Dinàmica de Grups: Formació, Evolució i Estructures

Què és un grup?

Un grup és un conjunt de persones que participen en una mateixa estructura vivencial col·lectiva (S. Froufé). Les persones que formen el grup:

• Persegueixen objectius compartits.
• Es comuniquen i interactuen segons un sistema de pautes establert.
• Satisfan les seves necessitats en el si del grup i tenen una percepció col·lectiva d'unitat.

Criteris de classificació de grups

Un grup es classifica segons aquests tres aspectes:

Segons la relació afectiva

• Grups primaris: Relacions afectives intenses.
• Grups secundaris: Grups grans, relacions impersonals institucionalitzades.

Segons l'adscripció de l'individu

• Grups de pertinença: L'individu hi pertany sense triar-ho, de forma no voluntària.
• Grups de referència: L'individu s'identifica amb el grup i n'adopta els valors, normes i comportaments.

Segons la naturalesa de la relació

• Grups formals: Es formen deliberadament, tenen normes fixes i estan lligats a una organització.
• Grups informals: Es formen espontàniament i es constitueixen en base a eleccions personals.

El grup petit

Un grup petit està format per unes 20 persones que es relacionen regularment de forma directa i comparteixen unes finalitats comunes. En aquest tipus de grup:

• Els components busquen satisfer les seves necessitats.
• Es produeix una interacció que permet l'intercanvi afectiu.
• La comunicació és freqüent i fluida.
• Compten amb una estructura interna (donada per la comunicació, l'establiment de normes i l'afecte) i una estructura externa (es manifesta en l'entorn a través de la incidència de les seves accions).

Fases en la vida grupal

Fase I: Orientació

Presa de contacte entre els membres. Es caracteritza per:

• Desorientació afectiva (què passarà, com actuar...).
• Angoixa i inseguretat provocades pel desconeixement mutu i preocupació per l'acceptació.

Fase II: Establiment de normes

La comunicació és més fluida i es produeixen intercanvis afectius. En aquesta fase:

• Senten necessitat de crear normes.
• S'estableixen els rols i el lideratge.
• Es determina la responsabilitat grupal i l'eficiència del grup.
• Cada membre es fa responsable del funcionament intern, la coherència i el clima participatiu.
• És important establir com a norma el respecte, el diàleg, la cooperació i la voluntat d'afrontar conflictes positivament.

Fase III: Eficiència i integració

La comunicació és oberta i els conflictes es resolen a través del diàleg. En aquesta fase:

• Les decisions es prenen per consens i apareix un sentit intens d'identitat de grup.
• Es satisfan les necessitats individuals i grupals.
• Es desenvolupa la creativitat i l'eficiència.

Fase IV: Etapa final

Quan s'aconsegueix l'objectiu, el grup perd la seva raó de ser i es dispersa. En aquesta fase:

• Cada persona pren el seu camí.
• Es decideix si el grup continua o no.
• S'avalua la consecució dels objectius.

Cohesió grupal

La cohesió grupal és el procés dinàmic que reflecteix la tendència dels membres a mantenir-se units en la consecució dels seus objectius. Es sustenta en:

1. La tasca encomanada.
2. La relació socioafectiva i emocional entre els membres.

Factors de cohesió

Factors interns

• L'atracció interpersonal.
• Experiències d'èxit i fracàs compartides.
• Objectius i expectatives comuns.
• Correspondència de valors.
• Satisfacció de les necessitats personals.

Factors externs

• Incidència de l'entorn.
• Percepció de la població aliena al grup.
• Dependència jeràrquica d'una altra entitat.
• Proximitat o llunyania respecte a les normes establertes.

Estratègies per afavorir la cohesió

1. Crear un clima afectiu positiu.
2. Disposar l'espai de manera que generi un ambient càlid.
3. Fixar els objectius amb claredat.
4. Adaptar-se a les circumstàncies.

Disgregació

La disgregació d'un grup pot ser causada per:

• Frustració per no haver aconseguit els objectius o pèrdua d'expectatives.
• Lluites internes soterrades.
• Oposició al líder.
• Desconfiança o inseguretat en el grup.

Pot produir-se quan els objectius s'han complert o no.

Comunicació

El codi principal de comunicació és la llengua parlada. Altres formes de comunicació inclouen:

• Comunicació particular: L'argot com a llenguatge diferenciador o com a llenguatge específic per definir conceptes amb precisió.
• Llenguatge no verbal: Gestos, moviments, etc.
• Tecnologia digital: Telèfons intel·ligents, tauletes, correu electrònic, missatgeria instantània, xarxes socials, blocs, wikis, etc.

Motivació

La motivació és la causa que mou una persona a actuar d'una manera determinada. Pot ser provocada per:

1. Estímuls externs.
2. Processos mentals interns.

Si les persones del grup:

1. Estan motivades, el grup serà eficient i integrador.
2. Deixen d'estar motivades, l'eficàcia del grup disminuirà i tendirà a la desintegració.

Estructures de grup

Les dimensions entorn a les quals s'estructura el grup són:

• La interrelació entre els components (persones acceptades i rebutjades).
• L'estatus o posició de cadascú (grau d'autoritat, popularitat o aïllament).
• Les relacions de rivalitat/harmonia i antipatia/simpatia.

Tipus d'estructures

• Estructures sociomètriques: Reflecteixen la xarxa de relacions i la posició de cada persona. Es basen en preferències i rebutjos, estan determinades per les relacions afectives i poden canviar.
• Estructures de poder: Reflecteixen l'estatus de cada persona i la seva influència. El poder es deriva de l'autoritat formal, la competència, la capacitat de lideratge, etc.
• Estructures de comunicació: Defineixen com circula la informació. Afecta el funcionament i el rendiment del grup. (H-J. Leavitt). L'estructura de roda és més eficaç per a tasques simples, mentre que les estructures descentralitzades són més adequades per a situacions complexes.

Rols

Els rols són les funcions que cada membre exerceix en el grup. Es classifiquen en:

• Rols centrats en la tasca: Afavoreixen l'activitat del grup en relació amb els objectius (prenen iniciativa, aporten idees, promouen la participació...).
• Rols centrats en la cohesió: Promouen un clima positiu (busquen solucions als conflictes, proporcionen ànim, potencien la comunicació...).
• Rols obstaculitzadors: Prioritzen els seus interessos i obstaculitzen el desenvolupament del grup.

Lideratge

El líder orienta i condueix el grup cap als objectius, mantenint-lo cohesionat. Es troba al centre de totes les estructures. Estils de lideratge:

1. Autoritari: Imposa la seva voluntat, genera ansietat però pot obtenir un rendiment notable.
2. Paternalista: Adopta una forma protectora, limita les conseqüències de l'estil autoritari però genera insatisfacció i apatia.
3. Burocràtic: Èmfasi en els procediments i el compliment estricte dels objectius. Bloqueja la creativitat.
4. Permissiu: Intervenció mínima, genera desmotivació, confusió i baix rendiment.
5. Democràtic: Proposa objectius, ofereix mitjans, escolta el grup i promou la participació. Afavoreix la comunicació, la creativitat i l'autonomia, i provoca un rendiment òptim, cohesió i compromís elevat.