Digitalització, Emmagatzematge i Ús de la Informació

El Procés de Digitalització

El procés de digitalització es compon de les següents fases:

• Mostratge: Consisteix a prendre mostres periòdiques de la senyal analògica.
• Retenció: Aquestes mostres s'han de retenir el temps suficient per permetre avaluar el seu nivell.
• Quantificació: Es mesura el nivell de voltatge de cada una de les mostres. Consisteix a assignar un marge de valors d'una senyal analitzada a un únic nivell de sortida.
• Codificació: Consisteix a traduir els valors obtinguts durant la quantificació a un codi binari, la base de la informació digitalitzada.

Característiques i Avantatges de la Informació Digital

La informació digital es codifica en format binari, és a dir, utilitzant només dos valors possibles: 0 i 1.

Avantatges:

1. Quan una senyal digital experimenta perturbacions lleus, pot ser reconstruïda i amplificada mitjançant sistemes de regeneració de senyals.
2. Compta amb sistemes de detecció i correcció d'errors.
3. Facilitat per processar senyals.
4. La senyal digital permet la multigeneració infinita sense pèrdues de qualitat.

Mitjans d'Emmagatzematge de la Informació Digital

• Emmagatzematge en Discos Durs

  Els suports amb una capacitat més gran d'emmagatzematge són els discos durs, que ofereixen una relació molt bona entre cost i capacitat, i són força segurs per desar-hi dades durant molt de temps.

• Emmagatzematge en Suports Òptics

  Utilitzen un raig làser i un conjunt de lents per escriure i llegir les dades sobre la superfície del disc. Les dades s'enregistren com "solcs" i "planures" en un disc de plàstic que conté una capa d'alumini. Els discos poden ser de molt tipus:

  • CD (Compact Disc): És el format més antic, amb 700 MB de capacitat.
  • DVD (Digital Versatile Disc): Hi ha versions de doble cara i doble capa.
  • BD (Blu-ray Disc): De fins a 50 GB de capacitat.

• Emmagatzematge en Memòries Flaix

  Es basen en el fet d'"atrapar" càrregues electròniques a les cel·lules d'un xip de memòria. Poden ser de mides força reduïdes, i per això són molt útils en dispositius portàtils. Tenen l'inconvenient del preu, ja que són bastant més cares que els discos durs. Actualment, les millores en les memòries flaix tenen lloc en dues característiques: la capacitat i la velocitat de transferència de dades.

Manipulació de les Dades Digitals

• Millora de la Qualitat

  Es pot augmentar el contrast d'una imatge, retocar el color, o bé eliminar el soroll de fons d'un enregistrament de so.

• Compressió

  És la reducció de la mida dels fitxers. Es pot comprimir la informació sense perdre qualitat.

• Edició

  És l'alteració de les dades per aconseguir un resultat diferent. Per exemple, efectuem un procés d'edició quan es retoca una fotografia.

Aquestes funcions són aplicables tant a imatges com a so.

L'Ordinador

Un ordinador és un aparell electrònic capaç de processar informació digitalitzada, és a dir, en codi binari.

Maquinari (Hardware)

És la part física de l'ordinador. La part principal d'un ordinador de sobretaula, torre, caixa o CPU té diversos components. Els principals són:

• Placa base: L'element principal on hi ha el microprocessador i la memòria RAM, i connexions per a la resta de dispositius.
• Dispositius d'emmagatzematge: Són lectors i gravadores de DVD, Blu-ray i discos durs.
• Dispositius d'expansió: Amplien les funcionalitats de la placa base. També hi ha la font d'alimentació que subministra energia a tot el sistema, i un o més ventiladors per refrigerar l'equip.

Programari (Software)

És la part lògica de l'ordinador. En un ordinador hi ha diversos tipus de programes. Els més importants són:

• Sistema operatiu: Component principal del programari instal·lat que porta a terme contínuament operacions de control de l'equip.
• Controladors (Drivers): Petits programes que serveixen de pont entre el sistema operatiu i els dispositius connectats a l'ordinador.
• Programes o aplicacions: Duen a terme funcions específiques i formen un grup enormement variat. Dins d'aquest grup hi ha el que habitualment anomenem utilitats, que tenen la funció d'ajudar el sistema operatiu en determinades tasques rutinàries.

Internet

Internet és una agrupació de xarxes informàtiques distribuïdes per tot el món.

Funcionament d'Internet

En les xarxes informàtiques grans hi pot haver dos tipus d'ordinadors:

• Servidors: Estan especialitzats a emmagatzemar informació.
• Clients: Són els que utilitzen els usuaris.

Les pàgines web es localitzen a una ruta que escrivim en el navegador. La ruta s'anomena adreça URL.

Problemes d'Internet

• Cada dia molts usuaris de correu electrònic reben desenes de missatges no desitjats. Això s'anomena correu brossa (spam).
• El naixement o la difusió de virus que poden fer malbé algun component de l'ordinador o inhabilitar-lo del tot.
• Ha afavorit l'aparició de programari espia, de programari de publicitat, de pesca (phishing), etc.
• Ningú controla el que es publica a la xarxa i, per això, continguts falsos poden arribar a tot el món en poques hores.

El Veïnatge Universal

L'expressió "veïnatge universal" va ser creada pel sociòleg Marshall McLuhan a la dècada del 1960. Actualment, quan pensem en un veïnatge universal, la imatge que se'ns apareix és la d'Internet, l'enorme teranyina mundial a la qual tots estem connectats, on la divulgació i la publicació de continguts s'ha democratitzat tant que qualsevol pot tenir la seva emissora de ràdio o la seva columna de diari, és a dir, un bloc.