Dimensions i Tipus de Drets Fonamentals en l'Estat de Dret

Constitueix una pretensió jurídica del seu titular. En definitiva, la dimensió subjectiva del dret atén sobre tot a la voluntat-pretensió del titular d’exercir els àmbits de poder que el dret li confereix i normativament es manifesta per mitjà del sistema de protecció o garantia que la fa efectiva: la exigibilitat i eficàcia immediata davant la jurisdicció ordinària en primer lloc, i si procedeix, davant de la jurisdicció constitucional després.

La dimensió objectiva o valors objectius diu que els drets fonamentals (DF) contenen valors bàsics, això va en la línia de l’art. 10.1 de la Constitució Espanyola (CE), que diu que els drets són fonaments de l’ordre polític i de la raó social. Ve a dir que darrere del reconeixement concret de facultats dels ciutadans, a més a més, és el reconeixement general d’uns valors. És la dimensió d’estar expressats en normes constitucionals que formen part de l’ordenament jurídic (OJ). Els drets són valors, per això necessiten d’una promoció i protecció. Això es concreta en un deure general de promoció i protecció per part dels poders públics dels drets fonamentals.

Per fer això, els poders públics han d’utilitzar el recurs d’inconstitucionalitat quan ho creuen necessari i s’ha de fer una interpretació de les lleis conforme a la CE. Això és, en el moment d’interpretar les normes, han de fer prevaler les interpretacions que vagin d’acord amb la CE, de manera que promoguin i protegeixin els drets.

Finalment, els drets fonamentals no només protegeixen els ciutadans davant dels poders públics, sinó que a més també protegeixen el ciutadà que forma part d’una institució (professors, presos...), fins i tot en institucions, les persones que tenen una relació especial amb les institucions, també tenen dret a reclamar els seus drets fonamentals. Això va suposar trencar amb l’antiga jurisprudència franquista.

Les dues dimensions estan presents en els drets fonamentals.

Drets Civils

(propis de l'Estat de Dret Liberal),

Drets Polítics

(propis de l'Estat Democràtic) i

Drets Socials

(propis de l'Estat Social Democràtic de Dret).

Segons els valors protegits, hi hauria uns drets propis de l’Estat de Dret Liberal (no hi havia dret de participació, la participació era una càrrega que queda reservada als qui tenen alguna cosa a perdre i els que tenen coneixements), de l’Estat Democràtic (neix el dret de participació després de les revolucions, els partits de masses i els sindicats, al S.XIX sufragi universal masculí, S.XX ple sufragi universal. Per primera vegada es reconeixen drets polítics), i de l’Estat Social Democràtic de Dret (es reconeixen drets socials).

Drets Civils

: propis de l’Estat liberal de dret on no es reconeixia el dret de participació, que arriba després dels moviments socials de la industrialització. Garanteixen àmbits de llibertat o autonomia i l’Estat no pot intervenir-hi, hi ha abstenció d’aquest.

Drets Polítics

: propis de l’Estat democràtic que reconeix drets de participació. L’Estat ha de garantir la democràcia (organitza les eleccions), com el dret de sufragi.

Drets Socials

: propis de l’Estat social, democràtic i de dret. Pretenen garantir unes condicions de vida dignes (dret a l’educació, dret a la salut o a la llibertat sindical). Avui en dia estaríem a punt de reconèixer drets col·lectius com el medi ambient.

Dret de Defensa

,

Dret de Participació

i

Dret de Prestació

.

Drets de Defensa

: permeten la no-intervenció.

Drets de Participació

: faculta a realitzar actes amb rellevància pública, com el dret d’accedir als càrrecs públics (també és un dret de defensa, en el sentit que no t’impedeix presentar-te al càrrec públic).

Drets de Prestació

: faculten a reclamar un benefici.