Diftongs i Hiats: Comprensió de les Semivocals en Català

2.2 Diftongs i hiats: Les semivocals

Les semivocals corresponen als sons consonàntics [j] i [w], i s'anomenen així perquè s'articulen en la mateixa zona que les vocals corresponents [i] i [u], però es pronuncien amb un grau de tancament més propi de les consonants.

Diftong: vocal més u o u més vocal (el mateix passa amb la i).

u: sempre una W

i: sempre una J

GRAFIA [W]:

El so [w] en català apareix principalment en paraules amb "gu" o "qu" seguides de E o I, i en préstecs lingüístics.

Es pronuncia com una semiconsonant quan la u actua com una aproximant, en comptes d'una vocal completa.

Apareix en alguns diftongs com a “aigua”.

Es distingeixen dos tipus de diftongs segons la situació de la semivocal respecte de la vocal:

1. Diftongs decreixents: són combinacions de dues vocals en què la segona vocal és més feble que la primera, i per això el so «decreix». És a dir, comences pronunciant una vocal més forta o oberta i després una més fluixa o tancada. En aquests casos, la vocal més tancada és una semivocal (sona com una "i" o una "u", però no és una vocal plena).

Per exemple:

• En caiguda [aj], la "a" és forta, i després la "i" és més fluixa.
• En aigua [aw], la "a" és forta, i després la "u" és més fluixa.
• Altres exemples: mai, seu, moure...

Aquests diftongs es poden trobar en qualsevol part de la paraula i sempre passen quan hi ha una vocal que va seguida d'una [j] (so de "i") o una [w] (so de "u").

2. Diftongs creixents: són quan tens dues vocals juntes, però la primera és més fluixa que la segona. Això vol dir que comences amb un so tancat i suau i després passes a un so més fort i obert. Aquest tipus de diftong només apareix en tres situacions:

1. Al principi de la paraula, amb o sense "h": per exemple, iogurt o hiena (on la "i" és suau i va seguida d'una vocal).

2. Quan tens "gu" o "qu" seguit d'una vocal: per exemple, aigua o qüestió (on la "u" fa un so suau [w]).

3. Quan la semivocal està entre dues vocals i es junta amb la segona vocal: per exemple, noia, feien, deuen, mouen (on tens una "i" o una "u" suau seguida d'una altra vocal).

Quan les vocals no segueixen aquestes regles, no hi ha diftong. En canvi, es formen hiats, on cada vocal es pronuncia separadament en síl·labes diferents. Per exemple: qüestionar es divideix com qües-ti-o-nar, teatre com te-a-tre, i així successivament.

2.3 Fenòmens vocàlics entre mots contigus:

En la vida real, quan parlem, les paraules no es diuen separades una de l'altra, sinó que es junten en una cadena de sons sense pauses entre elles. Això vol dir que les frases no es pronuncien amb talls clars entre les paraules. Per exemple, si dius "Què hi ha per sopar? Peix?", probablement només facis dues pauses: una després de cada pregunta. A més, "hi" i "ha" es fusionen, i la [i] es transforma en una semivocal perquè es forma un diftong: "hi ha" es pronuncia com [liá].

Quan dues vocals de paraules diferents entren en contacte, poden passar tres coses, i depèn de com ràpid o formal parles:

1. Elisió:

Quan dues vocals s'ajunten en una de sola. Això passa sovint amb la vocal neutra (una "a" o "e" poc marcada). Per exemple:

• "És a sota el pont": només pronuncies una sola [a] perquè s'eliminen les altres.
• "La Mercè agafa el mòbil": la [é] es fon en una sola.
• "Pot ser que vegi imatges borroses": aquí, només es pronuncia una [i] perquè són dues iguals seguides.

Quan parlem, hi ha fenòmens que passen quan dues vocals es troben. Un d’aquests és la diftongació, que significa que una vocal es converteix en una semivocal (sona més fluixa) perquè està al costat d’una altra vocal d'una paraula propera.

2. Diftongació

Això sol passar amb les vocals àtones (febles) i o u quan es troben amb una altra vocal. Per exemple:

• "Té un gra al nas": la [u] de "un" es transforma en semivocal [éw].
• "Ja hi som!": la [i] de "hi" es converteix en semivocal [áj].

"És un noi llest i agradable": la [u] de "un" fa que soni com [ja].

A vegades, depenent de com parlem (més formal o més ràpid), es pot triar entre elisió (eliminar una vocal) o diftongació. Per exemple:

• "Porta un barret curiós" es pot dir [aw] o simplement [u].

3. Hiat

En altres casos, les vocals no es fusionen i es mantenen separades, formant un hiat. Això passa sobretot quan són vocals tòniques (fortes). Per exemple:

• "Farà hípica": es pronuncia cada vocal per separat [ai].
• "Cançó èpica": també es mantenen separades [óe].

Aquestes formes de combinar vocals són molt comunes quan parlem i també són importants en la mètrica de la poesia, perquè afecten el ritme i la pronunciació dels versos.

Quan parlem, les consonants també canvien segons els sons que tenen al costat. Aquest fenomen es coneix com a assimilació, i passa quan una consonant adopta algun tret d'una consonant veïna. Això pot afectar el so (sonor o sord), el lloc d'articulació o la manera de pronunciar. A més, hi ha altres fenòmens com la geminació o l’elisió.

1. Ensordiment

Això passa quan una consonant sonora (com la b, d o g) es torna sorda (com la p, t o k) al final d’una paraula o síl·laba. Hi ha dos casos principals:

- A final de paraula i seguit de pausa: Si després de la consonant no hi ha cap so o hi ha una pausa, la consonant es torna sorda. Per exemple:

- fred [t]

- mag [k]

- gris [s]

- enuig [ʧ]

- tub [p]

- Abans d’un so sord: Quan una consonant sonora va seguida d’un so sord, es torna també sorda. Per exemple:

- fred hivernal [t]

- tres peus [s]

2. Sonorització

Passa a la inversa de l’ensordiment: una consonant sorda es torna sonora quan va seguida d’un so sonor (una vocal o una consonant sonora). Això es veu sobretot en les oclusives, fricatives i africades. Exemples:

• cap de pardal [b] (la p es torna b)
• roc marró [g] (la c es torna g)
• els avis [z] (la s es torna z)
• guix groc [ʒ] (la x es torna ʒ)

3. Assimilació del lloc d'articulació

Aquí, la consonant canvia el lloc on es pronuncia per imitar la consonant que ve després. Això passa sobretot amb les nasals i laterals:

• Labialització: Una consonant es torna labial (sona amb els llavis) perquè la següent consonant és labial:
  • canvi [m]
  • ells són vius [m]
  • infant [m]
• Palatalització: Una consonant es torna palatal (sona tocant el paladar) quan va seguida d'una consonant palatal:
  • enginyer [ɲ]
  • el jardí [ʒ]
  • les xocolates [ʃ] (la s es torna ʃ)
• Velarització: Una consonant es torna velar (sona al vel del paladar) quan va seguida d'una consonant velar:
  • tancat [ŋ]
  • un gat [ŋ]

4. Geminació

És quan una consonant es duplica o s’allarga perquè la consonant següent és una nasal o una lateral. Exemples:

• submersió [mm]
• administrar [mm]
• atleta [ll]
• ratlla [ʎʎ]
• ètnic [nn]

En aquests casos, la consonant es pronuncia com si fos el doble, creant un so més llarg.

1. Geminació

La geminació passa quan certs grups de consonants (com bl, gl, br) es pronuncien amb un allargament de la consonant. Això passa normalment després d'una vocal tònica (una vocal que es pronuncia amb més intensitat). Aquí tens alguns exemples:

• doble [bb]
• segle [gel]
• poble [bbl]
• comestible [bbl]
• possible [bb]

2. Aproximantització

Aproximantització és quan les oclusives sonores (b, d, g) es converteixen en les seves aproximants corresponents (B, ð, ɣ) quan es troben:

• Al principi de síl·laba (obertura sil·làbica).
• Entre vocals o després de fricatives, laterals o ròtiques.

Exemples:

• els dies [ð]
• moda [ð]
• alba [B]
• fava [B]
• saga [ɣ]
• mateix got [y]
• cor dèbil [ð]
• cadira vella [B]
• catedral gòtica [y]

3. Elisió

L’elisió és quan alguns sons consonàntics no es pronuncien en determinades situacions. Això és habitual en els següents casos:

• Consonant final en grups formats per una nasal i una oclusiva (-mp, -mb, -nt, -nd, -nc, -ng) o una lateral i una oclusiva (-lt, -ld):
  • camp [kám]
  • vine [bín]
  • pont [pón]
  • tomb [tóm]
  • vent [bén]
  • alt [al]
  • rotund [rutún]
  • herald [arál]
  • fang [fán]

• No hi ha elisió quan la preposició amb va seguida de vocal:
  • amb avió...

• La -p- en grups -mpt-, -mpc-:
  • exem(p)ció
  • com(p)te

• La -r- final dels infinitius (en català central):
  • canta(r)
  • córre(r)
• Excepte si van seguides d’un pronom feble (com estimar-la...).
• La -r- final dels mots acabats amb els sufixos de derivació -ar, -er, -or:
  • bestia(r)
  • fuste(r)
  • llavo(r)
• La -r- final en mots que tenen derivats on la r sí que es pronuncia:
  • po(r)
  • cla(r)
• La -t- final dels gerundis:
  • sortin(t)
  • entenen(t)
• Excepte si van seguides dels pronoms febles hi o ho:
  • anant(t)-hi
• Les dels mots aquest, aquests:
  • aque(s)t segle
  • aque(s)ts dies
• Però no hi ha elisió si aquests mots són femenins o bé aquest va seguit d'una paraula que comença amb vocal:
  • aque[s]ta setmana
  • aque[s]t any
  • aquells tes hores

TAULA

OCLUSIVES

1.  [p] Bilabial sorda

- Grafia p: en qualsevol posició (pit, rap, sopa)

- Grafia b: en posició final de mot (tub) / en posició final de síl·laba seguida de consonant sorda (dissabte)

2. [f] Bilabial sonora

- Grafia b: en qualsevol posició en què no representi l'aproximant bilabial [β] (boca, tomba) / a final de mot si va seguida d'una consonant sonora (tub de plàstic)

- Grafia v: en els mateixos casos que la grafia b (excepte en els dialectes en què s'ha mantingut la consonant fricativa labiodental sonora [v])

- Grafia p: a final de mot si va seguida d'una consonant sonora (tap de bassa)

3. [t] Dental sorda

- Grafia t: en qualsevol posició (tancar, dit, patir)

- Grafia d: en posició final de mot (multitud) / en posició final de síl·laba seguida de consonant sorda (adstrat)

4. [d] Dental sonora

- Grafia d: en qualsevol posició en que no representi l'aproximant dental [ð] (dau, andana) / a final de mot si va seguida d'una consonant sonora (multitud d'estels)

- Grafia t: a final de mot si va seguida d'una consonant sonora (tot de gent)

5. [k] Velar sorda

- Grafia c: en qualsevol posició (camisa, xaloc, atacar)

- Grafia q i dígraf qu: a inici de paraula i a inici de síl·labes (quadre, quina, enquadernar, aquell)

- Grafia k: en qualsevol posició (kiwi)

- Grafia g: en posició final de mot (mag) / en posició final de síl·laba seguida de consonant sorda (gàngster)

6. [g] Velar sonora

- Grafia g: seguida de a, o, i u a inici de paraula (gat) / en qualsevol posició en què no representi l'aproximant velar [ɣ] (digne) / a final de mot si va seguida d'una consonant sonora (mag divertit)

- Dígraf gu: a inici de paraula (guerxo) / a inici de síl·labes (aconseguir)

- Grafia c: a final de mot si va seguida d'una consonant sonora (cec de naixement)

APROXIMANTS

7. [β] Bilabial

- Grafies b i v: entre vocals (roba, avi) / darrere de s, l, i r (esverat, alba, carbó)

- Grafia b: davant de r i l (broma, blau)

8. [ð] Dental

- Grafia d: entre vocals (cada) / darrere de s, l i r (esdevenir, falda, cordó)

- Grafia d: davant de r (síndria)

9.  [ɣ] Velar

- Grafia g: entre vocals (toga) / darrere de s, l i r (esgotar, vulgar, pergamí)

- Grafia g: davant de r i l (gros, global)

SEMIVOCALS

10. [j] Palatal 

- Grafia i: en diftongs creixents (iogurt)

11. [w] Velar

- Grafia u (o ü): en diftongs creixents (cauen, qüestió)

- Grafia w: (web, kiwi)

FRICATIVES

12. [f] Labiodental sorda

- Grafia f: En qualsevol posició (fosc, agafar, tuf)

13. [v] Labiodental sonora

- Grafia v: Només en els dialectes en què perviu.

- Grafia f: a final de mot si va seguida d'una consonant sonora o d'una vocal (tuf insuportable)

14. [s] Alveolar sorda

- Grafia s: En qualsevol posició, excepte entre vocals i en els derivats de dins-, fons-, trans- (saber, capsa, tros)

- Dígraf ss: entre vocals (tassa)

- Grafia c: seguida de e i i (ceba, cirera)

- Grafia ç: seguida de a, o i u (peça, lliço, forçut) i a final de paraula (lluç).

15. [z] Alveolar sonora

- Grafia s: Entre vocals (artesa) / En els derivats de dins-, fons- i trans- (endinsar, enfonsar i transistor) / A final de paraula si va seguida d'una consonant sonora o d'una vocal (tros de paper)

- Grafia z: A inici de paraula, darrere consonant i, rarament, entre vocals (zero, alzina, ozó).

16. [ʃ] Palatal sorda

- Grafia x: quan correspon al so xeix en qualsevol posició (xampú, clenxa, guix...)

- Dígraf ix:  (en català oriental): en qualsevol posició (caixa, fluix)

17. [ʒ] Palatal sonora

- Grafia j: seguida de a, o i u (jardí, tripijoc, juliol)

- Grafia g: seguida de e i i (gerro, ginesta)

- Grafia x i dígraf ix: (en català oriental) a final de paraula si va seguida d'una consonant sonora o d'una vocal (guix blanc, peix immens).

AFRICADES

18. [ts] Alveolar sorda

- Dígraf ts: en qualsevol posició (tsar, potser, pots)

- Dígraf ds: en qualsevol posició (adscripció, aràcnids)

19. [dz] Alveolar sonora

- Dígraf tz: entre vocals (dotze)

- Dígrafs ts i ds: a final de paraula si van seguits d'una consonant sonora o d'una vocal (pots de vidre)

20. [tʃ] Palatal sorda

- Dígraf tx: en qualsevol posició (txec, cotxe, despatx)

- Dígraf ig: a final de paraula (boig)

- Grafia g: precedida de i a final de paraula (mig)

21. [dʒ] Palatal sonora

- Dígrafs tg i tj: entre vocals (metge, platja)

- Dígrafs tx i ig i grafia g precedida de i: a final de paraula si van seguits d'una consonant sonora o d'una vocal (despatx obert, mig cas)

LATERALS 

22. [l] Alveolar

- Grafia l: en qualsevol posició (literari, palma, fil)

23. [ʎ] Palatal 

- Grafia ll: en qualsevol posició (lluna, rella, castell)

RÒTIQUES

24. [ɾ] Bategant

- Grafia r: Entre vocals (cara) / Precedida de p, t, c, b, d i g (pobre, tres, crema) / Precedida de f (fred)

25. [r] Vibrant

- Grafia r: A principi i a final de paraula (rosa, rem)

- Dígraf rr: entre vocals (carro)

NASALS

26. [m] Bilabial

- Grafia m: en qualsevol posició (mare, cama, rem)

- Grafia n: davant de v (en els dialectes en què no s'ha mantingut la consonant fricativa labiodental sonora [v] (canvi)

27. [ɱ] Labiodental

- Grafia m: davant de f (samfaina)

- Grafia n: davant de f (conferir)

28. [n] Alveolar

- Grafia n: en qualsevol posició (nit, renoi, quan)

29. [ɲ] Palatal

- Dígraf ny: en qualsevol posició (nyap, canya, pany)

- Grafia n: seguida d'una consonant palatal (tronxo, enllaunat, diumenge)

30. [ŋ] Velar

- Grafia n: seguida d'oclusiva velar sorda o sonora (encara, enquadernar, sanguini)

9. Relaciona els sons o les seqüències següents amb el fenomen fonètic que s'hi produeix:

diaries: reducció vocàlica (la "a" àtona es redueix a [ə] en català central)

acostumats: velarització (la [t] final pot sonar com [d] degut a la sonorització si va seguida d'un so sonor)

altres: labialització (la [l] davant de [t] es labialitza en [ɫ])

molt: velarització (la [l] final es converteix en [ɫ] velar)

més dels: sonorització (la [s] final de "més" es sonoritza en [z] per anar seguida d'un so sonor com [d])

influència: diftong (hi ha diftong [we] en la síl·laba final)

en què: elisió (la [n] de "en" es pot elidir davant d'un so consonàntic com [k])

eina: diftongació (diftong creixent [aj])

que els: sonorització (la [s] de "els" es sonoritza en [z] per anar seguida d'un so sonor com [l])

una olor: hiat (no es forma diftong entre [u] i [o], mantenint un hiat)

10. Transcriu els contactes consonàntics i vocàlics i indica'n el fenomen fonètic:

origen genètic:

[ʤənétik]: Hi ha sonorització de la [g] que esdevé [ʤ] (africada sonora) al contacte amb la vocal [e].

culinaris i altres:

[ku.liná.ɾiz j ál.tɾəz]: En "culinaris", la [s] es sonoritza a [z] per anar seguida de [j] (palatal). També hi ha sonorització en la [s] de "altres", que esdevé [z].

transcendeix els factors:

[tɾansən.déjz ɛɫz fak.tɔɾs]: La [s] final de "transcendeix" es sonoritza en [z] per anar seguida de la [e] de "els". També hi ha sonorització de la [s] de "els" en [z].

nostra espècie:

[nɔs.tɾə əspɛs.jə]: Hi ha sonorització de la [s] final de "nostra" a [z] per anar seguida d'un so sonor. També es pot produir reducció vocàlica de la [ə] de "nostra".

és cert:

[ɛz sɛɾt]: La [s] de "és" es sonoritza a [z] per anar seguida d'un so sonor.

són preferència:

[zón pɾɛfɛɾéns.jə]: La [s] final de "són" es sonoritza a [z] per anar seguida de la consonant sonora [p].

12. Identifica dos casos de diftongació i dos d'elisió de vocals (segon paràgraf):

Diftongació:

societat: La vocal [i] forma diftong amb la [e] ([je]).

diaries: El grup "ia" forma diftong creixent [ja].

Elisió:

en què: La [n] de "en" pot no pronunciar-se davant la [k].

altres: La [e] final de "altres" sovint es pot elidir en la parla ràpida.

13. Troba cinc casos de sons aproximants (segon paràgraf):

calculat: La [l] pot ser aproximant en [kalkulát].

humans: La [n] pot ser aproximant en [uman].

sempre: La [r] final pot ser aproximant en [sempɾə].

depèn: La [n] final pot ser aproximant en [dəpén].

trobem: La [b] intervocàlica pot ser aproximant en [tɾoβém].

14. Identifica les cinc grafies que corresponen a sons fricatius alveolars sonors [z] en l'oració:

"Estudis recents han calculat que podríem ser capaços de distingir fins a bilions d'olors."

Estudis → [z] (la [s] final de "estudis")

Recents → [z] (la [s] final de "recents")

Podríem ser → [z] (la [s] de "ser" es sonoritza per anar seguida de vocal)

Capaços → [z] (la [s] final de "capaços")

Bilions → [z] (la [s] final de "bilions")