Dinàmica Demogràfica i Urbana

Dinàmica Demogràfica

Creixement de la Població

La població pot variar per:

• Creixement vegetatiu
• Creixement migratori

La diferència entre els anteriors és el creixement total.

Transició Demogràfica

Possible Fase 5

Creixement natural de la població negatiu (ex. Itàlia i Alemanya).
Taxes de natalitat

3.1.2 Disminució Universal de la Fecunditat

L'índex de fecunditat explica millor el creixement demogràfic i les conseqüències de la natalitat.

Per mesurar la fecunditat:

Índex conjuntural de fecunditat: nombre mitjà de fills per dona durant tota la vida fèrtil (2,1 > generacions no es reemplacen).

3.1.3 Catalunya: Del Creixement Migratori a l'Estancament Demogràfic

Al llarg dels segles XVIII i XIX, la població catalana creix gràcies al creixement vegetatiu.

Increment de la població als segles XX i XXI = creixement migratori.

El creixement vegetatiu a Catalunya era feble, l'arribada d'immigrants produeix un rejoveniment de la població.

Escàs creixement vegetatiu resultat de diferents factors:

• Fecunditats baixes
• Envelliment de la població (80 homes, 86 dones)
• Augment de l'edat mitjana de maternitat (31 anys)
• Mortalitat alta (causa: envelliment de la població)

Augment de la fecunditat i la natalitat a Catalunya: població jove immigrant, arribada d'adults nascuts entre els anys 70 i 80, increment de la fecunditat de dones en edat madura.

3.1.4 Creixement Demogràfic a Espanya

Al segle XVIII, etapa de creixement continu fins a l'actualitat a causa del canvi del creixement vegetatiu (d'un creixement feble a un creixement intens).

Espanya dobla la població de 10 a 20 milions d'habitants en 120 anys, i la torna a doblar en 90 anys.

Espanya fa la transició demogràfica entre 1830 i 1960 (supera la 2a i 3a fase i entra a la 4a).

Al segle passat, la majoria de la població estava al centre de la península.

Creixement demogràfic, sobretot a la zona de la costa actualment.

Només ¼ de la població a l'altiplà central, la meitat a l'àrea metropolitana de Madrid.

El creixement vegetatiu a Espanya és negatiu. Causes:

• Baixa natalitat (retard de la maternitat, pocs fills per mare)
• Baixa fecunditat (1,32 fills per dona)

Taxa de mortalitat elevada a causa de l'envelliment (avenços mèdics, millora de la higiene), zones més elevades de la costa atlàntica, cantàbrica, Aragó i Castella i Lleó.

3.1.5 Feble Creixement Demogràfic a la UE

2015: 508 milions d'habitants.

Creixement vegetatiu baix.

Augment lent de la població a la UE = creixement migratori (creixement vegetatiu: 7% del total).

3.2 Estructura de la Població

3.2.1 Envelliment Mundial de la Població

El percentatge de població vella augmenta a tot el món.

Envelliment de la població + disminució de la fecunditat = afecten l'estructura de la població.

Causes demogràfiques de l'envelliment: disminució de la fecunditat, disminució de la taxa de mortalitat (= augment de l'esperança de vida + immigració).

Conseqüències de l'envelliment de la població:

• Àmbit econòmic (productivitat, inversions, pensions, mercat de treball)
• Àmbit social (composició familiar, demanda de serveis d'atenció a persones de la tercera edat)

3.3 Moviments de Poblacions

Migracions

Involuntàries: tràfic de persones o neteja ètnica.

Voluntàries:

Fronteres polítiques: internes/externes.

Segons la durada temporal: temporals/cícliques/definides.

Segons la legislació: legals/illegals.

El moviment de capital produeix la creació o eliminació de llocs de treball, això produeix el desplaçament de la població.

Conflictes violents interns (fonts de moviments de població a escala mundial).

Globalització econòmica (circulació de capital/persones): incentiva el moviment de població.

Conseqüències dels Moviments

Vocabulari T3

Fecunditat: nombre de fills vius nascuts per dona.

Índex conjuntural de fecunditat: nombre mitjà de fills per dona durant tota la vida fèrtil (2,1 > generacions no es reemplacen).

Índex de reemplaçament poblacional: nombre mitjà de fills per dona per sota del qual la població ja no es reemplaça.

Factors biològics: causes fisiològiques provocades en un fenomen.

Factors socials: causes socials en un fenomen degudes a tradicions, cultura, etc.

Determinen diferències entre països, zones rurals i urbanes.

Celibat: persona adulta no casada.

Estructura de la població: estudi de les persones que formen una població agrupades per criteris (edat i sexe).

Piràmide d'edats/població: gràfic que representa la quantitat de persones dividides per sexe/edat.

Desnatalitat: caiguda accentuada/ràpida de la natalitat (crisis, guerres...).

Índex de masculinitat: quantitat d'homes per cada 100 dones.

Taxa de dependència: relació entre la població adulta d'un territori constituïda per persones grans i joves (si és elevada = població adulta econòmicament baixa).

Permet deduir les necessitats sanitàries, educatives o d'habitatges que caldran en un futur.

Baby boom: increment de la natalitat (a molts països després de la Segona Guerra Mundial).

Esperança de vida: mitjana d'anys que es pot esperar viure.

Taxa d'envelliment: percentatge de persones a partir de 65 anys.

Índex d'envelliment: relació entre el nombre de persones de més de 65 anys i el nombre de persones de 0 a 14 anys (= % de vells sobre el total de joves).

Taxa de sobreenvelliment: percentatge de persones de més de 80 anys sobre el total de la població.

Índex de sobreenvelliment: quocient entre el nombre de persones de 80 anys i 60 = %.

Neteja ètnica: expulsió massiva i forçosa.

Moviment pendular: desplaçament diari d'una persona.

Pelegrinatge: moviment de persones a un lloc sagrat.

Turisme: desplaçament de persones fora de la rutina per descansar/divertir-se.

Emigrants: persones que es desplacen del seu lloc de naixement, respecte al lloc de sortida.

Immigrants: respecte al lloc d'arribada.

Immigració neta: saldo migratori positiu.

Saldo migratori: diferència entre immigració i emigració.

Emigració neta: saldo migratori negatiu.

Xenofòbia: odi a les persones estrangeres.

Ciutat i Funcions

4.1.1 Concepte

Anteriorment es vivia del camp.

Al segle XVII, industrialització industrial.

Al segle XIX, la proliferació i el creixement de les ciutats pren força, sobretot a Europa, Amèrica del Nord. A Àsia i Àfrica, la població urbana precedia la industrialització.

Injusta distribució de terres i creixement demogràfic rural → migracions de camperols a les ciutats.

Interpretació de la urbanització → resultat de canvis demogràfics, econòmics i geogràfics, també aspectes culturals, perquè les ciutats són fonts d'innovacions (nous vincles + creen els actuals sistemes urbans).

4.1.2 Criteris per Definir Ciutat

La definició de ciutat no és exacta.

Explicacions quantitatives (quantitat d'habitants, ocupació de la població activa, densitat d'habitants) varien depenent del territori.

4.1.3 Diferents Ritmes d'Urbanització

Abans: població rural mundial > població urbana.

2008: s'inverteix la tendència.

Ritmes d'urbanització diferents a tot el món.

2010-15: va augmentar més a Àsia i Àfrica que a Europa.

4.1.4 Funcions Urbanes

• Funció administrativa i de serveis: tots els serveis.
  Barris més moderns a les zones més cèntriques.
  Barris més vells, es van deteriorar amb la Revolució Industrial.
• Funció comercial (característica més pròpia de la ciutat urbana, punt central en els antics mercats).
  Comerços especialitzats + grans magatzems + hipermercats = proveeixen a la població.
  Especialització interna: carrers/barris especialitzats en activitats concretes.
  Exemple: Nova York, Manhattan (economia) / nord (comerç + oci).
• Funció residencial: zones caracteritzades per grans blocs de pisos.
  Principal funció de les ciutats = que la gent pugui viure.
  Barris de cases adossades + barris antics.
  Barris antics (món desenvolupat): ocupats per habitants amb menys diners.
  Deteriorament → baixades de preus dels pisos.
  Millora: governs prenen mesures per rehabilitar els barris més vells.
  Població distribuïda en grups → segregació espacial: nivell econòmic i país de procedència.
  Eixamples, voltant del nucli històric: abans menys diners, ara més diners.
  Periferia de la regió urbana:
  Zones suburbanes: al costat de centres d'ocupació / rendes baixes (ciutats dormitori).
  Àrees suburbanes: ben comunicades / comerços a àrees de gran superfície.
• Funció industrial: polígons industrials + parcs tecnològics.
  A prop de les ciutats per aprofitar els centres de consum, mà d'obra i concentració de sistemes de transport.

4.2 Sistemes Urbans

4.2.1 Un Món de Ciutats

La població creix = xarxes urbanes / sistema urbà.

Per a la interpretació del nivell de desenvolupament → grau d'integració dels fluxos del sistema: molt integrat (nucli amb molta circulació d'elements) / poc integrat (relacions escasses).

4.2.2 Regions Urbanes

Característiques: especialització, dependència (entre unes i altres).

Segons l'organització:

• Àrea metropolitana: grans ciutats + petites al voltant.
  Sistema ben integrat / intens flux del nucli central + voltants / millores tecnològiques → desenvolupament d'àrees metropolitanes + fluxos.
  Mitjans de comunicació i transport.
  Nucli central = activitat del sector terciari.
  Nucli de rodalies = ús residencial.
• Conurbació (no hi ha nucli).
  Estructura polinuclear (activitat del sector secundari i terciari).
• Megalòpolis:
  Regió urbana + àrea metropolitana + conurbacions (pobles separats es fusionen).
  Múltiples nuclis centrals → xarxa d'activitat econòmica → intercanvi de fluxos.
  Delimitació difícil: la realitat canvia ràpidament.

4.2.3 Xarxa Urbana a Catalunya

Més densa a la zona litoral/prelitoral.

Menys densa a la zona interior.

Barcelona (la més important de l'arc mediterrani).

Sistema ben integrat (per molts intercanvis entre nuclis urbans).

4 nivells (estructura jeràrquica):

• Regió metropolitana:
  Funció de centralitat administrativa, econòmica i de serveis molt importants (influeix a tota Catalunya).
  Àrea metropolitana: Barcelona + municipis propers (l'Hospitalet, Cornellà, Sant Cugat...).
  Corona metropolitana: envolta l'àrea metropolitana (Mataró, Granollers, Sabadell, Vilanova...).
• Ciutats d'influència supracomarcal (influència econòmica + social, més enllà dels límits de les seves comarques):
  Reus-Tarragona
  Tortosa (lloc central de les Terres de l'Ebre)
  Lleida (Terres de Ponent)
  Girona (comarques nord-orientals)
  Manresa (regió central)
  Vic (vall del riu Ter i riu Congost)
• Centres comarcals:
  Ciutats que fan de centres de serveis per a la seva comarca (Mollerussa respecte de Lleida).
• Centres subcomarcals:
  Ciutats que no són centres comarcals però tenen cert paper de centralitat sobre els pobles propers (Roses, pobles de la costa de l'Alt Empordà).

4.2.4 Xarxa Urbana Espanyola

Ciutats amb intercanvis amb altres països.

Sistema urbà europeu occidental dividit en dos eixos:

• Eix de comunicació mediterrani (Barcelona, Marsella i Lió)
• Eix de comunicació atlàntic (Bilbao + Bordeus)

Sistema urbà espanyol, àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona.

Subsistemes urbans:

• Mediterrani:
  El més important / més nombre d'habitants / més nombre de ciutats / més densitat de població = bona comunicació amb altres països (arc mediterrani).
• Central (àrea metropolitana de Madrid):
  Centralització de vies de comunicació / desenvolupament econòmic / concentració de poder polític i econòmic.
• Meridional (més ciutats petites/mitjanes i ben integrat):
  Eix vall del Guadalquivir (Cadis-Jaén) / eix litoral (Cadis-Almeria).
• Cantàbric:
  Cornisa cantàbrica + sector nord de Castella i Lleó, La Rioja, Navarra.
  Articulació interna feble → Bilbao no arriba a tot.
• Atlàntic (A Coruña, Santiago, Vigo):
  Petites ciutats, connectat amb el sistema urbà portuguès.
  No gran dinamisme econòmic ni demogràfic.
• Canari (Las Palmas de Gran Canaria + Santa Cruz de Tenerife):
  Llunyania dificulta la relació.

Transformacions urbanes dels darrers 50 anys, conseqüències:

• Consolidació d'eixos territorials (concentració de població + activitat econòmica)
• Reforçament de set àrees metropolitanes principals (Madrid, Barcelona, Saragossa, Bilbao, València, Sevilla i Màlaga)
• Bicefàlia: sistema urbà espanyol representat per l'àrea metropolitana de Madrid i l'àrea metropolitana de Barcelona.

4.2.5 Degradació Urbana i Quart Món

Desequilibris en zones urbanes.

Barris sense planificació a causa de l'arribada de gent d'altres països (ciutats desenvolupades) i de gent amb procedència rural (faveles al Brasil).

Àrees urbanes → noves àrees de pobresa (barris antics, zones suburbanes perifèriques i zones riques).

• Persones sense casa (quart món).

Sector industrial (països menys desenvolupats) → barris on hi havia sectors industrials.
A causa de canvis estructurals econòmics, ara l'activitat econòmica es concentra més en el sector serveis.

Al segle XX, centres històrics (barris menys afavorits) + estructura urbana antiga / serveis insuficients (cases degradades, indústries abandonades).

Famílies marxen dels barris antics, queden avis, aturats, immigrants sense recursos. → Solució per recuperar els barris: reformes.

A les ciutats apareixen iniciatives per reformar els barris (administració pública + iniciativa privada) → gentrificació i ocupació del territori.

4.3 Ciutats Compactes i Difuses

4.3.1 Poblament i Densitat de Població

• Poblament rural:
  Poblament rural concentrat (Pirineu) / dispers (Gironès).
• Poblament urbà.

4.3.2 Continu Rural-Urbà

A les ciutats importants es produeix una dispersió de la població cap a les àrees metropolitanes.

Ciutat compacta: densitat de població alta, construccions deixen poc espai, edificis més alts.

Ciutat difusa: creixement extensiu, dispers, baixa densitat d'edificació (per segregació d'usos) → augment de l'ocupació del territori.

Espai rururbà: àrees on els límits entre el rural i l'urbà no estan ben definits.

Àrea urbana: nucli de la ciutat.

Àrees fora del nucli però ben integrades:

• Àrees suburbanes (elements de mode de vida urbà):
  Cases adossades, cases unifamiliars en urbanitzacions.
• Àrees periurbanes (concentració de grans serveis + infraestructures utilitzades pels habitants de l'àrea urbana).

Tipus de poblament a Catalunya:

• Poblament rural concentrat
• Poblament rural dispers
• Nuclis grans de població concentrada (Catalunya Nova, Lleida)
• Nuclis urbans de desenvolupament relativament recent (rodalies de ciutats importants), vinculats als canvis econòmics
• Zones rururbanes
• Gran àrea metropolitana (voltants de ciutats importants que inclou ciutats amb més de 200.000 habitants)

Transformacions de l'estructura interna:

• Expansió de la superfície
• Tendència a la dispersió de la població
• Especialització de funcions dels espais dins de les àrees urbanes

4.3.3 La Ciutat com a Ecosistema

Característiques comunes que configuren l'ecosistema urbà:

• Elevada dependència de l'entorn
• Grans consumidors d'energia, productes manufacturats i matèries primeres (aigua)
• Generació de residus
• Especulació (causa: expansió contínua que comporta canvis en l'ús del sòl)

4.3.4 Sostenibilitat de les Ciutats

• Reduir deixalles
• Més transports col·lectius
• Més ús d'energies renovables
• Impedir que els espais agrícoles de l'entorn urbà es destinin a una altra activitat

Vocabulari T4

Gentrificació: procés de transformació d'àrees degradades en barris de classe mitjana/alta.

Densitat de població: nombre d'habitants per unitat de superfície (km²).

Poblament: manera com la població s'ubica al territori.

Especulació: augment artificial i no justificat del preu del sòl.

Arc mediterrani: regió formada per territoris de la Mediterrània occidental (Andalusia - nord d'Itàlia).

Regió urbana: territori dens format per ciutats i altres nuclis urbans, amb alta densitat de població.

Xarxa urbana: conjunt de ciutats i altres nuclis de població, que es diferencien per mida i funcions i es relacionen per nombroses interaccions.

Sistema urbà: conjunt de ciutats i altres nuclis de població que formen una xarxa urbana i desenvolupen funcions de caràcter supralocal, funcionen unitariament.

Fluxos del sistema urbà: intercanvis entre nuclis d'un sistema urbà.

Polígon industrial: zona planificada urbanísticament per a empreses dedicades a l'activitat industrial.

Parc tecnològic: àrea industrial on es concentren empreses de recerca i desenvolupament tecnològic.