Dinàmica de Grups: Les 3 Definicions Clau i Classes de Grups

Les 3 Definicions de Dinàmica de Grups

Dinàmica de Grups com a Camp d’Investigació

Derivada de l’observació, segons Lewin, se li va anar donant poc a poc el sentit d’una part de la psicologia social dedicada a la investigació experimental de les estructures i processos de grup. L’objecte d’aquesta investigació són problemes com el de la dimensió, meta, cohesió, etc. del grup. En aquest sentit, seria més adequat el nom de “psicologia de grups”.

Dinàmica de Grups com a Ideologia

Es parla de dinàmica de grups com si fos una nova ideologia que promet resoldre la problemàtica de les relacions interhumanes. És un sector de la psicologia social que investiga les qüestions de la convivència en i entre les col·lectivitats. Conceptes com cooperació, consens o democràcia, aporten un sentiment de seguretat. Alguns sistemes socials existents van veure en la dinàmica de grups un bon medi de millorar l’ambient de treball sense necessitat d’introduir grans reformes en les condicions existents.

Dinàmica de Grups com a Tècnica de Treball

Es parla de la dinàmica de grups com a tècnica, mètode o camp de pràctiques d’autoexperiència, per conèixer-se millor a un mateix i poder reflexionar sobre els processos de grup.

Definició de Grup i Classes de Grups

En general i independentment de tota eventual diferenciació ulterior d’elements estructurals, la definició de grup és: “Un grup és una figura social en la que varis individus es reuneixen i en virtut de les interaccions que es desenvolupen entre ells, obtenen un aclariment de les relacions de cadascun amb tots els demés i amb les altres figures socials”.

• Es reuneixen: entre els membres existeix un contacte.
• I, en virtut de les interaccions que es desenvolupen entre ells: ser un procés i no un contacte esporàdic.
• Obtenen: un caràcter de procés.
• Un creixent aclariment de les relacions de cadascun amb tots els demés: no han de considerar-se una meta individual, sinó una explicació del terme interacció.
• I amb altres figures socials: una delimitació de cara a l’exterior, presa de consciència de l’alteritat de l’altre.

Classes de Grups

• Organitzats: les funcions necessàries per a realitzar les tasques del grup han estat distribuïdes i acceptades pels membres.
• No organitzats: les funcions no específiques desenvolupades per qualsevol membre.
• Estructurats: membres amb normes fixes, repartides les funcions i han estat afectades per aconseguir un objectiu comú.
• Formals: l’estructura depèn d’una institució, difícilment modificada.
• Informals: poden tenir una organització i estructura i poden disposar amb més facilitat de les estructures i organització.
• Primaris: les relacions mútues entre els membres són intenses, cara a cara i més bé emocionals. Són sempre grups petits.
• Secundaris: nacions i països. Coole (1909) diferencia grups primaris de secundaris segons les relacions mútues entre els membres.
• Obert: admeten nous membres.
• Tancats: no admeten nous membres. No hi ha entrades i sortides.
• Propis/Aliens: es tracta de com els membres consideren el seu grup i el dels altres. Importància de la comunicació interhumana i amb freqüència és aplicada en connexió amb estereotips que tenen el seu origen en la pertinença a determinats grups.