Dinàmica i Distribució de la Població Espanyola: Evolució, Migracions i Reptes

La població d'un lloc depèn de factors socials, econòmics i polítics que canvien al llarg del temps. Per això, cal estudiar-la des d'una perspectiva dinàmica, analitzant la seva evolució històrica i les projeccions de futur. Fins al segle XIX, els recomptes es basaven en llibres parroquials de batejos i defuncions, i en els focs o fogatges (per recaptar impostos i lleves militars). Els recomptes de població dels antics regnes es feien per separat fins a l'arribada dels Borbons (Guerra de Successió), quan es va començar a comptabilitzar tota la població espanyola. Actualment, les fonts per a estudis demogràfics són l'INE i els Registres Civils, a més d'Internet (Eurostat i ONU).

1.1. Cens i Padrons Municipals

El Cens és el recompte de la població d'un Estat, amb informació sobre volum, composició per sexes i edats, estat civil, estudis, professió, renda, etc. El primer Cens oficial d'Espanya data de 1857.

1.2. La Transició Demogràfica

El model de transició demogràfica s'aplica a la dinàmica de molts països europeus desenvolupats per establir comparances. Aquest model permet constatar la rapidesa amb què la població espanyola va passar per les quatre etapes durant el segle XX: d'altes taxes de natalitat i mortalitat a taxes mínimes cent anys després.

Fase I: El Règim Demogràfic Antic

Societat agrícola preindustrial amb creixement lent. Taxes de natalitat i mortalitat molt altes (30-50‰). Dones amb més de cinc fills de mitjana, però amb alta mortalitat infantil. Mortalitat agreujada per males collites, epidèmies i guerres. Condicions de vida precàries a les ciutats, propícies per a malalties contagioses com la tuberculosi.

Fase II: El Creixement Demogràfic

• Descens de la mortalitat i manteniment de la natalitat, provocant un creixement progressiu.
• Millores sanitàries i higièniques, augmentant l'esperança de vida.
• Descens de la natalitat a finals del segle XIX (més tard que en altres països).
• Descens continuat de la mortalitat infantil a partir de 1914.
• Grip Espanyola (1918) amb alta mortalitat.
• Recuperació de la natalitat als anys 20, descens amb la crisi de 1929 i la Guerra Civil.
• Augment de la natalitat a la postguerra.

Fase III: L'Ajustament Demogràfic

Creixement natural moderat o estancat. Augment de l'esperança de vida (de 34 anys a principis del segle XX a 75 el 1989). Taxa de natalitat alta (19-22‰). Baby boom als anys 60. Descens de la natalitat a partir de 1975 per diversos factors.

Fase IV: El Nou Règim Demogràfic

Natalitat estable i mortalitat superant la natalitat. Creixement natural negatiu. Compensat per la immigració als països desenvolupats. Baixa taxa de fecunditat, sense garantir el reemplaçament generacional. Envelliment de la població.

2.1. Moviment Natural de la Població

Creixement natural positiu quan el nombre de naixements supera el de defuncions.

Natalitat

Tendència a la baixa des de 1901, malgrat el baby boom dels 60-70. A finals del segle XX, un dels índexs de fecunditat més baixos d'Europa. Repunt al canvi de segle, però tendència a un creixement vegetatiu negatiu amb la crisi.

Mortalitat

Descens de la taxa de mortalitat al llarg del segle XX. Lleuger increment a finals de segle per l'augment de l'esperança de vida i l'envelliment. Taxa de mortalitat infantil reduïda.

Nupcialitat i Fecunditat

Dades de nupcialitat poc fiables per l'augment de parelles de fet i famílies monoparentals. Repunt de la taxa de fecunditat, però insuficient per al reemplaçament generacional. Edat mitjana de la maternitat en augment. Població estancada per la caiguda de la natalitat i la mortalitat, i el creixement migratori negatiu. Envelliment de la població.

3.1. La Piràmide d'Edats

Piràmide contractiva, típica d'una població envellida. Base estreta, tronc eixamplat i cúspide elevada. Distribució per sexes semblant, amb major esperança de vida femenina.

3.2. L'Envelliment de la Població

Relacionat amb la qualitat de vida i l'Estat del Benestar. Increment de la població depenent. Debat sobre com mantenir una població depenent creixent amb una població activa minvant.

4.1. Una Distribució Desigual

Densitat de població desigual. Zones més poblades: façanes marítimes, costa mediterrània i Madrid. Interior peninsular menys poblat, excepte algunes ciutats. Pèrdua de població a zones com Castella, Extremadura i Galícia.

5.1. La Dinàmica dels Sectors Productius

Terciarització de l'economia. Creixement del sector serveis, però amb retallades d'ocupació per la crisi.

5.2. Situació de la Població Activa

Disminució de la població activa des de 2012.

5.3. El Problema de l'Atur

L'atur depèn del creixement econòmic. Crisi i globalització afecten el mercat laboral. Teixit productiu espanyol vulnerable. Augment de contractes temporals i economia submergida.

5.4. La Incorporació de la Dona al Món Laboral

Canvi en la situació laboral de la dona. Responsabilitats familiars compartides, accés al treball fora de casa i formació acadèmica.

Desplaçaments poblacionals que configuren la situació demogràfica i social. Emigrant (qui se'n va) i immigrant (qui arriba).

6.1. Causes i Conseqüències dels Moviments Migratoris

Causes diverses: demogràfiques, econòmiques, catàstrofes naturals, polítiques, socioculturals, etc. Conseqüències per al país d'origen i destinació, i per a la persona emigrant.

6.2. Els Moviments Migratoris a Espanya

Migracions transoceàniques, èxode rural i migracions interiors i exteriors.

7. Migracions Interiors

7.1. Migracions Interiors Camp-Ciutat

• Llocs d'origen: descens de població en algunes províncies.
• Llocs de destinació: creixement demogràfic a Barcelona, Madrid i altres províncies.

8.1. Les Migracions Exteriors del segle XX

Emigració ultramarina i europea. Canvi en les característiques de l'emigració al llarg del segle XX.

8.2. Conseqüències de les Migracions Exteriors

Disminució de la població i pressió social i econòmica. Nova font d'ingressos per les remeses dels emigrants. Desarrelament de milers de persones.

9.1. Espanya, un país d'immigrants

Canvi de ser un país d'emigrants a un de receptor d'immigració. Diferents grups d'immigrants. Crisi econòmica com a punt d'inflexió.

9.2. Població estrangera a Espanya

Espanya, segon país del món en rebre immigrants. Característiques dels immigrants.

9.3. Els camins de la immigració

Diferents vies d'immigració. Fluxos migratoris d'immigrants irregulars.

9.4. Crisi i fuga de cervells

Disminució de la població espanyola per la crisi. Reducció d'immigrants i augment d'emigrants. Envelliment de la població.

10.1. Espanya necessita immigrants

Immigració necessària per revitalitzar l'economia, rejovenir la població i fomentar la interculturalitat. Falta de consens en la regulació dels nouvinguts.

10.2. La interculturalitat: dificultats i dilemes

Augment del rebuig cap a l'immigrant amb la crisi. Actituds xenòfobes. Necessitat de respectar el dret al reagrupament familiar i el dret d'asil.

10.3. La reagrupació familiar

Possible arribada de fills d'immigrants menors de 16 anys.

10.4. El dret d'asil

Obligació d'admetre persones estrangeres perseguides al seu país.

10.5. La política de la Unió Europea i la immigració

Pacte Europeu de la Immigració per frenar la immigració il·legal. Control d'accés i regulació de la permanència. Pressió migratòria frenable amb el desenvolupament dels països pobres.