Dimensions i Organització Escolar: Enfocaments i Models

T.1: Dimensions

Organització escolar: les dimensions es situen dins d'un context que ens diu que les institucions socioeducatives formen part d'una xarxa de relacions socials, econòmiques i culturals en un moment històric. Hi ha entorn immediat (allò que influeix al centre de manera directa) i mediat (de manera indirecta). 4 dimensions:

• - Estructural: diverses formes d'actuació i mecanismes establerts: rols desenvolupats per les persones del centre, per a la presa de decisions del centre i l'articulació entre les diferents unitats organitzatives.
• - Relacional: xarxa de relacions i comunicació entre les persones del centre. La vida microopolítica fa visible la importància dels interessos individuals i de grup al centre.
• - Processual: al·ludeix a com desenvolupen les seues accions les institucions socioeducatives. Es parla de processos d'elaboració de plans, presa de decisions, direcció i avaluació.
• - Cultural: conjunt de normes, creences i valors que constitueixen la identitat del centre, fa referència a què passa al centre, com funciona i és.

Estadis del desenvolupament: la piràmide dels estadis de desenvolupament de Gairín es divideix en 4 estadis, separats per escalons i anant de - a + autonomia i col·laboració segons es puja.

• - Organització com a suport (1): paper secundari a l’organització, objectius i finalitats no connectats als processos d’aprenentatge i escàs treball en equip.
• - Organització com a context d'actuació (2): s'expliciten les metes i el projecte d’organització a aconseguir, l’organització forma a l’equip de treball i existeix un compromís com a grup.
• - Organització que aprèn (3): l'aprenentatge és la base fonamental de l'organització i el desenvolupament d'aquesta es basa en la incorporació de noves competències i s'impulsa la cultura de l'avaluació.
• - Organització genera coneixement (4): transmissió a altres organitzacions del coneixement après, difondre els aprenentatges obtinguts.

T.2: Enfocament crític

l'enfocament crític es basa en la lectura sociopolítica, ideològica i cultural de les organitzacions. Es caracteritza també per l'atenció prestada als temes de conflicte de classe social, l'estudi del focus en el poder a moneda corrent en les dinàmiques organitzatives, l'ús de metodologies no positives i la presa de consciència de les condicions de funcionament organitzatiu i la seua transformació. La construcció social que representa l'organització de l'enfocament crític té 2 nivells:

• - Estructura superficial: organització sobre la qual s'ha anat construint el coneixement organitzatiu.
• - Profunda: xarxa complexa de relacions que connecta individus amb altres, la cara oculta.

Gonzàlez afirma que les línies de recerca es basen en com alguns individus tenen accés a x recursos i uns altres no, perquè alguns grups estan sobrerepresentats i altres no, el poder, racisme, sexisme, desigualtats... L'autor també descriu la perspectiva micropolítica de l'enfocament crític: es tracta l'organització escolar com a entitat política, que es qüestiona els models racionals i sistemàtics incapaços de veure la complexitat i representa el costat informal i implícit de la vida organitzativa.

T.3: Diferències entre col·legis públics i privats

• - Fons: públic (entitats públiques), privat (matrícules i mensualitats de l'alumnat).
• - Lloc: públic (on siguin necessàries, sempre als espais més deprimits), privat (lluny en espais molt cuidats i amples, afores).
• - Ideologia: públic (neutra), privat (ideologia del col·legi).
• - Límits: públic (enmarcats per la Constitució Espanyola), privat (Constitució Espanyola i el projecte educatiu).
• - Professorat: públic (accedeix per oposicions, en funció de la nota escullen centre), privat (depèn de la titularitat del centre, menys llibertat de càtedra).
• - Recursos: públic (més limitats), privat (millor qualitat).
• - Admissió alumnat: públic (sense requisits), privat (poder econòmic dels pares).
• - Col·laboració comunitat educativa i AMPA: públic (més), privat (menys, depèn de lo que vulgui el centre).

Model cultural: m'agradaria treballar en una cultura de col·laboració, ja que em sent identificat amb l'idea del centre com a conjunt, processos i metes compartides, un sentit de comunitat de suport i relació mútua, amb un ensenyament com a tasca col·lectiva (col·laboració espontània i participació voluntària) i una creació d'estructures i contextos que promoguin el treball conjunt.

T.4: Model directiu

Segons la OCDE: el model directiu que més m'agrada és la direcció col·legiada. Es basa en el treball en equip, hi ha una persona que ostenta la representativitat del centre, amb un equip de gestió de 3 o 4 persones amb poder i capacitat per dinamitzar nous projectes i cohesionar al professorat. Té el lideratge com a capacitat col·lectiva, tasques administratives i pedagògiques s'assoleixen amb més possibilitats, amb una formació específica, però des del suport en diversitat d'agents intervinents i que compta amb una estructura organitzativa més horitzontal.

Segons Likert: el model directiu amb el que millor m'identifico és el consultiu. El procés decisori en aquest es basa en prendre decisions generals i de política ampla al nivell superior, però es permet la presa de decisions concretes als nivells inferiors. En quant a la comunicació, els fluxos d'informació són ascendent i descendent, amb certa confiança del director cap als subordinats, però no completa, i amb una motivació basada en utilitzar idees i opinions del professorat per motivar-los. La presa de decisions i debats col·lectius, però l'última paraula és del director.

Propostes de millora dels models de direcció: són: un lideratge compartit, una major intervenció en decisions pedagògiques i curriculars, millorar la capacitat de presa de decisions, certa autonomia i reconeixement explícit i real de la seua autoritat, millorar la competència dels directius amb formació, compromís amb el professorat i la comunitat, disposar d'un projecte educatiu propi i democràcia i participació. A més a més, Kirtman aporta destreses per a liderar el canvi: reforçar la confiança mitjançant comunicacions i expectatives clares, crear un pla comú d'èxit, centrar-se en l'equip per damunt del jo i construir xarxes i col·laboracions externes.