Dinàmica dels grups: característiques i tipologies (Mucchielli, 1972)

La dinàmica dels grups — Mucchielli (1972)

Característiques de la formació del grup primari

Característiques de la formació del grup primari

• La seva estructura no correspon a una categoria abstracta. Correspondria a una categoria abstracta, un grup caracteritzat per un atribut comú, arbitràriament aïllat ("les rosses").
• La seva estructura tampoc correspon a una categoria demogràfica com ho serien uns grups d’una professió, sexe, edat, lloc, etc.
• La seva estructura no correspon a realitats econòmiques o socioeconòmiques.
• La seva estructura no correspon a una base sociocultural ("indis", "gitanos", etc.).
• Representen grups limitats pel nombre, grups restringits. Cal observar que la reducció del nombre és insuficient.
• Representen un grup en el qual cadascú coneix tots els altres, podent establir amb tots una relació personal.
• Hi ha l’existència d’una unitat psicològica específica que solidaritza d’alguna manera els membres.

Tipus de grups primaris

Tipus de grups primaris — Els grups primaris es diferencien segons dos eixos principals i un eix de duració:

• Naturals — artificials
  • Naturals → caracteritzats per relacions afectives espontànies, arrelats en l’existència natural o de fet (família, al·dea, grup d’amics, etc.).
  • Artificials → la raó de la seva formació s’ha de buscar, almenys en el seu origen, fora de la voluntat directa dels seus membres (campament de vacances, grup de laboratori, etc.).
• Momentanis — persistents (duració)
  • Momentanis → limitats en el temps i, conseqüentment, solen deixar un impacte feble en els seus membres (grup de discussió, comitès, etc.).
  • Duradors o persistents → mantenen una ànsia d’existència col·lectiva durant un període llarg de temps (gang, club, etc.).

Un grup primari pot ser al mateix temps natural i durador (un poble), natural i momentani (una família amb la qual s’ha viscut poc temps), artificial i durador (un taller), artificial i momentani (un grup experimental de reunió-discussió), etc.

Característiques sociològiques fonamentals dels grups primaris

Set criteris que permeten definir-los:

1. Interaccions

   Cada membre del grup actua i reacciona en relació amb un altre membre o amb el grup sencer, de manera directa, sense intermediaris. Suposa la possibilitat de preveure i comprendre les conductes dels altres. Tothom arriba amb uns signes i conductes socials, una llengua, valors i regles socials.

2. Emergència de normes

   Són regles de conducta que neixen dins del grup primari. Poden ser conscients o inconscients. És allò que es considera "bo" pels membres del grup; constitueix el codi de valors del grup, que varia segons el grup.

3. Existència d’objectius col·lectius comuns

   La comunió d’objectius constitueix el fonament del grup.

4. Existència d’emocions i sentiments col·lectius

   Aquests sentiments donen lloc a accions i reaccions col·lectives.

5. Emergència d’una estructura informal

   Neix dins d’un ordre d’afectivitat i correspon a l’organització i la distribució de la simpatia‑antipatia, la influència, els membres populars, etc. És informal perquè no és oficial i sovint inconscient. Aquesta estructura pot entrar en oposició amb una d’oficial imposada des de l’exterior.

6. Existència d’un inconscient col·lectiu

   La història comuna viscuda pel grup, la seva existència col·lectiva i passat, les seves fonts de problemes latents o de "punts sensibles" que, sense estar presents en la memòria actual, formen part de la vida del grup i de les seves reaccions.

7. Establiment d’un equilibri intern i extern

   Hi ha un doble sistema d’equilibri: intern i extern, és a dir, en el seu si i en relació amb el seu context. Quan aquest equilibri es trenca per esdeveniments, si el grup resisteix i sobreviu tendeix a reconstruir un nou equilibri.

Definició de la dinàmica dels grups

Definició de la dinàmica dels grups — La dinàmica de grups, com a camp de coneixement o realitat, comprèn dos grans conjunts que constitueixen dues grans parts:

• El conjunt de fenòmens psicosocials que es produeixen en els petits grups, així com les lleis naturals que regeixen aquests fenòmens.
• El conjunt de mètodes que permeten actuar sobre la personalitat mitjançant els grups, així com aquells altres que permeten que els petits grups actuïn sobre organitzacions socials més extenses (o organitzacions complexes intergrups).

Per tant, l’expressió dinàmica de grup té dos sentits: un sentit ampli, corresponent a la ciència dels fenòmens de grups; i un sentit restringit, corresponent a una acció socio-psicològica.