Diglòssia: Evolució del Concepte i Teories Clau (Ferguson, Fishman)

El Concepte de Diglòssia: Una Visió General

El 1959, Charles Ferguson va introduir el concepte de diglòssia, definint-la com la distribució de dues varietats diferents d'una mateixa llengua en una comunitat. No obstant això, la comprensió d'aquest concepte ha evolucionat amb el temps.

Ferguson va identificar dues variants principals:

• Variant A: Utilitzada en àmbits formals (varietat estàndard), gaudeix d'un prestigi que la Variant B no té.
• Variant B: Utilitzada en àmbits informals (varietat col·loquial).

Els 9 Aspectes de la Diglòssia segons Ferguson

Ferguson va basar la seva definició en 9 aspectes clau: 6 de caràcter social i 3 relacionats amb l'estructura lingüística.

1. Funció o Distribució Funcional

   La variant A s'utilitza en uns àmbits i la variant B en altres, segons la situació comunicativa.

2. Prestigi

   La variant A té més prestigi perquè s'associa a àmbits formals. La variant B, en canvi, té menys prestigi, ja que s'associa a àmbits informals.

3. Herència Literària

   La variant A s'utilitza en la literatura a causa del seu major prestigi i estatus.

4. Adquisició

   La variant A s'aprèn de manera formal i a través de l'ensenyament. La variant B, en canvi, s'adquireix de manera natural i espontània, sense necessitat d'estudi formal o escolarització.

5. Estandardització

   La variant A està sotmesa a processos d'estandardització i codificació.

6. Estabilitat

   Ferguson es va equivocar en aquest punt, ja que les dues variants no sempre es troben en una situació d'estabilitat a llarg termini.

7. Gramàtica

   La variant A presenta una estructura gramatical significativament més complexa.

8. Lèxic

   La variant A posseeix un lèxic molt més complex i extens.

9. Fonologia

   Ferguson va observar que el sistema fonològic de la variant B també s'utilitzava en la variant A. De fet, considerava que hi havia un únic sistema fonològic, el de la variant B, que era el que s'aprenia de manera natural i no forçada.

Jon Gumperz: Una Perspectiva Intermèdia

Jon Gumperz va ocupar una posició intermèdia entre les teories de Ferguson i Fishman. Va estudiar la situació lingüística a l'Índia, on les diferents classes socials estan molt diferenciades i hi ha un gran contrast. Va proposar que hi ha dues llengües diferents per a àmbits diferents:

• Llengua A: Utilitzada en àmbits formals.
• Llengua B: Utilitzada en àmbits informals.

És crucial destacar que, per a Gumperz, no es tracta de variants, sinó de llengües diferents.

Joshua Fishman: L'Evolució del Concepte (1971)

Joshua Fishman va desenvolupar dues concepcions principals sobre la diglòssia; la primera, posteriorment considerada errònia, i la segona, que és la que acceptem actualment.

Primera Concepció (Errònia)

En la seva primera aproximació, Fishman va confondre els termes:

• Parlava de bilingüisme, però en realitat es referia al que avui coneixem com a bilingüisme individual, una situació lingüística pròpia de cada persona.
• Utilitzava el terme diglòssia, però en realitat es referia al que actualment anomenem bilingüisme social.

Segona Concepció (Actualment Acceptada)

En aquesta segona concepció, Fishman va donar la raó i va acceptar la teoria de Gumperz. Va reafirmar la idea de dues llengües diferents per a dos àmbits diferents. Per il·lustrar-ho, va presentar diversos exemples:

1. Paraguai: Bilingüisme i Diglòssia

   Al Paraguai es parlen tant el castellà com el guaraní, i la població és bilingüe. A més, hi ha una situació de diglòssia, ja que el castellà s'utilitza exclusivament en l'àmbit formal i el guaraní en l'àmbit informal.

2. Immigrants Italians a Nova York

   Immigrants italians a Nova York aprenen l'anglès, esdevenint així bilingües. En aquest cas, no hi ha necessàriament diglòssia si ambdues llengües s'usen en diversos àmbits.

3. Índia: Diglòssia sense Bilingüisme Generalitzat

   A l'Índia, només les classes socials altes parlen anglès, mentre que les llengües pròpies del país són parlades per les classes socials baixes. No hi ha bilingüisme generalitzat, ja que cada classe domina una llengua però no l'altra. No obstant això, sí que hi ha una situació de diglòssia, ja que l'anglès s'utilitza en els àmbits formals i les llengües autòctones en els àmbits informals.

4. Portugal: Ni Bilingüisme ni Diglòssia

   A Portugal, on només es parla una única llengua, el portuguès, no hi ha ni bilingüisme ni diglòssia.