Dimensió de resolució de problemes, raonament i prova, connexions, comunicació i representació

Dimensió de resolució de problemes

Problema enfronta a 1 situació desconeguda plantejada a través de dades en un context, no cal una resposta immediata i fa reflexionar, prendre decisions i dissenyar estratègies. Distingir probl i exerc: Un exercici no té un context, es fa mitjançant l’aplicació de tècniques, algorismes o rutines automatitzades. Un problema, té un context, no té una solució clara, has de pensar l’estratègia que utilitzaràs. La resolució de problemes no es fa al final d’un trajecte, pot desencadenar el procés. Ensenyar mates a través de resolució de problemes. 1 metodologia centrada en resolució de problemes fa q alumnes s’enfrontin a un repte, lluitin, experimentin, cerquin ajut i tinguin confiança en les pròpies capacitats.

• Comp 1. Traduir 1 problema a 1 representació matemàtica i emprar conceptes, eines i estratègies matemàtiques per resoldre’l.
• Comp 2. Donar i comprovar la solució d1 problema d’acord amb les preguntes plantejades.
• C 3. Fer preguntes i generar problemes matemàtics.

Dimensió de raonament i prova

Raonar: objectiu q alumne l’apliqui als àmbits de la vida amb lògica. Quan el raonament fet es pot comprovar augmenta la confiança i seguretat en la resolució de situacions. L’alumne ha d’entendre que refusar un raonament té un aspecte positiu, el de cercar unes altres vies i, també, que la validació d’una afirmació no és el final sinó l’obertura cap a noves argumentacions.

• C 4. Fer conjectures matemàtiques adients en situacions quotidianes i comprovar-les.
• C 5. Argumentar afirmacions i processos matemàtics fets en contexts propers.

Dimensió de connexions

Connectar, és imprescindible per construir coneixements. Tracta de connectar mates i realitat i continguts d diferents blocs o conceptes dins d’un bloc. S’ha d’establir relacions entre els continguts. Exemple: comprendre que els nombres decimals serveixen per expressar amb precisió 1 mesura. Alumnes han de veure q les mates es poden usar en moltes ocasions i contextos i són útils per la seva vida fora de l’escola. Poder descriure el món real usant les mates permet comprendre’l millor i preveure resultats i conseqüències.

• C 6. Establir relacions entre diferents conceptes, així com entre els diversos significats d’un mateix concepte.
• C 7. Identificar les mates implicades en situacions quotidianes i escolars i cercar situacions que es puguin relacionar amb idees matemàtiques concretes.

Dimensió de comunicació i representació

Les mates aporten llenguatge formal que dona eines per a la comprensió de l'entorn. Aquest s’ha d’usar a classe entre mestre i nens. S’ha de potenciar la conversa sobre les mates amb el llenguat verbal, i introduir els termes del llenguatge matemàtic. Nens donen sentit al llenguatge simbòlic, veuen que suposa 1 estalvi. La representació: eina per construir, estructurar i comunicar idees matemàtiques. La comunicació matemàtica implica representació. Les representacions parteixen de models informals (dibuix, materials manipulables) a models més formals: igualtats, taules. També recursos TIC que faciliten la representació matemàtica. Mestre fa que alumnes parlin de mates, escoltin i llegeixin reflexions i propostes matemàtiques i escriguin mates aprofitant el potencial de les diverses formes de representació, des dels informals als més estructurats fins arribar al llenguatge simbòlic.

• C 8. Expressar idees i processos matemàtics de manera comprensible usant llenguatge verbal (oral i escrit).
• C 9. Usar les diverses representacions dels conceptes i relacions per expressar matemàticament una situació.
• C 10. Usar les eines tecnològiques amb criteri, de forma ajustada a la situació, i interpretar les representacions matemàtiques que ofereixen.