La digitalització i les noves tecnologies

Enviado por Chuletator online y clasificado en Economía

Escrito el en catalán con un tamaño de 15,28 KB

 1.1. La digitalització es el procés pel qual la tecnologia digital s’implanta en l’economia en el seu conjunt i afecta el consum, la producció, l'organització de les empreses i la manera de gestionar-les. ➔ 1.2. El big data es un volum elevat de dades de diversa mena que es generen a gran velocitat i que, un cop processades mitjançant els algoritmes adequats, permeten obtenir informació útil i valuosa. Volum elevat de dades variades generades a gran velocitat → Algoritme informàtic → Informació útil ➔ 1.3. La intel·ligència artificial (IA)
és la capacitat que tenen les màquines d’imitar el raonament humà per fer tasques i millorar contínuament a partir de la informació que reben. L’aprenentatge automàtic forma part de la IA i l’aprenentatge profund és un subconjunt d’aquest procés. Ex: Eines com Siri, Alexa (Valor de mercado : 98.000 millones → cuánto se vende algo (por las vendas))
➔ 1.4. La tecnología 3D permet recrear un objecte a una imatge com si fos real i, gràcies a les impressores 3D, es poden elaborar objectes físics que poden tenir aplicacions en molts sectors Ex: disseny, construcció, medicina, gastronomia, recerca espacial → app de la tecnologia en l’actualitat (Valor de mercado: 55.000 millones) ➔ 1.5. La realitat virtual és la generació mitjançant tecnologia informàtica d’un entorn d’objectes i escenes, aparentment reals, que crea en l’usuari la sensació d’estar-hi immers. Ex: videojocs, arquitectura, medicina, cultura, gastronomia, educació → app de la realitat virtual a l'actualitat ➔ 1.6. Des del canvi com a mètode d’intercanvi, s’ha passat per diversos sistemes de pagament i amb la digitalització s’ha creat una nova moneda: les criptomonedes (bitcoin, l’ethereum, cardano) (Valor de mercado: 10.000 millones) Les criptomonedes són monedes digitals que no tenen ús generalment acceptat i que fan servir un xifratge criptogràfic per garantir la titularitat, assegurar la integritat de les transaccions i evitar que algú en pugui fer còpies. (Hi ha gent que inverteix en criptomonedes, però no es poden considerar diners, ja que no és un mitjà de pagament acceptat de manera generalitzada i el seu valor depèn de l’especulació) → Les criptomonedes funcionen mitjançant el registre comptable compartit o blockchain
La tecnologia blockchain o cadena de blocs, és una base de dades descentralitzada i segura, gràcies al xifratge, en què s’anoten totes les transaccions que fan els usuaris


ÈpocaAvenços tecnològics ExemplesConseqüències
1 revolució industrial Finals del Segle XVIII a la Gran BretanyaEnergia hidràulica i màquina de vaporTelers mecànics, locomotora, motors marinsSe substitueix ¡la força humana i animal per la d’una màquina i es millora el transport de persones i mercaderies. Increment de la productivitat
2 revolució industrial Entre els anys 1870 - 1914Obtenció d'energia a partir del petroli, el gas i l’energia elèctrica. Descobriment de la bombeta. Desenvolupament del telèfon i el telègraf en la comunicació.Línies de muntatge en cadena. Producció d'automòbils en serie: el Ford TProducció en massa utilitzant un cert grau d'automatització en la industria. Increment de la productivitat i del nivell de vida de les persones
3 revolució industrial Des de mitjans del Segle XX fins als inicis del Segle XXIDesenvolupament de l'electrònica. Incorporació d’ordinadors, Internet, telefonia mòbil. Introducció de robots en la indústria. Ús d’energia nuclear i d’energies renovables.Automatització industrial i ús creixement de fonts d’energia solar i eòlicaIncrement de la productivitat i de la qualitat de vida de les persones. Terciarització de l’economia
4 revolució industrial Des de 2011 fins a l'actualitatDigitalització, anàlisi de dades i transformació digital. Sensors associats a màquines que recullen informació. Nanotecnologia.Fàbriques intel·ligents que gestionen informació en temps real i s’adapten al clientIncrement de la productivitat i de la qualitat de vida de la societat. Noves professions. L'èxit depèn de la innovació


3.1. Models de negoci tradicionals És el que no fa servir la nova tecnologia a favor seu i se serveix des canals de comunicació i distribució bàsics A. Petit comerç
Ex: una botiga de fruita i verdura en un barri de la ciutat Elements bàsics:

1. Client i canal

Famílies que viuen al barri (En el cas del exemple: les persones adultes que valoren els productes frescos i que prioritzen la qualitat abans que el preu) S’utilitza el canal de la venda personal amb contacte físic entre venedor i consumidor 2. Recursos:
Contractació del servei d’una assessoria jurídica per a la declaració d’impostos, la tramitació de nòmines… - R. Materials: local, mobiliari - R. Humans: dependent, reposador 3. Proposta de valor:
Acostar els productes des del productor al consumidor final, que els troba a prop de casa i no s’ha de desplaçar per adquirir-los. (En el cas del exemple: una botiga de fruita i verdura, el consumidor troba els productes del camp a pocs metres de casa seva)

4. Despeses i ingressos

Amortització del local i del mobiliari, cost dels productes adquirits, costos del personal, llum, aigua, Internet… Ingresso: cobrament de la venda dels productes de la botiga B. Franquícia És un model de negoci en què el propietari d’una empresa reconeguda ven a un tercer els drets per explorar la seva marca, el logo, la identitat corporativa i, en definitiva, el mateix model de negoci.
Una evolució del comerç tradicional de venda al detall és la franquícia comercial o de distribució: permet la venda dels mateixos productes per part del propietari i del franquiciat. L’empresa propietària de la marca estableix tant el preu que estima que val franquiciar el negociu com les condicions i els requisits mínims. En el model de negoci de la franquícia, podem realitzar la proposta de valor des dels dos punts de vista: empresa productora (franquiciador) i propietari del comerç individual (franquiciat) Franquiciat → Proposta de valor ←Franquiciador Franquiciat: sortir al mercat amb una marca reconeguda i d'èxit Franquiciador: Possibilitat de créixer amb rapidesa i diversificar el risc


El llenç de model de negoci o model Canvas, és una eina estratègica per desenvolupar i mostrar un model de negoci de manera visual a partir de quatre preguntes: qui, què, com i quant, que es desenvolupen en 9 caselles que s’han de completar en ordre:

1. Segment de clients:

El punt de partida és saber a qui crearem valor amb el producte o servei que oferim. Per a cada segment, hem de saber qui són els nostres clients (què fan, què valoren, què busquen, què senten…)

2. Proposta de valor

Quan s’hagi definit el client, toca decidir quina necessitat li satisfarem o quin problema l’ajudarem a resoldre amb el nostre producte o servei. El podem tenir en compte moltes variables (disseny, preu, riquesa, comoditat…)

3. Canals:

és el mitjà que s’utilitza per fer arribar la nostra proposta de valor al client objectiu. Estratègia de marketing triada és fonamental en aquest punt (comunicació, distribució i venda)

4. Relació amb els clients:

Recull les estratègies que defineixen com s’adquirirà, es retindrà i s’expandirà la base de clients. És important la personalització del missatge i la proposta de valor a través dels canals on tenim presència. Tmb s’ha de tenir cura del servei postvenda.

5. Fonts d’ingressos:

S’ha de preveure totes les possibles fonts d’ingressos. Des del cobrament de la venda del producte o servei fins al cobrament per facilitar dades, per mostrar publicitat d’una altra empresa en la nostra pàgina web…

6. Recursos clau:

Aquí s’han de tenir en compte tots els recursos necessaris: materials, humans, tècnics…

7. Activitats clau

S’han de detallar totes les activitats clau que s’han de dur a terme i classificar-les segons la importància que tenen per al negoci. D’aquesta manera, es poden separar les que són fonamentals de les que no ho són i que, arribat el cas, es poden subcontractar (firmar un contracte amb un altre persona o empresa).

8. Aliances clau

Pq el negoci funcioni, cal disposar de diferents agents: proveïdors, distribuïdors, intermediaris financers, organismes públics… En alguns casos, fons i tot es poden establir aliances amb altres empreses de la competència per aconseguir beneficis mutus.

9. Estructura de costos:

A partir dels recursos necessaris i les associacions imprescindibles que necessitem, podem determinar els costos en què incorrerem.


4.1. Model de negoci basat en la gratuïtat: freemium
En els models de negoci basats en la grautitat, o freemium, bona part dels serveis s’ofereix sense cap cost, tot i que hi ha un petit paquet de serveis de pagament (premium) per a alguns clients que volen gaudir de condicions més beneficioses. Exemples: Google Drive, PlayStation, Adobe, Spotify… Els ingressos s’obtenen de les quotes de subscripció dels clients premium (que acostumen a ser menys d’un 10%), de cobrament a empreses que hi difonen anuncis i a través de la recollida de les dades dels clients (gustos, hàbits…), que es poden vendre a agències de publicitat. Hi ha moltes maneres de plantejar aquest model basat en la gratuïtat en funció del producte o el servei que s'ofereix. Alguns exemples de límits establerts de la part freemium són:

Capacitat

Restringir lús a un nombre determinat de vegades que s’utilitza o a un màxim de dades emmagatzemades Temps
Oferir un determinat període de prova per fer servir el servei o el bé. Passar aquest temps, es bloqueja i s’exigeix un pagament per tornar-se a activar Serveis bàsics
Es permet l'accés de manera gratuita a determinades aplicacions basiques i s’ha de pagar per utilitzar les més avançadés Publicitat
El servei gratuït se sustenta per la publicitat que paguen les empreses anunciants. Per poder gaudir del servei sense talls de publicitat, s'ha de pagar Ús
Oferir un nombre limitat de lliçències i permetre ampliar-les si es paga El model long tail és un plantejament completament oposat. Consisteix en tenir poques unitat de molts productes. Seguint amb l’exemple de la llibreria, seria tenir menys quantitat de supervendes i disposar d’altres poublicacions que no tenen tan exit. Per tant consisteix a vendre menys quantitat de més productes.

4.4. Model de negoci basat en aplicacions mòbils

Una aplicació mòbil o app és una aplicació de programari que es pot utilitzar en dispositius mòbils, tauletes o ordinadors després d'instal·lar-la. L’usuari la pot fer servir de manera professional, com a ajuda per fer una gestió concreta, com a entreteniment… Tots els exemples de patrons de negoci que hem presentat en els apartats anteriors funcionen a partir d’aplicacions que simplifiquen i fan més accessible la seva funció. La creació d’aplicacions mòbils es tmb per si mateix un model de negoci. Hi ha empreses que s’encarreguen de crear aplicacions que responen a les necessitat d’una empresa. Un cop s’ha venut l'aplicació, es poden aplicar diferents patrons per monitoritzar-la: cobrament d’una subscripció per descarregar-la, model freemium… 


Els models de negoci multiplataforma o multilateral tenen com a finalitat reunir com a mínim dos grups de clients interdependents. Aquestes plataformes tenen valor per a un grup o segment de mercat només si l’altre o els altres tmb hi són presents. Les plataformes es fan més fortes quan s’hi van incorporant més usuaris. És el que s’anomena efecte xarxa. És per això que Google ofereix contingut de qualitat de manera gratuita. Google aconsegueix els ingressos per la venda de dades i el cobrament de les empreses per millorar el posicionament de la pàgina en la cerca (sortir els primers llocs de la cerca) o per anuncis orientat en funció de les preferències mostrades. Dins d’aquest patró, podem trobar plataformes que uneixen segments de mercat interdependents per oferir diferents serveis: 1. Airbnb: els amfitrions i hosters 2. Wallapop: comprar i vendre productes de segona mà 3. Uber: alternancia per moure’s 4. BlaBlaCar: cotxe compartit ➔  ➔ 4.5. Altres patrons de model de negoci i gestió A. Model esquer i ham
El model esquer i ham consisteix a oferir un producte bàsic a un preu molt baix, sovint amb perdies (l’esquer) i fer el negoci amb els recanvis. Ex: maquinas d’afeitar (esquer) i els recanvis de fulles (ham)

B. Model de negoci marketplace

Un marketplace és una plataforma digital que reuneix diversos venedors i una gran varietat de productes. Actua com a intermediari en el procés de compravenda amb diferents tarifes o comissions per als venedors. és molt semblant a un centre comercial, pero en linea. Ex: Amazon, Ebay, Aliexpress… L’operador que ho gestiona proporciona l'estructura i les funcionalitats, així com les plataformes de pagament. En aquest model es produeix una interacció entre les empreses venedors i els clients i entre les empreses i la plataforma, i pot anar incorporant noves funcions i serveis, de manera que és un negoci fàcil d'expandir i desenvolupar.

En aquest model hi ha 3 elements fonamentals

La plataforma És el lloc on interectuen els venedors i els compradors i on es produeixen les transaccions.
Els venedors
Són els socis de la plataforma. Posen a la venda dels productes en aquest gran aparador virtual i decideixen els preus i les ofertes.

Els clients

Accedeixen a la plataforma per veure les ofertes, comunicar-se amb el venedor i, en cas que els interessi el producte, fer la compra.

Entradas relacionadas: