Digestió, Absorció i Salut: Estómac, Intestí i Més
Enviado por Chuletator online y clasificado en Biología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 8,86 KB
Digestió a l'Estómac i l'Intestí
1- La digestió química és deguda al suc gàstric que secreten les glàndules de la paret de l'estómac. Aquest suc és àcid i conté pepsina, un enzim que inicia la digestió de les proteïnes i les fragmenta en cadenes curtes d'aminoàcids. La digestió mecànica es produeix per la contracció de les parets de l'estómac, que barreja el bol alimentari amb els sucs gàstrics.
2- Després de la digestió a l'estómac, el bol alimentari es transforma en quim, que és la massa d'aliments semidigerits que a poc a poc passa a l'intestí.
3- A l'intestí es completa la digestió. La paret intestinal secreta el suc intestinal, també s'hi aboca la bilis, produïda al fetge, i el suc pancreàtic, elaborat al pàncrees.
4- Com a conseqüència, les macromolècules es trenquen en els seus constituents més bàsics. El resultat és una pasta líquida, anomenada quil, que conté aigua, nutrients resultants de la digestió i altres productes no digerits.
Problemes Digestius Comuns
Gastroenteritis
És la inflamació de la mucosa que recobreix l'interior de les parets de l'estómac i de l'intestí prim. La causa més freqüent són infeccions per virus, bacteris o protozous, produïdes pel contacte amb una persona infectada o per la ingesta d'aliments o aigua contaminats.
Úlcera Pèptica
És una petita erosió de la mucosa de l'estómac o del duodè produïda per la secreció àcida gàstrica. Està relacionada amb la infecció pel bacteri Helicobacter pylori, i també amb el consum d'alcohol, tabac, alguns fàrmacs i l'estrès.
Absorció i Formació de Femta
L'absorció és el pas dels nutrients que s'han obtingut en la digestió a través de la paret intestinal cap a la sang, perquè aquesta els transporti fins a les cèl·lules.
5. Les parets internes de l'intestí prim estan molt replegades formant els plecs intestinals. Aquests, al seu torn, presenten prolongacions amb forma de dit anomenades vellositats intestinals, que estan entapissades per cèl·lules epitelials amb microvellositats. A través d'aquesta àmplia superfície d'absorció, els nutrients s'incorporen a la sang, que els repartirà a totes les cèl·lules de l'organisme.
6. A l'intestí gros es completa l'absorció d'aigua, sals minerals i vitamines.
L’aparell digestiu transforma els aliments en nutrients i l'aparell circulatori el transporta per la sang fins a les cèl·lules.
Parts del Sistema Digestiu
- Boca: Entrada al tub digestiu. Hi ha les dents i la llengua.
- Faringe: Cavitat comuna als aparells digestiu i respiratori.
- Esofag: Conducte musculós que uneix la faringe amb l'estómac.
- Estómac: Eixamplament del tub digestiu amb dues vàlvules, una a l'entrada i una altra a la sortida, que impedeixen el retorn de l'aliment.
- Intestí prim: Tub molt plegat que està situat a la cavitat abdominal. Té tres regions: duodè, jejú i ili.
- Intestí gros: Última porció del tub digestiu. Consta de tres regions: cec, còlon i recte. El cec té una petita prolongació anomenada apèndix vermiforme. El recte s'obre a l'exterior a través de l'anus.
- Glàndules salivals: Produeixen la saliva, que aboquen a la cavitat bucal.
- Fetge: Produeix la bilis, que s'emmagatzema a la vesícula biliar i s'aboca al duodè. És la glàndula més grossa del cos.
- Pàncrees: Secreta el suc pancreàtic i altres substàncies, que aboca al duodè. És una glàndula que està situada darrere l'estómac.
El Cor i la Circulació
El cor és un òrgan situat a la cavitat toràcica, entre els pulmons. La seva funció és bombar la sang fins als pulmons perquè s’oxigeni i també a la resta del cos. L'interior està dividit en dues meitats, dreta i esquerra, separades pel septe interventricular. Cada meitat, al seu torn, té dues cavitats: una de superior, l'aurícula, i una altra d'inferior, el ventricle.
l'aurícula dreta: hi arriben les venes caves superior i inferior, amb sang que procedeix de tot el cos. Les venes caves transporten sang rica en diòxid de carboni i pobra en oxigen.
ventricle dret: bomba la sang cap a l'artèria pulmonar, que es bifurca en una branca per a cada pulmó. L'artèria pulmonar transporta sang rica en diòxid de carboni i pobra en oxigen.
Les parets: estan formades per teixit muscular cardíac o miocardi i és el responsable de la contracció involuntària del cor.
l'aurícula esquerra: hi arriben quatre venes que procedeixen dels pulmons, les venes pulmonars. Transporten sang rica en oxigen.
ventricle esquerre: en surt l'artèria aorta, que es ramifica per arribar a totes les parts del cos. L'aorta transporta sang rica en oxigen.
El Cicle Cardíac
El cor bomba la sang gràcies a dos moviments coordinats i rítmics: un de contracció o sístole i un altre de relaxació o diàstole.
- Sístole auricular. Les aurícules, quan estan plenes de sang, es contreuen i la sang empeny les vàlvules auriculoventriculars, que s'obren i es completa l'emplenament dels ventricles.
- Sístole ventricular. Els ventricles es contreuen. Les vàlvules auriculoventriculars es tanquen i impedeixen que la sang reculi cap a les aurícules. Les vàlvules de les artèries pulmonar i aorta s'obren. La sang surt impulsada cap als pulmons i la resta del cos.
- Diàstole auricular i ventricular. Les vàlvules aòrtica i pulmonar es tanquen. Les aurícules i els ventricles es relaxen. Les aurícules s'omplen de sang, les vàlvules auriculoventriculars s'obren i comencen a omplir-se els ventricles.
Altres Afeccions
Anèmia
És la disminució en la sang del nombre d'eritròcits o dels nivells d'hemoglobina, per la qual cosa la sang no transporta prou oxigen a les cèl·lules. Producció baixa d'eritròcits. Causes: Destrucció excessiva, pèrdua brusca i abundant de sang. El tipus més freqüent és l'anèmia per manca de ferro, que és un component essencial de l'hemoglobina. Causes: Alimentació inadequada, absorció digestiva alterada, pèrdua crònica de sang.
Hemofília
Es tracta d'una malaltia hereditària en la qual la sang no coagula bé, fet que pot produir hemorràgies després d'una lesió o un accident.
Elements Químics
Fluor F -1
Hidrogen H
Liti Li
Sodi Na
Potassi K 1
Rubidi Rb
Cesi Cs
Plata (argent) Ag
Beril·li Be
Magnesi Mg
Calci Ca
Estronci Sr 2
Bari Ba
Radi Ra
Zinc Zn
Cadmi Cd
Clor CI
Brom Br -1,1,3,5,7
Iode I
Oxigen O -2
Sofre S
Seleni Se -2,4,6
Tel·luri Te
Nitrogen N
Fòsfor P -3,3,5
Arsènic As
Antimoni Sb
Carboni C -4,4
Silici Si
Bor B -3
Alumini Al 3
Coure Cu 1, 2
Mercuri Hg
Or Au 1, 3
Crom Cr 2,3,4,6
Manganès Mn 2,3,4,6,7
Ferro Fe
Cobalt Co 2,3
Níquel Ni
Estany Sn
Platí Pt 2,4
Plom Pb
Formació de la Femta i Restrenyiment
7. Les substàncies que no s'han pogut absorbir passen, gràcies als moviments peristàltics, a l'intestí gros. Aquestes substàncies s'han d'eliminar, per la qual cosa es compacten i formen la femta, que s'acumula a l'últim tram de l'intestí gros fins que és expulsada a l'exterior mitjançant la defecació.
Restrenyiment
És l'expulsió poc freqüent o difícil de femta. Si el moviment de la femta a l'intestí gros és lent, la reabsorció d'aigua augmenta i això produeix femta seca i dura que és difícil d'evacuar. Les dietes riques en fibra, l'exercici i els hàbits intestinals regulars, que aprofiten els reflexos naturals de la defecació, ajuden a evitar el restrenyiment.
Els bacteris que habiten a l'intestí gros formen la flora intestinal i fabriquen algunes vitamines, com la vitamina K, que seran absorbides al còlon.
Glàndules Annexes
Glàndules salivals: Produeixen la saliva, que aboquen a la cavitat bucal. Fetge: Produeix la bilis, que s'emmagatzema a la vesícula biliar i s'aboca al duodè. És la glàndula més grossa del cos. Pàncrees: Secreta el suc pancreàtic i altres substàncies, que aboca al duodè. És una glàndula que està situada darrere l'estómac.