Diferències entre la superfície del cervell i del cerebel.

2.1.3.- El sistema endocrí

El sistema endocrí és controlat per l’hipotàlem i està format per glàndules i teixits que secreten hormones.

El sistema endocrí també és controlat pel sistema nerviós (l’hipotàlem), el qual en funció dels estímuls ordena secretar hormones a les glàndules endocrines: tiroides, ovaris, testicles… Procura l’equilibri químic (canvis per adaptar-nos a noves situacions com el creixement, l’embaràs…) i té repercussions en la vida mental amb canvis d’humor, irritabilitat, sensibilitat (canvis hormonals del creixement i la maduresa).

2.2.1. El dualisme

El dualisme és defensat per tots aquells autors o creences que parlen de la immortalitat de l’ànima i la transmigració de les ànimes o metempsicosi. Defensa l’existència de dues realitats diferents, el cos i la ment, de naturalesa contrària que poden viure separadament.

El dualisme tradicional és defensat per Plató (s. IV aC) i Descartes (s. XVII).

Plató diu que l’ànima és immortal i que el cos és imperfecte i mortal (la presó de l’ànima).

Descartes dirà que hi ha una combinació de substància pensant o ment (res cogitans) i substància extensa o cos (res extensa). També defensarà que la ment té com atribut el pensament (immaterial i lliure), que el cos està lligat a les lleis de la matèria o de la física i que són substàncies independents ja que no es necessiten entre elles.

Actualment es pensa que el cervell i la ment no són el mateix i que la ment és espiritual, lliure, immaterial i que no es pot reduir a connexions nervioses entre neurones. També és pensa que morir no vol dir que desaparegui la vida mental.

Hi han una sèrie de problemes que apareixen, per que els nostres estats corporals influeixen en el cos (ex: borratxera), en el cos (ex: vaig ràpid pel desig de veure’t) i per que les alteracions i lesions cerebrals poden modificar la nostra personalitat i comportament.

3.1. Conducta heretada o conducta apresa

L’entorn ens afecta psíquicament, produïm fenòmens mentals: sentiments, desitjos, creences… i ens provoca reaccions observables (conducta).

La conducta és la reacció observable de l’individu davant l’estímul extern i intern, és una de les vessants del comportament.

Davant un estímul (E) donem una resposta (R) i això és el comportament. Si aquest es pot observar llavors és conducta. Si no es pot observar, llavors és un fenomen psíquic.

La conducta pot ser instintiva, que seria la reacció idèntica en tots el membres de l’espècie, determinada per la genètica.

La conducta també pot ser una reacció oberta, reacció no biològicament fixada, ja que un mateix estímul pot provocar reaccions diverses, fins i tot en un mateix individu.