Diferencies entre condicionament classic i operant

Capacitats bàsiques de l'ésser humà. Origina canvis en la nostra manera de percebre, actuar, sentir i pensar. És un canvi relativament permanent en el comportament, reflecteix una adquisició de coneixements o habilitats per mitjà de l'experiència, i que pot incloure l'estudi, la instrucció, l'observació o la pràctica. Afectat per:

Fatiga

Produeix un canvi en la conducta durant poc temps (ex:esportista).

Maduració

Aparició de conductes que depenen del desenvolupament de l'organisme i del sistema nerviós, es presenta en algunes etapes evolutives.

Estat fisiològic

La gana i la set indueixen respostes que no s'observen en altres moments.//Pels psicòlegs conductistes l'aprenentatge és un canvi de conducta causat pels esdeveniments de l'ambient, i pels psicòlegs cognitius és un canvi en els processos mentals i en el coneixement.

PATRONS INNATS DE CONDUCTA:

La capacitat per aprendre de l'experiència i per respondre en les diverses situacions ambientals està programada en l'estructura genètica de les espècies. I tot per adaptar-se  a l'ambient:

Reflexos

Resposta innata, automàtica i involuntària que es produeix com a reacció a estímuls específics. Ex: la irritació de les vies respiratòies produeix esternuts. 

Pautes fixes d'acció

L'etologia (estudi científic del comportament animal), comportament que sempre es produeixen de la mateixa manera. No en un individu, sinó in all espècie.

HABITUACIÓ I SENSIBILITZACIÓ

Som "bombardejats" per molts estímuls. Tenim conductes de supervivència, presents in all espècies:

L'habituació

Ens acostumem a alguna cosa per la presència repetida d'un estímul. És un descens de la resposta a un estímul després de presentacions repetides.

Sensibilització

És un augment en la reacció davant els esdeveniments ambientals. Les característiques dels processos: -Tot organisme es troba sense parar amb multitud d'estímuls. Els processos d'habituació i sensibilització ajuden a organitzar i dirigir la conducta perquè resulti eficaç. -Ajuden a reduir la reacció davant els estímuls que són irrellevants. -No són conductes innates ni aprenentatges associatius, perquè no hi ha una associació de succesos; són fruit de l'experiència de l'individu en el seu entorn.

Aprenentatge social

El psicòleg Albert Bandura diu que aprenem per observació o imitant la conducta d'altres persones, no cal l’experiència directa. Si tot depèn  de les recompenses i càstigs, la nostra capacitat d'aprendre seria molt restringida. Va exposar un model de determnació recíproca entre l'ambient, la conducta i els factors personals (cognitius, emocionals). 

L'aprenentatge observacional (per imitació) consta dels processos següents: -

Atenció

Il subjecte osberva un model I reconeix els trets característics de la seva conducta. -

Retenció

Les conductes del model s'emmagatzemen a la memòria de l'observador. -

Execució

Si el subjecte considera que la conducta del model és apropiada i té conseqüències positives per a ell, reprodueix aquesta conducta. -

Conseqüències

Imitant el model, l'individu pot ser reforçat per l'aprovació d'altres persones. Els mitjans audiovisuals transmeten patrons de pensament, actituds i comportaments nous. Aprenem fent i veient el que fan els altres.

L'observació s'aprenen estils de vida positius (l'altruisme) o negatius (violència).

Aprenentatge cognitiu

L'aprenentatge associatiu: s'associen estímuls i respostes i els mecanismes associatius (la contigüitat, la repetició i la contingència). S’estableixen dos models (compartit amb altres espècies animals): 

Condicionament clàssic

Implica l'aprenentatge d'una relació entre dos estímuls (aprenentatge de fòbies, hàbits addictius).

Condicionament operant

Aprenentatge d'una relació entre un estímul i la conducta de l'organisme.//A partir del 1960, la psicologia cognitiva reconeixen que aprenem de l'experiència, però és el subjecte qui construeix el coneixement del món extern. La psicologia cognitiva s'ocupa de descriure, explicar i comprendre els processos cognoscitius pels quals persones adquireixen, emmagatzemen, recuperen i usen el coneixement.Segons Ausubel, l'aprenentatge cognitiu:
El que aprenem es el producte de la informació nova tan interpretada des del que ja sabem. S’assimila i s’integra en els nostres coneixements anteriors. Hi ha quatre maneres d'aprendre:

Aprenentatge receptiu

Procesos el vídeo.

Aprenentatge per descobriment. Aprenentatge repetitiu

Ho repeteixes molts cops, fins que se't queda.

Aprenentatge significatiu

A partir del que saps incorpores les coses noves.

CONDICIONAMENT CLÀSSIC: APRENDRE A PREDIR IMPORTANTS ESDEVENIMENTS

Aprens les relacions entre estímuls. Permet als animals i als éssers humans aprendre la seqüència ordenada dels successos ambientals. Encara que el subjecte no tingui una intenció deliberada de canviar la conducta, hi ha implícit el principi d'associació: aquells esdeveniments que es produeixen junts o de manera seqüencial queden associats en la nostra ment. Ex: si tens un accident de cotxe, tornar a conduir li produeixi terror. Són les respostes biològiques naturals a la presència d'estímuls: aliment, aigua, dolor, etc.

Els experiments de Ivan Pavlov

En la seva recerca de les relacions entre estímuls i reaccions glandulars, de tipus reflex, que es produeixen en el procés de la digestió, va comprovar que els animals segregaven saliva abundant només per la percepció visual de l'aliment. Pavlov va comprovar que els gossos no només responien d'acord amb una necessitat biològica (gana), sinó també com a resultat d'un aprenentatge (o condicionament)
.

Quins elements intervenen en el condicionament clàssic?

El menjar és un estímul incondicionat (El) perquè provocava salivació sense un entrenament previ. El so de la campana al començament és un estímul neutre (EN) perquè abans del condicionament no provoca salivació, però una vegada que l'associem amb el menjar (El) es converteix en un estímul condicionat (EC). Per Pavlov, la salivació produïda pel menjar és la resposta incondicionada (RI), i la produïda per un so o una llum, la resposta condicionada (RC). És a dir, els estímuls i les respostes en què les propietats no depenen d'un entrenament previ els va anomenar "incondicionats", i els que sí que depenen d'aquest entrenament o associació, "estímuls o respostes condicionats".

Factors d'influència

Té lloc quan un estímul en precedeix regularment un altre. És un procediment útil per comprendre l'adquisició de pors i fòbies d'algunes persones cap als gossos o a volar amb avió. Els factors que influeixen en el condicionament clàssic són: 

La novetat

Els estímuls nous provoquen reaccions més intenses que els que ens són familiars.

La intensitat

Com més intens sigui un estímul, l'associació EC-El es produeix més ràpidament i el condicionament és més gran.

La rellevància:

s'aprèn millor l'associació entre EC i El quan són rellevants entre ells. Els animals I els éssers humans aprenen millor l'aversió a uns certs menjars que estan relacionats amb la malaltia que a altres estímuls que no són alimentaris, com el lloc on s'ha menjat.

Discriminació i generalització dels estímuls

Quan aprens a donar una resposta condicionada, com segregar saliva (RC) davant un estímul condicionat, que pot ser la llum o el so d'una campana (EC), passar que un altre estímul semblant produeix la mateixa resposta.

Discriminació

Distinció entre estímuls i es desenvolupa si les respostes apareixen en presència d'un estímul i no apareixen en presència d'un altre. Colleixes bolets i distingeixes els comestibles i els verinosos.

Generalització

Identifica o confon els estímuls. Responen de la mateixa manera davant estímuls semblants, però no ho són. Ex: un viatger que arriba a casa i afirma que els habitatnts d'un país determinat són iguals. Però abusar-ne fa que renunciem al pensament i repetim el que uns altres diuen i fan creure.

Extinció de la conducta

Si se l'ha condicionat per salivar com a resposta d'una campana, i es repeteix el so sense el menjar, la resposta anirà desapareixent. Quan reapareix una conducta després d'una extinció (recuperació espontània). Per això les persones que han patit un accident necessiten diversos viatges tranquils abans que la seva por s'extingeixi.

CONDICIONAMENT OPERANT/INSTRUMENTAL: APRENDRE LES CONSEQÜÈNCIES DE LA CONDUCTA

Comportament voluntari que ens permet explicar com s'aprenen comportaments nous i per què. Molts fets depenen de la nostra conducta. L’organisme opera, actua o intervé per obtenir un reforç. I instrumental perquè la resposta de l'organisme és un mitjà per assolir una meta. 

Primeres recerques

Edward L Thorndike

"Qualsevol conducta que en una situació produeix un resultat satisfactori, es farà més probable en el futur".
B. F. Skinner, la tasca del conductisme consisteix a identificar i aillar els factors ambientals que influeixen en la conducta. Si la conducta està conformada per Ies seves conseqüències, cal administrar recompenses per promoure conductes desitjables. Qualsevol subjecte pot controlar la freqüència de la resposta i determinar la quantitat de reforç.

Elements del condicionament instrumental

L'aprenentatge on una resposta voluntària es reforça o s'afebleix segons que les conseqüències siguin positives o negatives. Dirigida a una meta. L’organisme opera en el seu ambient I efectua respostes voluntàries per produir un resultat desitjable. Un reforç és l’estímul que augmenta la probabilitat d'una conducta. Pot ser un estímul apetitiu (plaent) o aversiu (malestar):

-Reforços primaris

Són estímuls impos biològicament, perquè són innats: menjar, aigua o activitat sexual. 

-Reforços secundaris

Són estímuls que deuen les seves propietats reforçadores a l'associació amb els reforços primaris; per exemple, els diners, les notes escolars o les medalles.

Hi ha quatre tipus de condicionament instrumental:

• Reforç positiu

  
  És un objecte, premi o conducta que incrementa la freqüència de la resposta (ex: menjar i diners). El mecanisme més efectiu pq els animals i els éssers humans aprenguin. Depèn de: 

- Més quantitat de recompensa, més gran és l'esforç. 

- Entre el reforç i la conducta reforçada hi ha d'haver poc temps, sinó redueix l'execució d’ella. 

-El nivell de motivació. Ex: rates al laberint. La q té gana el farà, la que no no.

• Reforç negatiu

  
  L'execució d'una conducta elimina un estímul aversiu o desagradable:

- Condicionament de la fugida: ens escapem d'un programa televisiu avorrit desendollant el televisor.

- Aprenentatge d'evitació: estudies per evitar una mala nota en el futur.

• Entrenament per omissió

  
  Quan no fan el viatge que li havien promès = un descens de la resposta instrumental.

• Càstig

  
  Preu que es paga per una conducta no desitjada i serveix d'amença per aconseguir l'adhesió a unes normes determinades. Disminuació d'una conducta perquè el succés que la segueix és un estímul aversiu. Informa del que no cal fer però no ensenya el que s'ha de fer.