Diferències segons la titularitat en l'educació

Diferències segons la titularitat

Pública: a l’escola pública, el professor té una relació amb l’administració, fet que fa que no sigui un treballador del centre, sinó que està destinat a treballar al centre. A nivell econòmic, té una millor retribució. A nivell de relació i de manera de fer el professor, la idea és que el professor en l’àmbit públic té més autonomia, perquè no és la direcció del centre qui el contracta, sinó que es presenta a unes oposicions o mitjançant la borsa de treball. Un professor a l’escola pública l’ha de fer molt grossa per ser acomiadat. L’autonomia té a veure a nivell pedagògic i de gestió de l’aula i del dia a dia del professor. Llibertat de càtedra: llibertat del professor desfer les classes de la manera que vegi convenient. Aquesta autonomia és un tret que és característic del sistema públic en relació professor-família. Les famílies tenen més marge a l’hora de decidir.

Concentrada

La relació també és més influent, en el sentit que les famílies al estar pagant una mensualitat al centre, segurament veuran amb més força per poder demanar o proposar segons quines coses en l’àmbit de l’escola. Diferents generacions han anat a la mateixa escola. Hi ha un nivell per sota de l’autonomia del professor, on hi ha un contracte laboral i està relacionat directament amb el centre.

Privada

La relació establerta entre el centre i els professors és diferent i per tant hi ha menys autonomia. El professor de manera discrecional pot ser acomiadat si hi ha un motiu suficient per part del centre. La relació entre les famílies i els professors és considerada una relació entre client i prestador de serveis.

Mark Blaug - Introducción a la economia de la educación

Idees:

• Pot ser que l’educació i l’economia plantegin la relació entre elles de dues maneres diferents:
• Els educadors diuen quin és el projecte que volen desenvolupar i després els economistes diuen com poden finançar aquests projectes.
• Els economistes pensen amb els diners que hi ha com s’ha d’orientar l’educació i després que siguin els professors que duguin a terme aquests projectes.

Si es posa l’accent en aspecte pedagògic seria la primera idea, però si es posa l’accent en aspecte econòmic pot ser que les decisions les prenguin els economistes enlloc dels professors. Si predomina l’aspecte econòmic ens podem trobar que els economistes decideixin qui rebrà la votació i també poden decidir de quina manera. Una altra cosa que diu Mark Blau és que podem veure l’educació com a béns d’inversió o bé com a béns de consum. La diferència és que com més inverteixes en formació més renda econòmica rebràs en la vida laboral. Com més s’inverteix en educació més augmenta la renda permanent de la persona, la renda permanent és el que guanyarà la persona en la seva vida laboral. S’està veient que gent amb molta formació està fent feines per sota del seu nivell de qualificació, però sí que com més formació més ingressos futurs.

Béns d’inversió

Creixement econòmic del país. L’educació no només l’hem de veure individual o familiar en un futur sinó que també s’ha de veure com aquell bé de consum. Mark diu que no hem de perdre la doble perspectiva.

Per tant podem dir que l’accés a la universitat es dona a partir de diferents factors:

• Pel nivell de renda de la família, perquè els joves puguin accedir a la universitat. Si puja el nombre de places això generarà més varietat i nombre de places universitàries.
• Taxa d’atur i dificultats en el mercat laboral. Podria ser el revés que si tens temps lliure pots abarcar els teus estalvis amb un grau universitari. Formació és més treball = sobre titulació.
• Noves exigències en el mercat laboral. Si algú volia treballar en el món de l’empresa hi havia uns títols MBA, que l’havies d’obtenir per accedir en algunes feines. Aquestes situacions serien un tipus d’exigències que es donaven en l’àmbit empresarial. L’idioma també podria ser un criteri d’exigència.
• Noves pautes amb la cultura i el lleure. Són importants tenir-les en compte perquè l’alumnat de la universitat té edats més diverses.
• En el cas de que la universitat sigui assequible a nivell econòmic el que genera el sistema és que hi ha noves demandes. Perquè cada vegada que el sistema universitari és més assequible, nosaltres com estudiants plantegem noves demandes amb la qual cosa cada vegada hi ha una exigència més gran sobre el sistema universitari.

Informes PISA Mesura la qualitat educativa amb uns indicadors:

• Competència de l’alumnat
• En funció de la inversió
• Condicions de treball del professorat
• Pagament entre ciutadà-impostos

L’informe PISA és un informe que s’edita cada 4 anys, i que agafa la majoria de països del món i que elabora aquest organisme. L’OCBE és qui recull les dades i fa la comparativa entre països. Els polítics miren on es troben en l’edició anterior, aquests indicadors donen informació però no donen la foto completa de què passa en aquell sistema educatiu, són avaluacions que es fan a nivell molt puntual. Si els resultats surten malament vol dir que també són culpa dels professors (resultat causa-efecte). Un altre problema és que els instituts i les escoles dediquin setmanes a preparar les proves i no seguir el currículum la qual cosa pot ser un resultat bo però no un resultat d’aprenentatge continu durant el curs.