup i això pot provocar:
  • Conflictes oberts per posicionar-se.
  • Lluites de poder, tant entre membres com amb el líder.
  • Sentiments de frustració o fugida emocional (apatia, depressió, desconnexió).

Expectatives irrealistes i aparició dels dilemes

Alguns arriben pensant que el grup resoldrà fàcilment els seus problemes, però es deceben en veure que requereix esforç, paciència i compromís. Primer, la por era no encaixar; ara, apareix el temor contrari: perdre la pròpia identitat dins del grup. És essencial equilibrar el que vol cadascú amb el desenvolupament d'un sentit de comunitat i solidaritat.

Reptes del líder del grup

El professional rep missatges contradictoris: Dependència: 'Ajuda'ns, guia'ns, controla'ns'; i Independència: 'No t'hi fiquis, aquest és el nostre grup'. Per això, ha de:

• Mantenir el control amb seguretat i fermesa.
• Ser delicat i flexible, evitant enfrontaments innecessaris.
• Mostrar confiança i optimisme, per donar seguretat al grup.
• Trobar l'equilibri entre confrontar i donar suport.

Si el líder és poc experimentat, és recomanable que tingui suport extern o un colíder.

Tasques i activitats

És una etapa amb angoixa i incertesa sobre si el grup realment ajudarà. És clau assegurar petits èxits inicials:

• Activitats senzilles i assequibles.
• Jocs, simulacions o tècniques com el drama terapèutic poden ser útils quan costa verbalitzar.
• Objectius massa grans o utòpics (per exemple, canviar una política pública de cop) poden provocar frustració i desmotivació.

Fragilitat del grup

El grup encara és vulnerable.

• El líder ha de marcar límits clars amb fermesa, però sense autoritarisme.
• Si hi ha membres amb experiència prèvia en grups, poden ser un suport molt útil, ja que donen esperança i modelen la paciència.

Fase Normativa (3)

Un cop superades les tensions de poder i rols, el grup comença a estabilitzar-se emocionalment i funcionalment.

Consolidació del grup

• S'estableixen relacions de confiança i cohesió entre els membres.
• Apareix un sentiment de pertinença i una identitat col·lectiva: 'el nostre grup'.
• Es desenvolupen normes internes: què està permès o no, com es prenen decisions i quin és el límit de les interaccions.

Aspectes emocionals

• Els membres es mostren més oberts i implicats emocionalment.
• Si hi ha conflictes, solen girar entorn de les relacions personals.
• Pot aparèixer el risc de convertir algun membre en una víctima propiciatòria (algú que rep les tensions del grup).
• El grup pot confondre la cohesió amb harmonia absoluta, i això pot resistir qualsevol intent del líder de fer canvis o qüestionar el funcionament.

Objectiu del líder

• Fer servir la cohesió del grup per enfocar-lo cap a les tasques i objectius compartits.
• Pot fer-ho augmentant la participació dels membres en les decisions.
• El grup ha de començar a autoresponsabilitzar-se i prendre iniciativa compartida.

Crisi

• De vegades el grup viu una crisi emocional o de tasca (per exemple: conflicte amb un membre o fracàs d'un projecte).
• Aquests moments poden aprofitar-se com a: revisió del progrés, redefinició d'objectius, sessió de balanç que impulsi el grup cap endavant.

Connexió amb la vida real

El grup ha d'ajudar els membres a aplicar el que s'aprèn en el seu dia a dia. Per això, es proposen tasques entre sessions (deures):

• Accions concretes amb suport del grup i amb compromís de compartir els resultats a la sessió següent.
• Això reforça la idea que el grup és un mitjà, no una finalitat en si mateix.
• És important no sobrecarregar amb tasques difícils o angoixants, perquè això pot provocar por, fracàs i abandonament del grup.

Fase de Treball (4)

Aquesta és l'etapa en què el grup ja funciona plenament i amb gran autonomia, havent superat les dificultats de les fases anteriors (formació, conflicte i cohesió).

Autonomia i eficàcia

• El grup és gairebé autosuficient.
• Fa servir de manera eficaç tot el potencial, les habilitats i l'experiència dels seus membres.
• Esdevé operatiu, amb capacitat real per resoldre problemes i assolir objectius.

Estructura sòlida

• El grup ha desenvolupat una estructura estable:
  • Rols clars.
  • Mecanismes de presa de decisions efectius.
  • Dinàmiques col·laboratives.
• Hi ha un alt grau de cohesió i confiança mútua.

Identitat i independència

En grups com ara els de comunitat o ajuda mútua, aquest és el punt en què:

• El grup assumeix una identitat pròpia, ja no depèn del lideratge extern (com ara treballadors socials o institucions).
• El grup esdevé una referència o model per a altres grups.

Impacte i projecció

• Pot inspirar altres grups que volen iniciar processos semblants.
• És un model funcional, no només internament, sinó també en relació amb l'entorn.

Fase de Tancament (5)

La fase final del cicle de vida d'un grup es caracteritza per emocions intenses, avaluació del procés viscut i preparació per a la separació. Tot grup arriba a aquest punt tard o d'hora, ja sigui per calendari, per assoliment d'objectius o per esgotament.

Aspectes emocionals

• Sentiments comuns: tristesa, pèrdua, eufòria pels èxits, frustració o enuig si el grup no ha anat com s'esperava.
• Desig de continuar: alguns membres voldrien allargar el grup o mantenir trobades periòdiques.
• Dificultats per acomiadar-se: és normal sentir nostàlgia o resistència davant la fi del grup.

Responsabilitat del líder

• Clarificar el límit temporal del grup des de l'inici.
• Relacionar les experiències del grup amb la vida real dels membres.
• Ajudar a fer balanç realista dels objectius assolits i no assolits.
• Obrir espais per tractar temes pendents, fer feedback i tancar relacions.
• Facilitar la transició cap a suports externs o altres recursos comunitaris.
• Organitzar un tancament simbòlic (festa, excursió, ritual de comiat...).

Finals individuals

En grups continus, la sortida d'un membre ha de ser també un procés cuidat:

• Avaluació personal.
• Deslligament emocional.
• Possible decisió consensuada amb el grup.

El comiat d'un membre afecta tot el grup, provocant reflexió i reaccions col·lectives.

Finals abruptes

• Poden generar emocions difícils: decepció, tristesa, culpabilitat.
• El líder ha de gestionar tant les emocions del grup com les seves pròpies, i buscar suport si cal.

Consideracions importants

• Les fases del desenvolupament grupal (formació, conflicte, normativa, treball i final) no sempre són lineals ni clares.
• Cadascuna d'aquestes etapes es pot reproduir a petita escala en cada sessió.
• Cada grup és únic: les dinàmiques varien segons el tipus de grup, la seva composició i el lideratge.

Habilitats de Conducció del Grup

• Habilitats reflexives (Rosell)

  Són les que ens ajuden a pensar com ho estem fent, reconèixer errors i millorar com a professionals. També vol dir entendre com ens sentim i no deixar que les emocions ens afectin negativament amb el grup.

• Habilitats ètiques (AASWG)

  Són les que ens ajuden a actuar amb respecte i responsabilitat. Cal crear un espai segur on tothom se senti escoltat, respectar la confidencialitat i tractar tothom igual.

• Habilitats tècniques (AASWG)

  Són les habilitats per organitzar bé el grup: preparar les sessions, fer servir bones eines, controlar el temps i revisar si s'estan aconseguint els objectius. Exemple: Portes una activitat ja pensada, amb el material preparat i saps quant de temps li dedicaràs.

• Habilitats relacionals (Konopka)

  Són les que ajuden a crear un bon ambient. Cal escoltar, tenir empatia i facilitar que tothom pugui parlar i sentir-se bé al grup.

Heap (1981): Qualitats del Treballador Social

• Coneixements del professional

  Són els coneixements que el/la professional ja porta abans de començar a treballar amb un grup. Són fruit de:

  • La formació acadèmica (estudis sobre psicologia social, dinàmiques grupals, treball comunitari, etc.).
  • La recerca (lectura d'estudis o articles sobre col·lectius semblants).
  • L'experiència (intervencions prèvies amb altres grups).

• Coneixements del grup

  Cada grup és diferent. Cal conèixer el grup específic amb què es treballa, a partir de:

  • L'observació directa (veure com interactuen els membres, qui lidera, qui queda exclòs).
  • Entrevistes o converses informals (saber les històries personals i expectatives dels participants).
  • Les vivències compartides (com responen a les activitats, quin clima es genera, quins conflictes apareixen).

• Empatia

  L'empatia és la capacitat de reconèixer les pròpies emocions i també entendre les emocions dels altres. Això és essencial per crear un ambient de confiança dins del grup.

• Diagnòstic de grup

  Amb tota la informació obtinguda, la professional elabora un diagnòstic del grup, que és com una fotografia del moment: com es relacionen, quines necessitats tenen, quins punts forts i febles hi ha, i quin tipus d'intervenció seria més útil.

• Sistematització i memòria

  Tot el que s'aprèn en el procés es guarda i se sistematitza: és a dir, s'anota, es reflexiona i es converteix en aprenentatge per a futures intervencions.

Rosell: Funció del Treballador Social per Assolir Objectius

• Expressar sentiments

  Crear un espai segur on les persones puguin parlar de com se senten. Exemple: En un grup de dol, la professional anima els participants a parlar de la tristesa o la ràbia sense por de ser jutjats.

• Resoldre tasques

  Guiar el grup perquè pugui organitzar-se i complir amb les activitats o objectius pràctics. Exemple: En un grup que ha de preparar una activitat comunitària, el/la professional ajuda a repartir rols i coordinar accions.

• Fomentar conductes positives

  Ha de reforçar actituds de col·laboració, escolta o respecte. Exemple: Quan algú escolta amb respecte un company, el/la treballador/a social ho reconeix i ho posa com a model per al grup.

• Clarificar idees i criteris

  Ajudar a posar ordre quan hi ha confusió o massa opinions diferents. Exemple: Si el grup es dispersa parlant de molts temes, el/la professional pot fer un resum i recordar l'objectiu de la sessió.

• Donar suport emocional

  Ser una figura de confiança per ajudar els membres a sentir-se acollits i valorats. Exemple: Quan una persona del grup comparteix una situació difícil, la professional li mostra empatia i li fa sentir que no està sola.

Rosell: Funció del Treballador Social Dins del Grup

• Ajudar el grup a assolir els objectius

  Acompanyar el grup perquè pugui assolir les metes que s'ha proposat. Per fer-ho, utilitza diverses eines: verbalitzar conflictes (ajudar a posar paraules als problemes o tensions que hi ha entre membres del grup).

• Comprendre la dinàmica del grup i els rols individuals

  Per ajudar realment el grup, el/la professional ha d'entendre com funciona internament: qui lidera, qui s'aparta, quines aliances o tensions existeixen.

• Mantenir la conducció del grup

  És fonamental que el/la treballador/a social mantingui el seu paper com a conductor i no es deixi absorbir pel grup, que de vegades intentarà convertir-lo en 'un més' per evitar responsabilitats.

• Facilitar la integració dels membres

  Ha de treballar perquè totes les persones del grup se sentin part d'aquest, sense destacar-se com a protagonista ni actuar de manera paternalista.

• Gestionar conflictes

  Quan sorgeixen conflictes entre membres o dins del grup, el/la treballador/a social actua per aclarir, resumir i ajudar a entendre què està passant realment.

• Adaptar-se al tipus de grup

  En els grups socioterapèutics i socioeducatius, el/la professional manté sempre el lideratge. Però en grups d'acció social, pot cedir aquest rol si apareix un líder natural dins del grup.

• Acompanyar fins al final del grup

  La seva funció es manté mentre el grup està actiu. Quan el grup es dissol, també es dona per acabada la seva intervenció.

• Reforçar l'autoestima dels membres

  Ha de reconèixer l'esforç dels membres, ajudar-los a valorar-se i a acceptar les seves pròpies dificultats i fortaleses, així com les dels altres.

AASWG: Consideracions Ètiques del Treball Social

• Comprensió i ús de les millors pràctiques existents

  Cal estar al dia amb les investigacions i pràctiques actuals en treball social amb grups per garantir una intervenció efectiva i ètica.

• Consentiment informat i explicació clara

  Els membres han de saber què se'ls ofereix i què se n'espera. Tant a nivell individual com grupal, cal explicar clarament les normes, objectius i possibles riscos.

• Maximitzar preferències i minimitzar coacció

  S'ha de respectar la llibertat i l'autodeterminació dels membres, evitant imposicions tant del professional com d'altres membres.

• Privadesa i confidencialitat

  Parlar clarament sobre què es mantindrà confidencial i en quines situacions es podria compartir informació (per exemple, en cas de risc per a la persona o per a tercers).

• Mantenir els objectius del grup

  El grup ha de mantenir-se fidel als objectius pels quals es va crear, però pot adaptar-se si hi ha acord entre els membres.

• Ajuda individual dins dels límits del grup

  Si un membre necessita suport específic, se li pot oferir ajuda individual (sempre que sigui coherent amb els objectius del grup).

• Clarificar la presa de decisions

  Els membres han de saber com es decideixen les coses dins el grup (votacions, consens, lideratge...).

• Selecció o exclusió de membres

  Explicar com s'incorpora o se'n pot excloure algú del grup, de manera clara i justa.

• Mantenir i arxivar els registres del grup

  Els registres han de ser segurs, confidencials i ben organitzats, per garantir seguiment i responsabilitat.

Factors Clau en la Formació i Conducció del Grup

• Diversitat dels membres (segons Teresa Rosell)

  Cal pensar en l'edat, el sexe, l'origen, la cultura i la personalitat dels participants. A vegades és millor que siguin similars (per exemple, un grup de mares adolescents). Altres vegades, és millor que siguin diferents (per exemple, grup de cuidadors amb experiències diverses).

• Diversitat d'experiències (segons A. Brown)

  Tenir membres amb històries i punts de vista diferents pot fer que el grup sigui més ric i variat.

• Grandària del grup (Teresa Rosell)

  Els grups solen tenir entre 6 i 12 persones. Si són pocs, pot faltar dinamisme, i si són massa, és difícil escoltar tothom. També cal saber si el grup serà tancat (sempre els mateixos membres) o obert (pot entrar gent nova). Exemple: Un grup de teràpia amb 8 persones permet que tothom parli i es conegui bé.

• L'espai (Konopka)

  L'espai ha de ser acollidor, segur i tranquil, tot i que el més important és com es fa servir.

• Comunicació verbal i no verbal (Konopka)

  El professional ha de fomentar la conversa entre membres. La comunicació no verbal (gestos, mirades, activitats compartides) és molt útil, sobretot quan costa expressar-se amb paraules.

• Tècniques de grup (Teresa Rosell)

  • Tècniques directives

    El professional guia molt el grup, proposa activitats concretes per aconseguir uns resultats. Exemple: Es fa una dinàmica per identificar emocions, amb instruccions clares.

  • Tècniques semidirectives

    El conductor/a proposa temes o activitats, però deixa més llibertat al grup per parlar.

  • Tècniques no-directives

    El grup s'expressa lliurement, i el/la professional només acompanya el que va sorgint. Exemple: El grup comença parlant d'una experiència viscuda recent i la sessió gira entorn d'això.

  Les directives i semidirectives són útils quan el grup està poc motivat o té dificultats per parlar. Les no directives funcionen millor quan el grup ja confia i vol aprofundir en emocions.

Rosell: Tipus de Grups

• Grup Socioterapèutic

  S'utilitza quan les persones viuen situacions que afecten emocionalment o socialment, i els limiten la seva capacitat per relacionar-se, prendre decisions o portar una vida equilibrada. Són grups adreçats a persones que, per diferents motius, viuen patiment, conflictes interns, dificultats en les relacions familiars o socials, baixa autoestima, o problemes de salut que afecten la seva autonomia o hàbits de vida. L'objectiu principal és ajudar aquestes persones a millorar les seves vivències personals, a sentir-se millor amb elles mateixes i a participar més activament en la societat.

• Grup Socioeducatiu

  Aquests grups tenen com a finalitat ajudar les persones a adquirir hàbits, comportaments o habilitats socials que, per diferents motius, no han desenvolupat. Poden ser persones amb una història de vulnerabilitat social, educativa o familiar, o persones que han viscut processos d'aïllament o institucionalització. Aquest tipus d'intervenció no busca només ensenyar, sinó també prevenir situacions de risc, com l'exclusió social, l'aïllament o el deteriorament personal. (Per exemple, reinserció de presos).

• Grup d'Acció Social (GAS)

  Són grups formats per persones que volen millorar una situació col·lectiva o lluitar per canvis socials que afecten una comunitat. Aquí, la finalitat no és tant el benefici personal sinó l'impacte col·lectiu. La intervenció professional és menor en aquest tipus de grups, ja que es pretén que el grup s'autoorganitzi, prengui decisions i lideri accions. El treballador/a social només acompanya, dona suport tècnic o ajuda a identificar líders i estratègies d'organització.

• Grup d'Ajuda Mútua

  Aquests grups es basen en la solidaritat entre persones que han viscut experiències similars. No hi ha un professional que condueixi el grup: són els propis membres qui es donen suport entre ells. Comparteixen emocions, recursos, consells i maneres d'afrontar problemes. Sovint, són grups que neixen de forma espontània o per iniciativa de persones afectades. Aquests grups són especialment útils per afrontar situacions que duren molt temps, com ara malalties cròniques, dols, addiccions, o cuidar familiars dependents. Ofereixen companyia, comprensió i sentiment de pertinença, cosa que ajuda molt a reduir l'aïllament emocional. (Per exemple, Alcohòlics Anònims).