Dinàmica Demogràfica a Espanya i Catalunya: Anàlisi i Impactes

1. Densitat de Població per Províncies

Causes de la Distribució Desigual

La població es concentra principalment a les zones amb desenvolupament econòmic, especialment industrial i turístic. Durant els anys 60 i 70, moltes persones van emigrar de les àrees agràries de l’interior cap a zones industrials com Madrid, Barcelona i el litoral. El turisme de masses a la costa i l’arribada d’immigrants han reforçat aquestes desigualtats territorials.

Densitat Baixa i Població Envellida

L’afirmació és correcta. Les províncies amb economies poc diversificades no ofereixen prou feina per als joves, que emigren cap a capitals o zones amb més oportunitats. Això fa que hi predomini una població adulta i envellida en aquestes zones.

Piràmide de Població: Estructura per Edats

A la piràmide d'Almeria, destaca una població majoritàriament jove i adulta, especialment entre els 35 i 45 anys, amb més homes que dones. La tercera edat és menys nombrosa. Aquesta estructura es deu al dinamisme econòmic de la zona, basat en l'agricultura intensiva (hivernacles) i el turisme, que han atret una població immigrant significativa, on es veu un gran nombre de persones entre 40 i 45 anys i han augmentat la natalitat. En canvi, la piràmide de Zamora mostra una població clarament envellida, amb un percentatge alt de persones majors de 65 anys i un fenomen de sobreenvelliment (molts majors de 85 anys). Hi ha més dones grans que homes, ja que l'esperança de vida de les dones és més alta. La manca d'oportunitats laborals i el despoblament des dels anys 60 expliquen aquesta estructura, que no atrau immigració i manté baixos índexs de natalitat.

2. Causes de l'Envelliment a Espanya

L’envelliment de la població és un tret característic de les societats desenvolupades com Espanya. Això es deu, d’una banda, a la disminució de la natalitat des de finals del segle XX, que ha reduït el nombre de joves, i, d’altra banda, a l’augment de l’esperança de vida gràcies a les millores en alimentació, sanitat i qualitat de vida, que ha fet créixer la població adulta i vella.

Conseqüències Socials i Econòmiques

L’envelliment poblacional genera problemes importants, com:

• La dificultat per mantenir el sistema de pensions, ja que hi ha més jubilats i menys treballadors.
• La necessitat de més serveis sanitaris, socials i assistencials per a la gent gran, com residències i serveis domiciliaris.

Aquest fenomen és més marcat al món rural, on l’envelliment contribueix al despoblament.

3. Model de Transició Demogràfica

Evolució de les Fases i Conseqüències

Primera Fase

En aquesta etapa, tant la natalitat com la mortalitat són molt elevades, especialment la mortalitat infantil, a causa de la manca d’higiene i serveis sanitaris. Aquesta situació és pròpia de societats agrícoles i preindustrials, amb un creixement natural gairebé nul que es veu alterat per episodis de mortalitat catastròfica provocats per fams, malalties o guerres.

Segona Fase

Durant aquest període, la mortalitat disminueix progressivament gràcies a millores en la higiene, la salut i l’alimentació. En canvi, la natalitat es manté alta, com en l’etapa anterior, fet que genera un fort augment del creixement natural, sovint descrit com una explosió demogràfica.

Tercera Fase

Aquí, la mortalitat es manté estable en nivells baixos gràcies als avenços mèdics i a una millora general en el nivell de vida. Tanmateix, la natalitat comença a baixar per factors socioeconòmics, com la incorporació de les dones al mercat laboral, la urbanització de la societat o el retard en l’edat del matrimoni. Això fa que el creixement natural comenci a disminuir.

Quarta Fase

Correspon a les societats més avançades, on la natalitat i la mortalitat són molt baixes, i el creixement natural es redueix fins a zero o fins i tot a valors negatius. En alguns moments, la mortalitat pot augmentar degut a l’envelliment poblacional, mentre que ocasionalment poden sorgir increments puntuals com els baby-booms.

Final del Règim Demogràfic Antic

Catalunya va deixar enrere la primera fase del règim demogràfic tradicional a finals del segle XIX, a l’inici de la industrialització.

Entrada a la Quarta Fase

Entre els anys 80 i 90, Catalunya va entrar en la fase 4, on hi havia igualació de les taxes de natalitat i mortalitat i un creixement vegetatiu molt baix. Això va ser influït per l’expansió del model familiar urbà, amb més retard en els matrimonis, la incorporació de la dona al treball remunerat i una baixa taxa de fecunditat.

Influència de la Immigració

Les diverses onades migratòries del segle XX i principis del segle XXI van revitalitzar demogràficament Catalunya, incrementant les taxes de natalitat, fecunditat i creixement vegetatiu.

4. Residents Estrangers a Espanya

Població Estrangera a Espanya

En societats agràries, la feina és limitada i sovint temporal, depenent de les estacions i del tipus de cultiu. L’augment de la població sense la creació de llocs de treball suficients va generar desocupació, fet que va impulsar l’emigració cap a l’estranger durant els segles XIX i XX.

Províncies amb Més Població Estrangera

Les províncies del nord-oest peninsular i les illes occidentals de l’arxipèlag canari mostren un dinamisme econòmic limitat, especialment en zones rurals. Aquestes regions estan molt lligades al sector primari o a activitats econòmiques que han patit profundes transformacions, com la indústria o la mineria. Això ha provocat la participació d’aquestes províncies en importants fluxos migratoris al llarg del segle XX, ja sigui cap a altres continents o cap a països d’Europa.

Efecte en la Piràmide d'Edats

Aquestes migracions han tingut com a principal conseqüència l’envelliment de la població, amb estructures d’edat dominades per adults de més edat i persones grans. Això passa perquè el col·lectiu més afectat pels desplaçaments ha estat la població jove.

Províncies Destacades

• Santa Cruz de Tenerife
• Astúries
• La Corunya
• Lugo
• Salamanca

5. Evolució de la Població Espanyola

Influència dels Fluxos Migratoris

L'augment de la població espanyola al segle XXI està estretament vinculat al creixement de la immigració. Fins al 2011, la població creixia més del que es podria esperar pel creixement vegetatiu, gràcies a l’arribada massiva d’immigrants. A partir del 2012, però, la crisi econòmica va provocar el retorn de molts immigrants als seus països d’origen, especialment perquè aquest col·lectiu és molt vulnerable a la inestabilitat laboral. Aquest fet es va traduir en una disminució de la població total.

Entitats Socials i Vulnerabilitat

La vulnerabilitat es deu principalment a la manca d’ingressos suficients per cobrir les necessitats bàsiques. Aquest fet es deu a diversos factors, com:

• La dificultat de trobar feina si són immigrants irregulars.
• La precarietat laboral (feines de poques hores o pocs dies).
• Salaris molt baixos.
• Absència d’assegurances socials.
• Baixos ingressos a escala familiar.

6. Envelliment i Dependència a Catalunya

Tendència i Causes

Les dades reflecteixen una clara tendència cap a l’envelliment de la població a Catalunya, una de les més envellides a escala mundial. Això també implica un augment significatiu de la dependència de la gent gran. Els principals factors que expliquen aquest envelliment són:

• L’increment de l’esperança de vida, que es troba entre les més altes del món, gràcies al bon nivell de vida i a un sistema sanitari i assistencial eficient, característic dels països desenvolupats.
• La disminució de la natalitat i fecunditat, fet que redueix la proporció de població jove en relació amb la població gran. Tot i que entre el 2000 i el 2010 l’augment de la immigració va alentir aquest procés, la posterior frenada en l’arribada d’immigrants ha accelerat novament l’envelliment.

Conseqüències Demogràfiques, Econòmiques i Socials

En l’àmbit demogràfic, l’envelliment de la població altera l’estructura per edats, amb una proporció de gent gran més elevada que la de joves. També comporta una feminització, ja que les dones solen viure més temps que els homes. Des d’un punt de vista econòmic, la principal conseqüència és la dificultat de garantir el sistema de pensions, ja que el nombre de persones jubilades creix mentre la població activa es redueix. En l’àmbit social, es requereix una ampliació dels serveis sanitaris i assistencials per atendre les necessitats d’una població envellida.

Índex d'Envelliment i Sobreenvelliment

Índex d’envelliment

Mesura la població de 65 anys o més per cada 100 habitants menors de 15 anys i s’expressa en percentatge.

Índex de sobreenvelliment

Calcula la població de 85 anys o més per cada 100 persones de 65 anys o més, també en percentatge.

7. Piràmides de Població: Immigració

Variables Demogràfiques

La piràmide del Marroc mostra una població formada principalment per homes joves d’entre 25 i 50 anys, que són els grups més actius a l’hora d’emigrar, per edat de treball. Els grups d’edat més joves corresponen a persones nascudes al Marroc que, en molts casos, han arribat mitjançant processos de reagrupació familiar. La piràmide del Regne Unit destaca pel gran percentatge de població jubilada. Té un perfil regressiu amb pocs joves, mentre que les edats compreses entre els 60 i 75 anys són les més representades, ja que molts d’aquests immigrants s’han establert a Espanya durant la jubilació.

Motivacions de l'Emigració

Cap al final del segle XX, Espanya va deixar de ser un país emissor d’emigrants per convertir-se en un destí atractiu per a molts immigrants. La piràmide del Marroc representa immigrants procedents de països amb pocs recursos. Això inclou persones del nord d’Àfrica, Àfrica subsahariana, Amèrica Llatina, Europa de l’Est i Àsia, que arriben cercant feina i condicions de vida millors. Sovint treballen en feines precàries amb salaris baixos i viuen en condicions modestes, com el lloguer d’habitacions compartides amb altres famílies. La piràmide del Regne Unit reflecteix el perfil de jubilats europeus que es traslladen a Espanya, especialment a la costa mediterrània, per gaudir del clima, l’entorn i bons serveis. Aquest col·lectiu compta amb un nivell adquisitiu mitjà-alt i sovint viu en urbanitzacions on la majoria dels residents són d’un perfil similar.

Racisme i Xenofòbia

Els factors que contribueixen al racisme i la xenofòbia inclouen:

• La por a la diferència en termes de raça, religió o cultura, així com prejudicis i falta d’empatia per desconeixement.
• Circumstàncies socioeconòmiques, ja que els immigrants amb menys ingressos són més vulnerables a aquestes actituds.
• Algunes ideologies que promouen el racisme en no acceptar la diversitat cultural o ètnica, considerant-la una amenaça.

8. Variació Poblacional als Municipis d'Espanya

Creixement entre 1996 i 2016

Les zones amb major creixement poblacional són l’àrea metropolitana de Madrid, la costa mediterrània, les illes Balears i Canàries, i la Vall de l’Ebre fins al País Basc. En canvi, les zones amb menor creixement, o fins i tot amb disminució de la població, corresponen a gran part de Castella i Lleó, el Sistema Ibèric i l’interior de Galícia.

Províncies

Destaquen amb creixement Madrid, Girona, Barcelona, les Balears, València, Múrcia, Biscaia i Àlaba. Per contra, les províncies amb creixement mínim o negatiu inclouen Ourense, Lugo, Zamora, Salamanca, Palència, Sòria, Guadalajara, Conca, Terol i Àvila.

Factors Econòmics

• La concentració d’activitat industrial i de serveis a les principals àrees urbanes, capitals de província i zones costaneres, que atrauen més població.
• El despoblament continuat de les zones interiors, especialment de la meitat occidental d’Espanya, on l’agricultura és l’activitat predominant i hi ha poques alternatives econòmiques.
• L’expansió cap a àrees properes a les grans ciutats i poblacions mitjanes, que s’han beneficiat de l’augment del creixement urbà.

9. Anàlisi Demogràfica: Terra Alta i Maresme

Piràmides A i B

La piràmide A (Terra Alta) té una forma que recorda un bulb o una piràmide regressiva, típica de zones amb baixa natalitat i una forta emigració. Aquest perfil s’ajusta a la realitat de la Terra Alta, una comarca agrícola de secà amb poc dinamisme demogràfic. En canvi, la piràmide B (Maresme) té una forma més triangular a la seva part superior, reflectint un creixement expansiu de la població durant les dècades dels anys 60 i 70, característic del Maresme.

Factor Clau en els Processos Migratoris

La diferència principal en la forma de les piràmides s’explica per l’èxode rural, especialment accentuat a partir dels anys 60. Aquest fenomen va desplaçar un gran nombre d’adults joves des de zones rurals cap a àrees urbanes i industrials, causant un buidament a les primeres i un increment poblacional a les segones. Per això, les piràmides de les regions rurals són més regressives que les de les zones industrialitzades.

Diferències en les Estructures d'Edats

Al Maresme, l’arribada d’immigrants ha tingut un gran impacte demogràfic, mentre que a la Terra Alta, amb menys capacitat per atreure població, aquest efecte ha estat molt més limitat. En els últims anys, amb la crisi econòmica, s’ha produït un descens de la natalitat a totes dues comarques. Això s’ha vist accentuat pel retorn de molts immigrants als seus països.

10. Evolució de l'Atur a Catalunya

Relació amb l'Evolució Global

Durant el període 1994-2007, la taxa d’atur va disminuir de manera ràpida, passant del 25% el 1994 al mínim històric del 8,2% el 2007, coincidint amb una fase de creixement econòmic. A partir de 2008, la taxa d’atur va augmentar notablement, superant el 25% l’any 2013, com a conseqüència de la crisi financera i econòmica mundial. A Espanya i Catalunya, aquesta situació va colpejar especialment el sector de la construcció amb l’esclat de la bombolla immobiliària. No obstant això, des de 2014, la taxa d’atur va començar a reduir-se gràcies a la recuperació progressiva de l’activitat econòmica.

Sectors i Grups de Població Més Afectats

El sector més perjudicat va ser el de la construcció. La limitació d’accés al crèdit per part de les empreses va tenir, a més, un impacte negatiu generalitzat en molts altres sectors productius. La població més afectada va ser:

• Els joves, que es van trobar amb grans dificultats per accedir al mercat laboral, situant l’atur juvenil entre els més alts d’Europa.
• Els treballadors majors de 50 anys, que van patir greus problemes per reincorporar-se al mercat de treball després de perdre la feina.

Acord o Desacord amb les Afirmacions

Tot i que la disminució de la taxa d’atur en els darrers anys indica una recuperació econòmica, aquesta es veu limitada per la qualitat dels nous llocs de treball. Molts d’aquests són temporals o a temps parcial, cosa que assenyala una debilitat en la recuperació. Pel que fa a la participació de les dones en el mercat laboral, no es dona en condicions igualitàries respecte als homes. Els salaris femenins sovint són inferiors per feines similars, tal com indiquen diversos estudis, i la maternitat actua com una barrera per a la promoció professional. A més, les dones es veuen més afectades per la temporalitat dels contractes, ja que moltes treballen en sectors de serveis amb una alta rotació laboral.

11. Piràmide de Població: Nacionalitat i Catalunya

Franja d'Edat Predominant Estrangera

L’edat més representada és al voltant dels 30 anys, característica d’una població jove i activa en el mercat laboral. Això es deu al fet que la principal motivació dels moviments migratoris és la cerca de feina. Els adults joves són els més disposats a emigrar per trobar millors oportunitats i condicions de vida, ja que són el grup més preparat i disponible per establir-se en un nou lloc.

Per què hi ha Desequilibri de Sexe?

S’observa un nombre significativament més alt d’homes. Aquest fet s’explica pels factors culturals de les societats d’origen i pel tipus d’ocupació disponible en sectors com l’agricultura i la construcció, que solen demandar mà d’obra masculina. En moltes ocasions, són els homes els qui emigren primer per trobar feina. Si aconsegueixen establir-se, després poden portar la seva família. Aquest patró migratori és especialment comú en les societats del nord d’Àfrica, que representen una proporció destacada de la immigració a Catalunya.

12. Creixement de la Població a Catalunya

Descripció del Mapa

Es tracta d'un mapa comarcal de Catalunya que mostra les taxes de creixement demogràfic per comarques, utilitzant una escala de grisos per representar les dades del període 2008-2014. La font d'informació és l'Atles de la nova ruralitat, publicat el 2015. Es pot veure que vuit comarques han experimentat una disminució de la seva població durant aquest període: l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell, el Berguedà i el Ripollès, juntament amb les comarques interiors del sud del territori. D'altra banda, hi ha un grup de comarques que han superat el 1% de creixement, com són l'Alt Empordà, el Gironès, el Pla de l'Estany i la Selva, a més dels dos Penedès, el Tarragonès i el Segrià. La majoria de les comarques ha experimentat un creixement poblacional molt modest, amb taxes que no superen l'1,1%.

Poblament i Creixement Natural

Poblament

És el procés mitjançant el qual un grup humà s'estableix i ocupa un territori determinat.

Creixement natural

És el resultat de la diferència entre el nombre de naixements i el de defuncions durant un any.

Diferències Territorials

El mapa reflecteix una situació general d’estancament demogràfic o de creixement mínim, sobretot si es compara amb el creixement registrat a finals dels anys noranta i principis dels 2000. Aquest fenomen està vinculat a la crisi econòmica que va començar el 2007, la qual va frenar els fluxos migratoris que havien estat clau per a l’increment de població a inicis del segle XXI. A més, la natalitat també s’ha reduït, afectada per la incertesa sobre el mercat laboral derivada de la crisi.

Les comarques que han experimentat una lleugera disminució de població en els últims anys són les pirinenques, així com algunes situades a les zones interiors de Lleida i Tarragona. Aquestes àrees, caracteritzades per un entorn rural i muntanyós, han reprès dinàmiques de decreixement ja conegudes del passat. Les comarques amb un creixement més destacat són les situades al litoral i al prelitoral. En aquestes zones, l’arribada de migrants ha contribuït a una natalitat més elevada que a la resta del territori.

Característiques i Morfologia del Poblament Rural

El poblament rural, en general, presenta una densitat de població inferior a la de les àrees urbanes. Pot ser de tipus concentrat, si la població viu en nuclis allunyats entre si envoltats de grans extensions de terres agrícoles o forestals, o bé dispers, quan la població es distribueix en cases aïllades o petits nuclis pròxims entre si. El poblament concentrat és propi de zones com els Pirineus, les terres de Lleida o les comarques més occidentals de Tarragona. En canvi, el poblament dispers és habitual a les comarques gironines. Actualment, l’expansió de models urbans per tot el territori ha donat lloc a nous espais híbrids, com els coneguts com a periurbans, suburbans o rururbans. Aquests espais combinen elements del món rural (masies, cultius, zones forestals, explotacions ramaderes) amb altres característics del món urbà, com polígons industrials o zones residencials.

13. Gràfic d'Indicadors Demogràfics a Espanya

Descripció del Gràfic

La gràfica és de tipus lineal, amb els anys representats a l’eix horitzontal i les taxes demogràfiques (en tant per mil) a l’eix vertical. Tant la natalitat com la mortalitat es mouen entre valors de 8 i 12 per mil. El creixement vegetatiu és baix, arribant al seu mínim a finals dels anys noranta, on gairebé es torna negatiu, i al seu màxim cap al 2008, amb aproximadament un 3 per mil. El saldo migratori es manté en taxes positives d’uns 4 per mil durant els noranta, però experimenta un fort increment des de l’any 2000. A partir de 2009, comença a disminuir fins a arribar a valors negatius en l’actualitat. L’evolució del creixement real segueix molt de prop la dinàmica del saldo migratori.

Taxa de Creixement Natural i Mortalitat

Taxa de creixement natural

Es calcula prenent la diferència entre naixements i defuncions d’un any, multiplicant-la per mil, i dividint el resultat per la població mitjana del període. També es pot definir com la diferència entre les taxes de natalitat i mortalitat.

Taxa de mortalitat

Es calcula multiplicant per mil el nombre de defuncions d’un any i dividint-ho entre la població total.

Natalitat, Mortalitat i Saldo Migratori

• Natalitat: Durant els anys noranta, la natalitat és baixa, ja que Espanya es troba en una fase avançada de transició demogràfica. En general, la tendència és lleugerament descendent. Entre el 2000 i el 2008, hi ha un lleuger repunt de la natalitat, atribuït al rejoveniment de la població gràcies a l’arribada d’immigrants joves i a l’expansió econòmica d’aquells anys. A partir del 2008, la natalitat comença a disminuir fins a assolir nivells similars als dels noranta, a causa de l’impacte de la crisi econòmica.
• Mortalitat: La mortalitat es manté baixa perquè Espanya ja ha completat la seva transició demogràfica. Durant els anys noranta, hi ha un lleuger augment a causa de l’envelliment de la població. Des del 2000, es registra una disminució per l’arribada de joves immigrants que rejoveneixen la població.
• Saldo migratori: El saldo migratori es manté positiu, tot i que amb valors baixos durant els noranta. A partir del 2000, hi ha una arribada significativa d’immigrants estrangers per l’augment de l’activitat econòmica i la demanda de treballadors. La crisi de 2008 provoca una caiguda ràpida del saldo migratori, que es torna negatiu en els darrers anys, reflectint un flux de sortida més gran que d’entrada.

Evolució Històrica dels Indicadors

Al primer terç del segle XX, la mortalitat comença a disminuir gràcies a millores sanitàries, d’higiene i alimentació, mentre que la natalitat es manté alta. La Guerra Civil i la postguerra interrompen aquesta dinàmica, provocant una caiguda en la natalitat i un estancament en la millora de la mortalitat. Entre els anys cinquanta i setanta, la natalitat repunta amb el desenvolupament econòmic, mentre que la mortalitat baixa dràsticament. A partir dels anys vuitanta, Espanya entra a la fase IV de la transició demogràfica, amb taxes baixes i estables de natalitat i mortalitat.

Al llarg del segle XX, Espanya va ser principalment un país d’emigració. La falta de capacitat econòmica per absorbir la seva població va generar un saldo migratori negatiu fins als anys vuitanta. Entre els anys deu i cinquanta, molts espanyols emigraven a Sud-amèrica i, posteriorment, a Europa occidental. A partir dels anys noranta, Espanya es converteix en un país receptor d’immigrants.

L’envelliment de la població espanyola ha estat una constant al llarg del segle XX, amb indicadors demogràfics de països desenvolupats ja a la dècada dels noranta. L’emigració exterior i una elevada mortalitat fins a mitjan segle expliquen el creixement més lent de la població en comparació amb altres països d’Europa occidental. Els períodes de major creixement van ser els anys vint i, especialment, els anys seixanta i setanta.

14. Saldos Migratoris a Catalunya

Descripció del Gràfic

El gràfic mostra l’evolució de tres variables en nombres absoluts entre 2005 i 2013: migracions internes amb la resta d’Espanya, migracions externes i saldo migratori total. Aquestes dades són proporcionades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), amb informació obtinguda de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Pel que fa a la tendència, a partir de 2007 es veu una disminució de les migracions externes. Inicialment, el saldo migratori era positiu, superant les 125.000 persones anuals, però el 2008 es redueix per sota de les 100.000. Entre 2009 i 2011, se situa entre 10.000 i 12.000 persones anuals, fins que el 2012 i 2013 es torna negatiu, perdent unes 20.000 persones per any.

Migració Externa i Saldo Migratori

Migració externa

Es refereix al moviment de persones que arriben o marxen d’un país des de l’exterior, en funció de les oportunitats o circumstàncies econòmiques i socials.

Saldo migratori

Diferència entre el nombre de persones que emigren i el nombre que immigren. Si és positiu, hi ha més entrades que sortides, i si és negatiu, succeeix el contrari.

Causes del Descens Migratori

La caiguda de la immigració a Catalunya a partir de 2008 és una conseqüència directa de la crisi econòmica. A Catalunya, la reducció de l’activitat econòmica, especialment en sectors com la construcció, va fer disminuir la demanda de mà d’obra i, amb això, l’arribada d’immigrants. Paral·lelament, molts immigrants van decidir retornar als seus països d’origen davant la falta d’oportunitats laborals. Aquest retorn es va veure facilitat pels estalvis acumulats, que els van permetre afrontar la crisi de manera més efectiva als seus llocs d’origen. Finalment, hi ha un altre fenomen significatiu: la migració de joves formats que, davant la manca de feina a Catalunya, van buscar noves oportunitats a l’estranger.

Darrer Gran Flux Migratori

1. Fins al 2008, Catalunya va rebre una gran quantitat d’immigrants gràcies al creixement econòmic dels anys 90 i principis dels 2000. Aquestes persones provenien majoritàriament de països amb economies menys desenvolupades, com el Marroc, l’Àfrica subsahariana, l’Equador, altres països llatinoamericans i Romania.
2. L’activitat econòmica catalana generava ofertes laborals en sectors com la construcció, el turisme, l’agricultura i altres treballs poc qualificats. Els immigrants es van concentrar en zones amb major demanda de mà d’obra, com el litoral (per la construcció i el turisme) i comarques agrícoles (per exemple, Segrià, Alt i Baix Empordà, Maresme).
3. Aquesta onada migratòria va fer créixer notablement la població catalana, passant de 6 milions d’habitants el 1996 a 7,5 milions el 2009. Això va tenir un impacte positiu en l’economia, augmentant el consum i la producció. També va contribuir a millorar la taxa de natalitat, ja que la majoria dels immigrants eren joves en edat de tenir fills.

15. Piràmide de Població d'Espanya (2015)

Descripció

La piràmide reflecteix l’estructura per sexes i grups d’edat, incloent-hi la població d’origen estranger. A l’eix horitzontal es representa el percentatge de població, mentre que l’eix vertical divideix les franges d’edat en intervals de cinc anys. A l’esquerra s’indiquen els valors dels homes i a la dreta, els de les dones. La piràmide té una forma regressiva o contractiva, que indica una població envellida. Hi ha signes de recuperació de la natalitat en les franges de 5 a 14 anys, però torna a ser regressiva en el grup de 0 a 4 anys, com a conseqüència de la crisi econòmica de 2007-2008. Els grups més nombrosos són els de la població adulta (15-65 anys). Es nota una disminució en les persones nascudes entre 1935 i 1940, corresponent a la Guerra Civil Espanyola. Pel que fa als immigrants, la seva presència és més destacada en les edats joves i adultes, mentre que són molt pocs entre la població més gran. En canvi, en la franja de 0 a 4 anys, s’observa un increment significatiu. Finalment, la piràmide mostra que neixen més nens que nenes, però a partir dels 55-59 anys, la població femenina comença a ser majoritària, especialment en les edats més avançades.

Índex de Masculinitat i Taxa de Dependència

Índex de masculinitat

Relació entre el nombre d’homes i dones, expressada habitualment com la quantitat d’homes per cada 100 dones.

Taxa de dependència

Percentatge que mostra la relació entre la població activa (15-65 anys) i la població dependent (joves i persones grans). Una taxa elevada indica que hi ha una proporció significativa de dependents en relació amb els actius.

Diferències per Sexe i Edat

1. En la franja d’edat de 0 a 4 anys, hi ha més naixements de nens que de nenes, fet que es deu a un patró biològic natural. Per cada 1.000 naixements, aproximadament 512 són nens i 488 són nenes.
2. Entre la població estrangera de 20 a 45 anys, predominen els homes, principalment per la immigració procedent de països en vies de desenvolupament (com el Magrib, Amèrica Llatina, Xina, o Romania). Aquesta diferència també es deu al major nombre de naixements masculins en aquests grups.
3. En les edats de més de 65 anys, hi ha una clara majoria de dones, ja que tenen una esperança de vida més alta. A Espanya, el 2011, l’esperança de vida era de 84,8 anys per a les dones i 78,8 per als homes, una de les més altes del món. Això s’explica per factors biològics i socials.

Característiques Demogràfiques Generals

• Baixa natalitat: Retard de la maternitat i reducció del nombre de fills per parella, influenciats per factors com l’accés als anticonceptius, la incorporació de la dona al mercat laboral, i l’augment dels costos d’educació i manteniment dels fills.
• Baixa fecunditat: Amb un índex d’1,36 fills per dona (cens de 2011), molt per sota del necessari per al reemplaçament generacional (2,1 fills).
• Baixa mortalitat: Gràcies a la qualitat del sistema sanitari, s’ha reduït especialment la mortalitat infantil. Tot i això, l’envelliment de la població fa que la taxa de mortalitat general sigui relativament alta.

L’onada migratòria de 1996 fins a la crisi del 2008 va provocar un augment de la població i va rejovenir l’estructura demogràfica. La immigració també va contribuir a dinamitzar l’economia, augmentant el consum i millorant el PIB gràcies a la seva participació en la població activa.