Dinàmica i Estructura dels Grups

Un grup és un conjunt de persones que participen en una mateixa estructura vivencial col·lectiva. Les persones que formen el grup persegueixen uns objectius compartits, es comuniquen i interactuen segons un sistema de pautes establert. Satisfan les seves necessitats en el si del grup i tenen una percepció col·lectiva d'unitat.

Criteris de classificació de grups

• Segons la relació afectiva que s'estableix entre ells:
  • Grups primaris: Relacions afectives intenses, forta cohesió, alt grau d'intimitat. Grups petits i de caràcter informal: amics, família.
  • Grups secundaris: Grups grans, relacions impersonals institucionalitzades: treball, sindicats.
• Segons l'adscripció de l'individu al grup:
  • Grups de pertinença: L’individu pertany sense triar-lo, de forma involuntària, pot no identificar-se.
  • Grups de referència: L’individu s’identifica i adopta valors, normes i comportaments.
• Segons la naturalesa de la relació:
  • Grups formals: Es formen deliberadament, tenen normes fixes i estan lligats a una organització.
  • Grups informals: Es formen espontàniament i es constitueixen en base d’eleccions personals, companys de classe.

El grup petit

Està format per persones que es relacionen regularment de forma directa i comparteixen unes finalitats comunes. Els components busquen satisfer les seves necessitats en el grup. Es produeix una interacció que permet l'intercanvi afectiu, seguretat, confiança i sentiments. La comunicació és freqüent i fluida; els membres poden expressar les emocions i sentiments, donant lloc a la identitat grupal. Compten amb una estructura interna (donada per la comunicació, l’establiment de normes i afecte) i una estructura externa (que es manifesta en l’entorn del grup a través de la incidència que hi pugui tenir les seves accions o tasques).

FASE I. ORIENTACIÓ

• És la presa de contacte entre els membres.
• Desorientació afectiva (què passarà, com actuar…)
• El desconeixement mutu provoca angoixa i inseguretat, i preocupació per si serà acceptada.

FASE II. ESTABLIMENT DE NORMES

• La comunicació és més fluida i es produeixen intercanvis afectius.
• Senten necessitat de crear unes normes o pautes pel seu funcionament.
• Es van establint els rols i lideratge.
• Es determina la responsabilitat grupal i l’eficiència del grup.
• És important que cada membre es faci responsable del funcionament intern, la coherència interna i de mantenir el clima participatiu.
• Important establir com a norma el respecte i el diàleg, la cooperació i la voluntat d’afrontar conflictes de manera positiva.

FASE III. EFICIÈNCIA I INTEGRACIÓ

• Quan la comunicació del grup és oberta, els conflictes es resolen a través del diàleg.
• Les decisions es prenen per consens i apareix un sentit intens d’identitat del grup.
• Els membres senten que satisfan les seves necessitats com a grup.
• Desenvolupen la seva creativitat i eficiència.

FASE IV. ETAPA FINAL

• Quan s’aconsegueix l’objectiu, el grup perd el sentit pel qual va ser creat i es dispersa.
• Cada persona agafa el seu camí.
• El grup pot voler persistir com a tal i s’han de plantejar nous projectes.
• És important preparar el moment de la separació analitzant i avaluant la consecució dels objectius plantejats.

La cohesió grupal

La cohesió d'un grup és el procés dinàmic que es reflecteix en la tendència dels seus membres a mantenir-se junts i romandre units en la consecució dels seus objectius. La cohesió es sustenta en:

• La tasca que el grup té encomanada.
• La relació socioafectiva i emocional entre els membres.

Factors de cohesió:

• Factors interns de cohesió: L’atracció interpersonal, experiències d’èxit i fracàs compartides, objectius i expectatives comuns, correspondència de valors, satisfacció de les necessitats personals…
• Factors externs de cohesió: Es troben fora del grup. Incidència de l’entorn, percepció de la població aliena al grup, dependència jeràrquica d’una altra entitat, proximitat o llunyania respecte a les normes establertes…

Estratègies per afavorir la cohesió:

• La creació d'un clima afectiu positiu.
• La disposició de l'espai de manera que generi un ambient càlid.
• La fixació dels objectius del grup amb claredat.
• La capacitat per adaptar-se a les circumstàncies.

La disgregació

• La disgregació produeix la dispersió del grup.
• Causes relacionades amb la disgregació:
  • La frustració per no haver aconseguit els objectius proposats o la pèrdua d'expectatives.
  • L'aflorament de lluites latents que estaven soterrades.
  • L'oposició al líder.
  • La desconfiança o inseguretat en el mateix grup.
• El grup pot disgregar-se:
  • Una vegada acomplert el seu cicle.
  • Sense haver acomplert els seus objectius.

La comunicació en el grup

El grup i els seus codis

• El canal més tangible de comunicació grupal és la llengua parlada.
• Molts grups desenvolupen una forma de comunicació particular: l'argot com a llenguatge quotidià utilitzat amb una intenció diferenciadora.
• L'argot com a llenguatge específic generat per la necessitat de definir determinats continguts amb precisió.
• El llenguatge no verbal (gestos, moviments…) presenta un important repertori de missatges comunicatius molt utilitzats entre els grups.
• La possibilitat de comunicació entre els membres d’un grup s’ha multiplicat i facilitat amb la tecnologia digital. Tenen una capacitat de convocatòria extraordinària, faciliten la immediatesa de comunicació i revolucionen els circuits tradicionals.

Motivació de la dinàmica grupal

La motivació és la causa o la raó que mou una persona a actuar d'una manera determinada.

• La motivació pot ser provocada:
  • Per estímuls externs.
  • Per processos mentals interns.
• Si les persones del grup:
  • Estan motivades, el grup avançarà i serà eficient i integrador.
  • Deixen d'estar motivades, l'eficàcia del grup baixarà i tendirà a la desintegració.

El grup es configura com una estructura de relacions

• Dimensions entorn a les quals s'estructura el grup:
  • La interrelació entre els components del grup (persones acceptades i rebutjades i amb quina intensitat).
  • L'estatus o posició de cadascú.
  • El grau d'autoritat, popularitat o aïllament dels membres.
  • Les relacions de rivalitat/harmonia i antipatia/simpatia.
• Aquestes dimensions generen diferents estructures de grups.

Les estructures sociomètriques

Reflecteixen la configuració de la xarxa de relacions entre les persones del grup i la posició que ocupa cada una. Es constitueixen sobre el patró de preferències i rebutjos. Estan determinades per les relacions afectives que les vinculen i són susceptibles de modificacions.

Les estructures de poder

Reflecteixen l'estatus de cada persona dins del grup i estan determinades per la influència que hi té cadascuna d'elles. El poder i l'autoritat determinen l'estatus dels components del grup. El poder es deriva de: l'autoritat formal, la competència, la capacitat de lideratge, etc.

Els rols en el grup

Un rol són les funcions o el paper que cada membre exerceix en el grup. Cada persona tindrà un rol diferent segons la seva funció i la seva posició dintre del grup.

• Classificació de rols:
  • Rols centrats en la tasca: Afavoreixen l’activitat del grup en relació amb els objectius proposats (prenen iniciativa per buscar solucions, aporten idees, aporten informació, promouen la participació…)
  • Rols centrats a conservar la cohesió: Procuren que en el grup hi hagi un clima positiu (buscant solucions als conflictes, proporcionen ànim, potencien la comunicació fluida, es comprometen amb el grup…)
  • Rols obstaculitzadors: Només tenen en compte els seus interessos. Obstaculitzen el bon desenvolupament grupal (conspiren contra el grup, menyspreen els integrants, estan en desacord amb les decisions…)

Lideratge

El rol de líder és el que exerceix la persona que orienta i condueix el grup cap als objectius previstos mantenint-lo cohesionat.

• El líder es troba en el centre i eix de totes les estructures.
• Estils de lideratge:
  • Estil autoritari: Determina les directrius del grup, decideix els fins i els mitjans, reparteix les tasques, imposant la seva voluntat sense tenir en compte els altres. Sol generar ansietat i estrès en el grup, tot i que un rendiment notable.
  • Estil paternalista: Les actituds en la relació adopten una forma protectora o benefactora. Limita les conseqüències més radicals de l’estil autoritari però genera insatisfacció, apatia i poc compromís.
  • Estil burocràtic: Enfàsi en l’aplicació estricta dels procediments normatius i el compliment rígid dels objectius formals. Bloqueja intervencions individuals i creatives. Hi ha entusiasme si aconsegueixen l’objectiu i frustració quan no s’assoleix.
  • Estil permissiu: Intervenció escassa o nul·la. Persones poc motivades, confoses i insatisfetes, cadascú actua pel seu compte. Rendiment de grup baix i cohesió feble.
  • Estil democràtic: Orienta al grup proposant-li objectius i oferint-li els mitjans per aconseguir-los, alhora que l’escolta i acorda el repartiment de tasques i funcions. Promou la participació de tots els membres en les decisions. Afavoreix la comunicació, creativitat i autonomia. Provoca rendiment òptim, cohesió i compromís elevat.