Diferències entre actes nuls de ple dret i actes anul·lables

14. Fase instrucció procediment

La instrucció és el conjunt d'actes per mitjà dels quals s'aporten a l'òrgan decisori els elements de judici necessaris perquè dicti resolució, impulsant d'ofici sense minva del dret de l'interessat a proposar el que convingui als seus interessos, amb possibilitat de presentar al · legacions les parts, proposar pràctica de proves, amb els informes preceptius i facultatius corresponents. Els actes d'instrucció necessaris per a la determinació, coneixement i comprovació de les dades en virtut dels quals s'hagi de pronunciar la resolució, es realitzaran d'ofici per l'òrgan que tramiti el procediment, sense perjudici del dret dels interessats a proposar aquelles actuacions que requereixin seva intervenció o constitueixin tràmits legalment o reglamentàriament establerts. És a dir, aquesta fase del procediment es troba presidida pel principi d'oficialitat. Això vol dir que, encara en el cas que l'interessat no aporti els elements de coneixement necessaris per al degut coneixement, Déu la Administració d'ofici procurar. Els resultats dels sondejos i enquestes d'opinió que s'incorporin a la instrucció d'un procediment han de tenir les garanties legalment establertes per a aquestes tècniques d'informació així com la identificació tècnica del procediment seguit per a l'obtenció d'aquests resultats. Hi ha una sèrie de tràmits que es desenvolupen durant la fase d'instrucció: 

Tràmit d'Al · legacions

 Els interessats podran, en qualsevol moment del procediment anterior al tràmit d'Audíència, al · legacions i aportar documents o altres elements de judici. Uns i altres seran tinguts en compte per l'òrgan competent en redactar la corresponent proposta de resolució. En tot moment les persones interessades al · legar els defectes de tramitació i, en especial, els que suposin paralització, infracció dels terminis preceptivament assenyalats o l'omissió de tràmits que poden ser esmenats abans de la resolució definitiva de l'assumpte. Aquestes al · legacions poden donar lloc, si hi ha raons per a això, a l'exigència de la corresponent responsabilitat disciplínària. 

Tràmit de Prova

Mitjans i període de prova. Els fets rellevants per a la decisió d'un procediment podran acreditar-se per qualsevol mitjà de prova admissible en dret. Quan l'Administració no consideri certs els fets al · legats pels interessats o la naturalesa del procediment ho exigeixi, l'instructor ha de disposar l'obertura d'un període de prova per un termini no superior a trenta dies ni inferior a Déu, a fi que puguin realitzar les que jutgi pertinents. L'instructor del procediment només podrà rebutjar les proves proposades pels interessats quan siguin manifestament improcedents o innecessàries, mitjançant resolució motivada. 

Pràctica de prova

L'Administració comunicarà als interessats, amb antelació suficient, l'inici de les actuacions necessàries per a la realització de les proves que hagin estat admeses. En la notificació cal consignar el lloc, data i hora en què es practicarà la prova, amb l'advertència, si escau, que l'interessat pot nomenar tècnics que l'assisteixin. En els casos en què, a petició de l'interessat, calgui efectuar proves la realització impliqui despeses que no hagi de suportar l'Administració, aquesta podrà exigir la bestreta dels mateixos, a reserva de la liquidació definitiva un cop realitzada la prova. La liquidació de les despeses es practicarà unint els comprovants que acreditin la realitat i quantia.

Tràmit d'Informe

Petició. A efectes de la resolució del procediment, se sol · licitaran els informes que siguin preceptius per disposicions legals, i els que es jutgin necessaris per resoldre, citant el precepte que els exigeix o fonamentar, si s'escau, la conveniència de reclamarlos. A la petició d'informe es concretarà l'extrem o extrems sobre els que se sol · licita. 

Evacuació

Excepte disposició expressa en contra, els informes són facultatius i no vinculants. Els informes han de ser evacuats en el termini de Déu dies, llevat que una disposició o el compliment de la resta dels terminis del procediment permeti o exigeixi un altre termini més o menys. Si no s'emet l'informe en el termini assenyalat, i sense perjudici de la responsabilitat en què incorri el responsable de la demora, es podran prosseguir les actuacions sigui quin sigui el caràcter de l'informe sol · licitat, excepte en els supòsits d'informes preceptius que siguin determinants per la resolució del procediment, en aquest cas es podrà interrompre el termini dels tràmits successius. Si l'informe ha de ser emès per una administració pública diferent de la que tramita el procediment amb vista a expressar el punt de vista corresponent a les seves competències respectives, i transcorre el termini sense que evacuar, es podran prosseguir les actuacions. L'informe emès fora de termini pot no ser tingut en compte en adoptar la corresponent resolució.

Participació dels ciutadans

Tràmit d'Audíència. Instruïts els procediments, i immediatament abans de redactar la proposta de resolució, es posaran de manifest als interessats o, si s'escau, als seus representants, excepte el que afecti les informacions i dades que siguin confidencials per mandat de la llei. Els interessats, en un termini no inferior a Déu dies ni superior a quinze, podran al · legar i presentar els documents iustificacions que estimin pertinents. Si abans del venciment del termini els interessats manifesten la seva decisió de no efectuar al · legacions ni aportar nous documents o justificacions, cal donar per realitzat el tràmit. Es podrà prescindir del tràmit d'Audíència quan no figurin en el procediment ni siguin tinguts en compte en la resolució altres fets ni altres al · legacions i proves que les adduïdes per l'interessat. 

Actuació dels interessats

Els actes d'instrucció que requereixin la intervenció dels interessats hauran de realitzar de la manera que resulti més còmoda i sigui compatible, en la mesura del possible, amb les seves obligacions laborals o professionals. Els interessats podran, en tot cas, assistides d'un assessor quan ho considerin convenient en defensa dels seus interessos. En qualsevol cas, l'òrgan instructor ha d'adoptar les mesures necessàries per aconseguir el ple respecte als principis de contradicció i d'igualtat dels interessats en el procediment.

Informació pública

L'òrgan al qual correspongui la resolució del procediment, quan la naturalesa d'aquest ho requereixi, pot establir un període d'informació pública. A aquest efecte, s'anunciarà en el Butlletí Oficial de l'Estat, de la Comunitat Autònoma, o en el de la província respectiva, a fi que qualsevol persona física o jurídica pugui examinar el procediment, o la part d'aquest que s'estableixi. L'anunci ha d'assenyalar el lloc d'exhibició i determinarà el termini per formular al · legacions, que en cap cas podrà ser inferior a vint dies. La incompareixença en aquest tràmit no impedeix a les persones interessades els recursos procedents contra la resolució definitiva del procediment. La compareixença en el tràmit d'informació pública no atorga, per si mateixa, la condició d'interessat. Però els que presentin al · legacions o observacions en aquest tràmit tenen dret a obtenir de l'Administració una resposta raonada, que pot ser comú per a totes aquelles al · legacions que plantegin qüestions substancialment iguals. Acord amb el que disposen les lleis, les administracions públiques poden establir altres formes, mitjans o vies de participació dels ciutadans, directament oa través de les organitzacions i associacions reconegudes per la llei en elprocediment d'elaboració de les disposicions i actes administratius.

14. Nulitat i anulabilitat

Els actes de l'Administració, quant a la seva invalidesa, poden ser actes nuls i actes anul·
Lables: 
Actes nuls de ple dret els enumerats per l'article 62 de la Llei 30/1992, sent els següents: a) Els que lesionen el contingut essencial dels drets i llibertats susceptibles d'empara constitucional. b) Els dictats per òrgan manifestament incompetent per raó de la matèria o del territori. c) Els que tinguin un contingut impossible. d) Els que siguin constitutius d'infracció penal o es dictin com a conseqü.Ncia d'aquesta e) Els dictats prescindint totalment i absolutament del procediment legalment establert o de les normes que contenen les regles essencials per a la formació de la voluntat dels òrgans col · legiats. f) Els actes expressos o presumptes contraris a l'ordenament jurídic pels quals s'adquireixen facultats o drets quan no es tinguin els requisits essencials per a la seva adquisici6n. g) Qualsevol altre que s'estableixi expressament en una disposició de rang legal. També seran nul·
Les de ple dret les disposicions administratives que vulnerin la Constitució, les lleis o altres disposicions administratives de rang superior, les que regulin matèries reservades a la Llei, i les que estableixin la retroactivitat de disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals. Els efectes de la nul · litat són «ex tunc", és a dir, que operen inicialment des del moment en què es va produir l'acte, encara que a causa de la presumpció de legitimitat dels actes administratius hagin pogut estar produint efectes fins que van ser declarats nuls. Per aquesta raó, es diu que l'acord pel qual es resol la nul · litat de l'acte és merament declaratiu, ja que la declaració de nul · litat no constitueix l'acte administratiu com nul, sinó que és el propi acte nul el que està constituït com a tal. La declaració de nul · litat pot produir-se en qualsevol moment, ja que n'hi ha prou que es descobreixi que l'acte està viciat per algunes de les circumstàncies enumerades en l'esmentat article 62 de la Llei 30/1992. Del que s'ha exposat es pot concloure que l'acte nul és com si no hagués nascut al món del dret.

Actes anul • lables Són aquells actes administratius que contenen vicis de menor transcendència, determinant l'article 63 de la Llei 30/1992 que seran anul · lables els actes: "Els que incorrin en qualsevol infracció de l'ordenament jurídic, fins i tot la desviació de poder". Tanmateix, continua dient l'esmentat article: "el defecte de forma només determina l'anul · labilitat quan l'acte no té els requisits formals indispensables per aconseguir el seu fi o done lloc a la indefensió dels interessats". Els efectes de l'anul · labilitat són menys concloents que el que hem vist respecte a la nul · litat. En primer lloc perquè, a diferència dels actes nuls, els anul · lables poden ser convalidats per l'Administració esmenant els vicis que adolecieran. Així doncs, si el vici consisteix en incompetència jeràrquica, pot fer la validació l'òrgan competent sempre que sigui superior jeràrquic del que va dictar l'acte. En segon lloc, perquè la declaració d'anul · labilitat és constitutiva, a diferència de la declaració de nul · litat, que era declarativa, ja que és a partir de la declaració quan es produeixen els efectes de la invalidesa - efectes "ex nunc» -, no es retrotreuen al moment en què es va produir l'acte viciat. En tercer lloc, perquè aquests actes han de ser recorreguts dins dels terminis establerts, diferència dels actes nuls que poden ser revisats en qualsevol moment, dins el Març general del Principi de bona fe. Finalment, indicar que les actuacions fora del temps establert, només implicarà l'anul · labilitat de l'acte quan així ho imposa la naturalesa del terme o termini