Diferències entre llibres de cavalleria i novel·les cavalleresques

Llibres de Cavalleria

• Plens d’elements meravellosos i inversemblants.
• Cavallers de força increïble que poden vèncer exèrcits sencers. La resta dels personatges solen ser arquetípics, sense una psicologia diferenciada.
• Ambients misteriosos, sobrenaturals i poètics. Concepció de l’amor molt propera a l’amor cortès.
• Acció en terres llunyanes, exòtiques i il·localitzables.
• Aventures succeïdes en un passat remotíssim.
• Obres que simulen ser traduïdes d’altres obres en llengües molt exòtiques com l’àrab o l’hongarès.
• En català, es coneguren versions del Lancelot, del Tristany, del Jaufré, etc.

Novel·les Cavalleresques

• Plens d’episodis del tot versemblants i creïbles per a la gent del segle XV.
• Protagonistes forts i valents, però en una mesura humana. Alguns presenten un perfil psicològic complex i diferenciat.
• Ambients molt realistes. Concepció amorosa reflex de la realitat del segle XV, no exclusivament cortesana i amb un paper més actiu per part de les dones, que són més reals.
• Acció en terres conegudes i localitzables en un mapa. Ús de topònims i antropònims coneguts pels lectors.
• Aventures succeïdes en un temps pròxim amb referències a fets històrics reals.
• Obres que ja no simulen ser traduïdes i, si ho fan, diuen que ho són de llengües properes i conegudes, com ara l’anglès o el portuguès.
• En català, hi ha les anònimes Història de Jacob Xalabín i Curial e Guelfa, Tirant lo Blanc, etc.

Curial e Guelfa

Es caracteritza pel realisme i la versemblança, malgrat que hi ha algun episodi al·legòric i mitològic. L’obra narra l’ascensió d’un cavaller, Curial, arquetip perfecte d'home d’armes i de lletres, gràcies a l’ajuda d’una dama d’estament més elevat, Guelfa, amb qui s’acaba casant. Curial e Guelfa no es limita a ser una novel·la cavalleresca, sinó que conté una reflexió sobre la importància de la literatura en llengua vulgar i insisteix en el fet que l’únic que pretén és distreure i procurar plaer als lectors, una idea força moderna per a l’època.

Tirant lo Blanc: Argument i Temàtica

• Capítols 1-116: Relat de l’ascensió social i cavalleresca de Tirant a partir de les estades del protagonista a Anglaterra, Sicília i l’illa de Rodes.
• Capítols 117-298: El protagonista es trasllada a Constantinoble per socórrer l’imperi bizantí contra els turcs.
• Capítols 299-487: Tirant naufraga i va a parar al nord d’Àfrica, on lluita com a militar al costat d’un cabdill, es manté fidel a Carmesina i acaba convertint al cristianisme milers de musulmans. De retorn a Constantinoble, aconsegueix la victòria final contra els infidels i, alhora, també aconsegueix la conquesta metafòrica del castell de Carmesina. Més tard, Tirant mor sobtadament sembrant el desconsol.

La novel·la, com tota la literatura medieval, combina dues temàtiques que es van entrecreuant: la bèl·lica i l’amorosa.

Joanot Martorell

Joanot Martorell va néixer a València l’any 1405 i va morir el 1465. Va ser un cavaller. Provenia d’una família de gran prestigi social i econòmic, però que es van anar arruïnant. Això el va portar a viatjar, però només va empitjorar les coses. Són conegudes les cartes de batalla que intercanvia amb cavallers diversos. De vida bregosa, doncs, i arran d’altres conflictes, els Martorell es van quedar sense possessions territorials, fet que va conduir Joanot Martorell fins i tot a practicar el bandidatge. Quan va estar a Nàpols, va entrar al servei del Príncep de Viana. Després de la mort de Carles de Viana, Martorell va romandre a Barcelona al servei de la Generalitat. És en aquests anys que se suposa que comença a redactar Tirant lo Blanc, a un ritme de dues pàgines per dia, i que, un any abans de morir, la va haver d’empenyorar a Martí Joan de Galba. Joanot Martorell no va arribar a veure publicada la seva novel·la, ja que no fou editada fins el 1490 per Martí Joan de Galba. Mentre que Curial e Guelfa va estar en l’anonimat fins al segle XIX, l’èxit de Tirant lo Blanc va ser immediat. En destaca la capacitat de divertir i la versemblança. D’ençà d’aleshores, no ha parat de traduir-se i d’influir en alguns autors europeus de renom. Malgrat tots els elogis i la difusió que se n’ha fet recentment, la intenció de Martorell en escriure-la continuava responent majoritàriament al concepte tradicional de la literatura medieval, entesa com a transmissora de coneixements i d’informació, més que no pas de plaer o entreteniment.

Dues Temàtiques

Temàtica Bèl·lica

La primera part de Tirant serveix perquè el jove cavaller bretó s’instrueixi en l’ordre de cavalleria, des del punt de vista teòric, de la mà de l’ermità Guillem de Varoic. Les accions pròpiament militars, Tirant les inicia a l’illa de Rodes, i és a partir d’aquest episodi que Martorell es recrea explicant estratagemes militars, terrestres o navals, extrets d’altres autors, fruit de la seva pròpia experiència cavalleresca o bé recollits de primera mà de mariners i corsaris que va conèixer.

Temàtica Amorosa

La novel·la recull una mena d’art de la seducció. L’amor en el Tirant s’entén com un procés de seducció que vol desembocar en l’acte sexual, en què l’home pren per la força la dona que després, a pesar de les queixes, li agrairà la seva decisió. Bona part de l’erotisme i de la desinhibició amb què Martorell tracta la temàtica amorosa es deu a Plaerdemavida, desvergonyida, graciosa, entremaliada i aficionada a l’alcavoteria, i Estefania, més entenimentada i continguda, que instrueixen Tirant, groller i rude, en qüestions sentimentals.

L’estil d’Ausiàs March

L’estil d’Ausiàs March és inconfusible. Encara que rebutgés el virtuosisme tècnic dels trobadors i no busqués la bellesa formal en els poemes, no deixa de recórrer a una sèrie de recursos formals i expressius que doten la seva poesia d’una originalitat extrema:

• El vers preferit d’Ausiàs March era el decasíl·lab amb cesura a la quarta síl·laba. La poesia d’Ausiàs March és dura i aspra, i les rimes, inusuals, fora de les estrofes on recorre a l’ús de l’estramp, que li permet expressar-se més lliurement.
• Organitza els seus poemes en estrofes o cobles de vuit versos. Alguns poemes acaben amb una tornada de quatre versos que tanca el poema i que, a vegades, inclou el senyal.
• El més sorprenent de March és el caràcter discursiu de la seva poesia, basada en el recurs de la comparació. El caràcter angoixat de l’autor fa que sovint es fixi en els aspectes més sinistres i tètrics de la societat que l’envolta.
• L’hipèrbaton dota els versos de March d’una cadència especial i obliga sovint a rellegir-los.

L’obra d’Ausiàs March

L’obra ausiasmarquiana està composta per 128 poemes. Aquests poemes s’han agrupat en cants d’amor, cants de mort, cants morals i un cant espiritual.

Cants d’amor

Representen més de la meitat de les obres de March (80 de 128). Normalment, s’agrupen en funció del senyal que apareix al final del poema. March en feia servir quatre: Plena de seny, Llir entre cards (el més nombrós), Oh, folla amor, i Amor, amor. Ausiàs March s’adreça a una dona de carn i ossos, amb defectes i virtuts i sentiments reals.

Cants de mort

Poemes dedicats a la dona estimada (segurament, a la segona esposa). En aquests poemes reflexiona amb dolor i sinceritat sobre la pervivència de l’amor després de la mort, el destí de l’ànima, etc.