Diferencia entre trobador i joglar
Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en catalán con un tamaño de 8,73 KB
LA POESIA TROBADORESCA
Estem a l’Edat Mitjana i apareix una nova forma literària escrita en una llengua nova de gran qualitat. Aquesta llengua s’anomena el provençal. Aquesta nova manera de fer literatura es centra en el gènere poètic; es coneguda com la literatura dels trobadors. A Catalunya i a Itàlia es troben els trobadors més importants. Els primers trobadors catalans van escriure en provençal. A diferència dels textos en prosa que eren escrits en català.
Influència de la poesia trobadoresca a Catalunya.
- Literària: el model de poesia trobadoresca va tenir molt d’èxit a tot Europa.- Històrica: els lligams polítics que va mantenir Catalunya amb Occitània durant el segle XXII.
Amb la poesia trobadoresca es deixa enrere la poesia escrita en llatí de contingut religiós.
Els encarregats d’escriure els poemes s’anomenen trobadors. També ha de tenir coneixements de música.El joglar son els encarregats de recitar o cantar aquests poemes davant d’un públic. S’acompanyaven amb elements de música i danses.
Les dones trobadores s’anomenaven trobairitz. La més famosa era la comtessa de Dia.
EL CONCEPTE DE L’AMOR EN LA POESIA TROBADORESCA
La ideologia amorosa dels trobadors s’anomena fin’amors (amor lleial). L’amant esdevé un vassall de la dama que estima anomenada midons. El trobador el que fa és traslladar al terreny amorós les relacions de vassallatge de la societat feudal.
Midons: dona que els trobadors volen conquistar. Aquesta dama sol ser casada.
És un amor prohibit.
El fin’amors ha de ser un amor refinat que ha de complir unes virtuts que s’anomenen cortesia. Per això, l’amor trobadoresc també és conegut com amor cortès. Aconseguir l’amor de la dama no és fàcil i el trobador ha de tenir les següents virtuts corteses:
- La mezura (moderació). El trobador ha de ser modest en les seves paraules i els seus actes.- Ensenhament (educació). Ha de ser educat i ha de saber actuar en cada moment. Saber estar.- Pretz (valor o noblesa). Ha de ser noble de cor.- Largueza (generositat). Ha de ser Generós.- Jovent (joventut). Ha de ser jove d’esperit.- Joi (alegria). S’ha de sentir alegre, ha de tenir entusiasme per la vida i ha de ser optimista.
Amb totes aquestes virtuts el trobador ja pot aspirar a l’amor de la dama que estima; però haurà de passar per 4 fases per a demostrar que és digne d’ella.
1. Fenhedor; és el moment de timidesa. És quan el trobador no s’atreveix a parlar-li d’amor a la dama.2. Pregador; significa suplicant. S’atreveix a parlar-li d’amor a la dama i suplica el seu amor a través del poema que li dedica.3. Entenedor; és tolerant. Quan és acceptat per la dama sense tenir relacions carnals.4. Drutz; amant de ple dret. Quan tenen relacions carnals.
ALTRES PERSONATGES:
Gilós: és el marit de la dama. Si s’assabenta que la seva dama està amb el trobador, el pot matar.
Lausengier: és el difamador de la història. És el que xarra al gilós la relació d’amagades entre la midons i el trobador.ELS GÉNERES DE LA POESIA TROBADORESCA
Cançó: poema de tema amorós adreçat a la dama (midons), el nom de la qual s’amaga sota un pseudònim.
Pseudònim: senyal. Motiu pseudònim: perquè l’amor és prohibit i ningú ha de saber la seva relació. El pseudònim només el saben la dama i el trobador.
L’alba: descriu el moment en què dos amants han de separar-se després de passar la nit junts; que no necessàriament han de tenir relacions carnals.Pastorel·la: narra la trobada entre un cavaller i una pastora i com aquest l’intenta seduir.Sirventès: composició centrada en un atac personal, una polèmica literària o un discurs moralitzador. El trobador fa una crítica dolenta a una altra persona.
Plany: es plora la pèrdua de la persona estimada; o ha marxat o ha mort.Tensó: una disputa o un debat entre dos trobadors sobre diferents qüestions que poden ser de diferents tipus: amoroses, polítiques, morals, etc.El gènere més important i més utilitzat és la cançó.
Estructura de la cançó: una cançó està formada per cobles (estrofes) de 8 síl·labes, normalment. La última cobla de la cançó s’anomena tornada i es on trobem el senyal.
QUATRE TROBADORS CATALANS MÉS IMPORTANTS
Ramón Vidal de Besalú
Guillem de Berguedà
Guillem de Cabestrany
Cerverí de Girona