Dinàmica de Grups, Cohesió, Psicologia Social i Motivació

Dinàmica i Definició Psicosocial de Grup

Des d'una perspectiva psicològica, un grup social és un tot dinàmic basat en la interdependència dels seus membres. Un grup és un conjunt de persones conscients les unes de les altres, és a dir, que existeixen psicològicament les unes per a les altres, i es troben en situació d'interdependència i d'interacció real o potencial.

Cohesió en els Grups

La cohesió és definida com:

“La totalitat del camp de forces que tenen per efecte mantenir junts els membres d'un grup.” (Festinger i Schachter)

“L'atracció global del grup per a tots els seus membres.” (Kelley i Thibaut)

Factors de Cohesió

• Extrínsecs: Són anteriors a la formació dels grups que considerem o venen donats al començament mateix de la formació del grup.
• Intrínsecs: Són els propis del grup considerat, o sigui, producte de la interacció entre els seus membres. Poden ser de dos tipus:
  • Socioafectius: Motivacions, valors comuns, atracció de l’acció col·lectiva, atracció de pertinença, etc.
  • Operatius o funcionals: Organització pròpia del grup que li permetrà, almenys en part, satisfer les seves necessitats i assolir els seus objectius.

Classes de Grups

Segons Normes i Regles

• Formals: Les normes i jerarquies són preexistents.
• Informals: Les normes i regles són el resultat de la interacció.

Segons Finalitat (Mitjà vs. Fi)

• Primaris: L'important és estar junts. Els membres "estan centrats en el grup". Predominen els factors de tipus afectiu.
• Secundaris: L'important és la realització d'una tasca, l'assoliment d'uns objectius. Predominen els factors operatius. Els membres "estan centrats en la tasca". Són rellevants en l'activitat laboral (ex: equips de treball).

Segons la Grandària

• Grans: A partir de 15-20 persones. Són difícils de coordinar i el seu comportament es pot assemblar al d’una multitud.
• Petits: Fins a 15 o 20 persones. Són els que s’utilitzen més per a treballar (equips de treball, grups per a aprendre, etc.).

Definició de Psicologia Social

La Psicologia Social estudia les manifestacions de comportament suscitades per la interacció d'una persona amb altres persones o per la mera expectativa de la interacció. És un intent per a comprendre com el pensament, els sentiments o la conducta dels individus estan influïts per la presència actual, imaginada o implícita dels altres. La Psicologia Social és un camp aplicat de la psicologia que estudia les relacions humanes amb mètode científic, facilitant la comprensió de la dialèctica i de la dinàmica individu-societat.

Definició de Satisfacció Laboral

La satisfacció laboral es defineix com:

“Actitud general resultant de moltes actituds específiques relacionades amb diversos aspectes del treball i de l'organització.” (Peiró J. M., 1993, Psicologia de la Organització)

“Estat emocional positiu o plaent resultant de la percepció subjectiva de les experiències laborals del subjecte.” (Locke E. A., 1976, The nature and causes of job satisfaction)

Definició de Motivació

La motivació es refereix a aquells processos psicològics relacionats amb l’activació, direcció, intensitat i persistència d’accions voluntàries i adreçades a una finalitat.

Teories Generals sobre la Motivació

• Homeostàtiques: La motivació és un procés d'equilibri consubstancial a l'intercanvi entre l'organisme i el medi (Model intercanvi intern-extern).
• D'Incentius: Els incentius ens inciten, ens mouen a fer una cosa, una acció perquè tenen un valor, un atractiu. Es tendeix a cercar el plaer i evitar el dolor (Model extern).
• Cognitives: Proposen un equilibri psíquic i social; són un model homeostàtic traslladat a l'equilibri cognitiu. Les idees mouen a l'acció, i més quan hi ha oposició entre idees.