Dinàmica de l'Aigua: Corrents Marins i Aqüífers

Corrents Marins

L'energia solar no només fa moure l'atmosfera, sinó també la hidrosfera. Les diferències de radiació solar segons la latitud originen corrents oceànics que redistribueixen la calor rebuda del sol. Són el mecanisme de redistribució de l'energia tèrmica més eficient de la Terra. En el seu desenvolupament intervenen els vents i la densitat de l'aigua. Els corrents que es formen d'aquesta manera són modificats per l'efecte Coriolis, la topografia del fons oceànic i la distribució de les masses continentals.

Corrents Superficials

Estan condicionats pel vent. La circulació marina consisteix en amplis remolins o circuits anticiclònics situats al Nord (N) i al Sud (S) de l'equador en cadascun dels oceans principals. A l'hemisferi Nord, el moviment es produeix en el sentit de les agulles del rellotge, i a l'hemisferi Sud, al revés.

Àrees d'Aflorament (Upwelling)

El reforç dels corrents a la zona occidental i l'afebliment cap a l'est van acompanyats d'una ascensió d'aigües profundes (entre 20º i 30º de latitud), que constitueixen les àrees d'aflorament.

• Procés: Es produeix una separació de l'aigua superficial que és reemplaçada per aigua profunda carregada d'elements químics d'origen volcànic (P, N).
• Importància Biològica: Són llocs on l'aigua profunda enriquida torna a les capes superiors i forma zones de gran activitat biològica i de gran riquesa pesquera.
• Influència Terrestre: Els afloraments també influeixen en els ecosistemes terrestres adjacents, perquè l'aigua que aflora és freda i això provoca una circulació atmosfèrica descendent (anticiclons) que impedeix la formació de núvols.

Corrents Profunds o Termohalins

S'originen a causa de les diferències de densitat, salinitat i temperatura (Tª).

• Les masses d'aigua freda i d'elevada salinitat baixen a les zones profundes de les àrees de latituds altes i avancen cap a l'equador.
• Aquests corrents estan condicionats per la topografia del fons oceànic.
• Tenen gran importància en la sedimentació oceànica perquè recorren el peu del talús continental i tenen la capacitat de transportar i sedimentar material de gra fi.

Composició de les Aigües Continentals

La composició de l'aigua depèn del tipus d'aigua (subterrània o d'escolament superficial), de la localització geogràfica i de l'estació de l'any. En la superfície continental, l'aigua actua com a agent erosiu i dissolvent, de manera que s'enriqueix amb substàncies en el contacte amb les roques i el sòl.

Factors que Determinen la Composició

• Contacte amb el terreny: Aporta sals.
• Contacte amb l'atmosfera: Fa que es dissolguin en l'aigua gasos com el CO₂ i l'O₂.
• Metabolisme dels éssers vius: Aporten substàncies orgàniques i minerals.
• Influència antropogènica: Aporta substàncies que alteren la qualitat de l'aigua.

Aigües Subterrànies

Les aigües dels rius, llacs o mars s'infiltren en el subsòl a través dels porus de les roques.

Aqüífer

Volum d'aigua subterrània que és rendible d'explotar. És una formació rocosa permeable que permet el pas de l'aigua i la seva acumulació. Queda limitat a la base per una capa impermeable que impedeix que l'aigua s'infiltri a nivells inferiors.

Aqüífer Lliure

Aquell en què la zona saturada d'aigua està en contacte directe amb l'atmosfera a través dels espais buits del terreny fins a la superfície. Així, l'aigua que s'infiltra constitueix la recàrrega de l'aqüífer. El Nivell freàtic és igual al Nivell piezomètric.

Aqüífer Confinat

Aquell que està separat de l'atmosfera i de la superfície de recàrrega per nivells poc permeables situats al damunt. Es troba a pressió i el nivell piezomètric queda per sobre. En fer un pou, l'aigua puja fins a assolir la superfície piezomètrica (pou artesià).