Digitalització i Convergència: Transformació Tecnològica i Social

Digitalització: El Codi Binari com a Base

La digitalització és el procés de codificació de la informació basat en el codi binari, que permet gestionar-la i manipular-la amb microprocessadors (ordinadors) per enregistrar, processar, emmagatzemar i transmetre-la. Codificar implica dues idees fonamentals:

• En primer lloc, un llenguatge de codificació (escriptura, visual, sonor) que requereix un suport físic (llibreta, cinta de vídeo, foto impresa, etc.).
• En segon lloc, abans de la digitalització, quan la informació només es codificava en analògic, cada tipus d'informació necessitava un llenguatge i es fixava sobre un suport concret. Per exemple, els textos es codificaven amb escriptura i es fixaven sobre suports com una llibreta o un llibre. Si volies escoltar música, el suport havia de ser diferent, com ara un casset.

Amb la digitalització, aquesta separació entre tipus d'informació es trenca i desapareix, ja que el codi binari permet codificar tots els tipus d'informació en un format unificat.

Tipus de Convergència en l'Era Digital

Hi ha moltes maneres d'entendre la convergència, una d'elles és la que descomposa la idea en cinc tipus principals:

Convergència Tecnològica

Es refereix a la convergència de dispositius, és a dir, com quatre o cinc aparells que abans estaven separats ara s'uneixen en un de sol. Aquesta integració simplifica l'ús i l'accés a múltiples funcionalitats.

Convergència de Xarxes

Implica que les xarxes transporten serveis essencialment similars. En la mateixa xarxa podem tenir serveis com la ràdio i la televisió, ja que en la seva essència són similars, basats en 1s i 0s (dades digitals).

Convergència de Mercats o Serveis

Aquest és un pas lògic després de la convergència tecnològica. Les noves tecnologies permeten la creació de nous serveis i l'obertura de nous mercats. Es produeix una aproximació dels models de negoci d'empreses que fins aleshores competien en mercats diferents, però que ara presenten serveis similars. Exemples clars són aplicacions com Whatsapp o Snapchat.

Aquests nous serveis condueixen a nous mercats; per exemple, Spotify és una nova manera de vendre contingut musical, o Netflix, de vendre continguts audiovisuals. Aquest últim cas explica la desaparició dels videoclubs als Estats Units. Empreses que abans obtenien ingressos de manera diferent, ara ho fan de manera molt semblant. Per exemple, la televisió obtenia ingressos amb la publicitat abans de la digitalització, però ara ja no s'ingressa principalment per la publicitat, sinó per la gent que paga per obtenir certs tipus de continguts. En aquest cas, l'abonament és crucial. El model de negoci de la telefonia és l'abonament, igual que la televisió de pagament. Per tant, les empreses aproximen la manera de guanyar diners.

Convergència Corporativa

Consisteix en empreses de sectors diferents que s'alien o es posen d'acord per dur a terme projectes conjunts. Són unions i aliances de diversa natura. Per exemple, Movistar no és una empresa de televisió, per això arriba a acords amb empreses del sector de la televisió per poder oferir televisió de pagament. Es posen d'acord per oferir nous serveis en nous mercats. No és el mateix que la convergència de mercats i de serveis, perquè en aquest segon cas, la convergència corporativa es basa en els acords entre diferents empreses de sectors diferents per oferir continguts per als nous serveis.

Convergència Legal (Regulatòria)

Perquè tot aquest procés de convergència es pugui produir, ha de ser legal. Es refereix a les lleis i normes que estimulen o, per contra, dificulten aquesta convergència. Sense la voluntat política del regulador, no hi ha convergència possible i viable a llarg termini.

Convergència Social

Tot el procés de convergència no serveix de res si la societat no ho accepta o no ho veu clar. Aquesta convergència depèn de l'adopció i l'acceptació d'aquestes noves tecnologies i models de societat per part dels usuaris.