Dinàmica dels Ecosistemes: Energia, Successió, Sòl i Aigua Dolça

Transferència d'Energia en els Ecosistemes

Es calcula que només un 10% de l'energia emmagatzemada en una planta és transformada en biomassa per l'animal que la menja, ja que la resta és utilitzada en les seves funcions vitals. Com a resultat, en cada nivell tròfic tindrem menys biomassa, creant una estructura piramidal de més gran a més menut.

Equilibri i Autoregulació dels Ecosistemes

El manteniment de l'estructura i organització d'un ecosistema només és possible mitjançant l'aportació constant de l'energia capturada pels productors. Un ecosistema, a més, té la capacitat d'autoregular-se i mantenir-se en un equilibri dinàmic al llarg del temps. Com més gran sigui la seva complexitat, més gran serà la seva capacitat d'autoregulació.

Fluctuacions en els Ecosistemes

Les fluctuacions d'un ecosistema són els canvis que hi ha en la quantitat d'organismes. Si no hi hagués cap factor limitant, les espècies creixerien indefinidament, però això no passa. El que ocorre en realitat és que si creix una determinada espècie, normalment n'hi haurà una altra afectada que també creixerà o es reduirà, mantenint-se l'equilibri global.

Exemple: En un ecosistema amb taurons, si creix el nombre de peixos, també creixerà el nombre de taurons perquè hi haurà més aliment disponible.

Canvis en la Biocenosi: Successions Ecològiques

Un ecosistema determinat, com una pradera, no sempre es mantindrà igual, sinó que poden produir-se canvis, ja sigui en l'ambient o per l'arribada d'espècies noves. Tots aquests canvis poden arribar a alterar el biòtop al llarg del temps, originant les diferents successions ecològiques.

Successions Primàries i Secundàries

L'aparició d'un biòtop nou, com per exemple l'aparició d'un volcà, portarà noves espècies a la zona. Aquestes espècies s'anomenen pioneres i colonitzaran la zona. Es tractarà normalment d'organismes amb poques necessitats nutricionals i capaços de suportar condicions adverses, com per exemple els líquens.

Aquestes espècies pioneres alteraran el sòl i la roca fins que siguin aptes per a la instal·lació de noves espècies que reemplacin les anteriors, començant una successió primària.

Una successió secundària és aquella que apareix després de la desaparició d'una comunitat establerta anteriorment degut a una alteració mediambiental, com pot ser un incendi o cultius abandonats.

Successió Final: La Comunitat Clímax

Conforme avancen les successions, cada vegada la biocenosi és més complexa i el biòtop es modifica més, fins a arribar a unes condicions d'equilibri amb les condicions ambientals, anomenades clímax. Aquest ecosistema madur tindrà una biomassa més gran i un aprofitament energètic més eficaç.

El Sòl com a Ecosistema

Una bona part de les terres emergides es troba coberta per una capa de materials anomenada sòl, en la qual estan o poden estar arrelades les plantes i que constitueix l'hàbitat per a una gran diversitat d'organismes.

El sòl està compost per:

• A) Matèria inorgànica: Constituïda per fragments de roques, minerals, aire i aigua que ocupen els buits deixats pels materials sòlids.
• B) Matèria orgànica: Constituïda per multitud d'organismes (bacteris, fongs, animals menuts, etc.).

La Formació del Sòl

És un procés lent i complex en el qual intervenen el clima, la roca original, la topografia de la zona i els organismes que l'utilitzen com a hàbitat. La interacció de tots aquests elements entre si a través del temps dona com a resultat la formació d'una gran diversitat de sòls.

Cada horitzó té una textura i una composició segons el tipus de sòl:

• Horitzó O

  Mantell format per fulles i altres restes d'organismes parcialment descompostes.

• Horitzó A

  De color generalment fosc a causa de la gran quantitat d'humus.

• Horitzó B

  De color clar, ja que no té humus. S'hi dipositen els materials arrossegats des de les capes superiors, com argiles o sals.

• Horitzó C

  És la roca mare alterada.

• Horitzó R

  És la roca mare no alterada.

Evolució i Dinàmica dels Sòls

Els canvis es produeixen deguts a processos formadors i destructors. Quan el sòl arriba a la maduresa, alhora que es forma, es destrueix. La destrucció es deu als processos següents:

• Si predominen els processos formadors, el sòl incrementa l'espessor i la complexitat.
• Si predominen els processos erosius, el sòl perd l'espessor. En el cas extrem, la roca queda descoberta i el procés comença de nou.

Degradació i Destrucció dels Sòls

Algunes activitats humanes poden danyar l'equilibri del sòl. Com a conseqüència, es produeix la degradació dels sòls, és a dir, menys qualitat i fertilitat, i pèrdua d'aquest per erosió. Aquestes activitats són:

1. Desforestació: Els seus objectius són utilitzar la fusta i substituir el bosc per terrenys agrícoles.
2. La sobreexplotació de cultius d'explotació intensiva: El sòl es fa més pobre per l'ús de fertilitzants i, a més, es contamina.
3. La sobrepastura: Deixa el sòl sense protecció.

Els Ecosistemes d'Aigua Dolça

Són generalment un conjunt d'ecosistemes que contenen menys espècies que els ecosistemes marins. Segons la velocitat dels corrents, es distingeixen dos tipus d'ecosistemes:

Ecosistemes d'aigües tranquil·les

• A) Tolls i estanys: Es caracteritzen per tenir una gran extensió amb relació a la seva poca profunditat. Els canvis de temperatura són importants i sovint alguns es poden assecar. Hi ha una gran quantitat de formes de vida (insectes, amfibis, etc.).
• B) Llacs: Són molt més profunds i extensos que els tolls i els estanys. Presenten una capa superior calenta a l'estiu i freda a l'hivern, i una capa inferior sempre freda. Tenen una concentració d'oxigen baixa i molt poques formes de vida.

Ecosistemes d'aigües corrents

Són ecosistemes oberts on l'intercanvi aigua-terra és molt gran a causa de les aigües:

• C) Rius: Presenten dues zones ecològiques: els remansos (semblants a les aigües tranquil·les) i els ràpids (zones de corrent forta, sovint amb remolins i salts d'aigua). El plàncton és molt escàs. Els peixos es localitzen tant en els remansos com en els ràpids.
• D) Torrents i rambles: S'assemblen als rius, però no tenen remansos o són molt escassos. El corrent és molt més violent i sovint és intermitent, amb llargs períodes de temps sense aigua.