Diferencia entre subjecte passiu i contribuent

INTEL.LIGENCIA:

ens ha ajudat a adaptar-nos a tot tipus de contextos, desenvolupar l’art i la tecnologia i fins i tot tractar de comprendre l’univers i la nostra existència.  

LA DEFINICIÓ DE INTEL.LIGÈNCIA:

existeixen molts punts de vista de distints respecte a la intel·
Ligència, de fet no està clara la seva definició i existeixen moltes.

Es van fer dos congrés a Harvard i cap dels dos van obtenir resultat de la pregunta de què és la intel·ligència, pero al tercer es van obtenir dues coincidències de resposta:

A-La impossibilitat d’oferir una definició unàniment acceptada

B-Acceptar que la intel·ligència era un procés cognitiu que reunia quatre capacitats: la capacitat per a adquirir coneixements, la capacitat de pensar en abstracte, la capacitat d'aprendre a partir de l’experiència i la capacitat d’adaptar-se a l’entorn.

D’altra banda, el psicòleg Wechsler va definir la intel·ligència com:
“la capacitat conjunta o global de l’individu per a actuar amb una finalitat, per a pensar racionalment i per a relacionar-se de forma efectiva amb l’ambient.”   

TEORIES DE LA INTEL.LIGÈNCIA:

Una de les qüestions més importants en la història de l’estudi de la intel·ligència és la següent:

la intel·ligència és una habilitat general o són múltiples habilitats i processos distints?

Tipus de teories:

• Teories enfocament factorial

• Teories cognitives de la intel·ligència

TEORIES DE L'ENFOCAMENT FACTORIAL:

Pretenen averiguar si una persona és molt intel·ligent o poc, i al mateix temps determinar quins són aquests aspectes o aptituds amb els que pot considerar que és intel·ligent. Aquest estudi és el que s’anomena anàlisi factorial.

TEORIA BIFACTORIAL:

Una de les primeres és la Teoria Factorial de Charles Spearman, ell es va adonar que al fer un anàlisi factorial de la intel·ligència qui tenia una bona nota en un factor, generalment també aconseguia una bons resultats en a resta dels factors.

És a dir, no només mesuraven una intel·ligència específica, sinó també general.

Per tant, la intel·ligència constaria de dos factors distints:

-Factor G o intel·ligència general →què és la capacitat intel·lectual, si una persona posseeix un Factor G més elevat que una altra, llavors es dirà que és més intel·ligent.

-Factor S o específics de cada prova →que són habilitats específiques de cada persona i que reflexen una major aptitud per a la realització de determinades tasques, 

Per exemple:

les habilitats matemàtiques, el raonament…

TEORIA MULTIFACTORIAL DE THURSTONE:

Segons Thrustone no existeix un Factor general G, per tant no existeixen factors superiors ni inferiors. Va considerar que la intel·ligència estava composta per 6 factors o capacitats mentals primàries.

1. Comprensió verbal

2. Fluidesa verbal

3. Aptitud numèrica

4. Memòria

5. Rapidesa perceptiva

6. Visualització espacial

7. Raonament indutiu

TEORIES COGNITIVES:

De les diverses teories que es van oposar a l’enfocament psicomètric destaquen 2. En ambdues la intel·ligència és un element dinàmic que implica un ampli ventall d’habilitats com a resultat de la interacció d’allò cognitiu, biològic i contextual. En les dues teories destaquen les habilitats pràctiques del subjecte.

Teoria Triarquica de Sternberg :

Pretén explicar, des d’una óptica cognitiva, el que es la inteligencia (en lloc de mesurar-la). Per a Stenberg en la intel·ligència hi ha alguna cosa més que el factor G.

3 intel·ligències distintes:

-Intel·ligència analítica →

Capacitat de raonar d’un mode lògic. Implica la direcció conscient dels nostres processos mentals per analitzar i avaluar idees, resoldre problemes i prendre decisions.

(Realitzar bé els exàmens i proves d'intel·ligències…).

-Intel·ligència pràctica →

Capacitat per resoldre problemes de la vida real. Implica l’adaptació, selecció o la modificació de l’ambient individual (aplicar les capacitats internes de la persona al context en el que es troba immersa).

Una persona intel·ligent sap:

-Quan i com adaptar-se al context determinat.

-Quan i com canviar l’entorn si l’adaptació no funciona a les seves necessitats i habilitats.

-Seleccionar un context més adequat quan no és possible canviar-lo.

-Intel·ligència creativa →

 Capacitat d’oferir noves solucions, a partir d'experiències anteriors (capacitat per afrontar tasques noves, formular noves idees, combinar experiències…).

Te a veure amb la capacitat de creació en qualsevol àmbit (acadèmic, de la vida quotidiana, artístic…).

La pràctica i la creativa són molt semblants, però la diferència és que la pràctica simplement es saber adaptar-se i la creativa agafar experiència del passat per a resoldre nous problemes.

Teoria de les intel.Ligències múltiples:  Gardner va proposar 7 tipus diferents d'intel·ligència, el que va trencar amb la visió reduccionista en la que intel·ligència era sinònim d’intel·ligència logicomatematica.

-Intel·ligència logicomatematica → habilitat per utilitzar el raonament i els nombres.

-Intel·ligència lingüística → habilitat per entendre i utilitzar les paraules (domini llenguatge oral i escrit).

-Intel·ligència visuoespacial → reconeixement i reproducció de formes geomètriques  i orientació en l’espai.

-Intel·ligència interpersonal → capacitat social (capacitat comprendre estats d'ànims dels demés i modelar-los).

-Intel·ligència intrapersonal → capacitat per reconèixer i entendre els sentiments i emocions pròpies (guia del nostre comportament).

-Intel·ligència fisicocinestèsica → habilitat per executar moviments físics amb el cos amb gràcia i precisió.

-Intel·ligència musical → habilitat per reconèixer, reproduir i comprendre melodies musicals.

-Intel·ligència naturalista → capacitat d’observar, classificar, distingir i utilitzar els elements i objectes de la natura, a més de trobar patrons i models entre ells.

TEST D'INTEL.LIGÈNCIA:

( proves d'aptituds i de rendiment )

-Proves d’aptitud:

tracten d’anticipar la capacitat d’un subjecte per a aprendre una habilitat nova.

-Proves de rendiment

Intenten avaluar el que l’individu ha après (determinar els seus  coneixements actuals = examens d’una assignatura).

Les puntuacions no ofereixen molta informació per si mateixes, a no ser que es comparin altres puntuacions.

Per tant, s’ha de dur a terme una estandardització, que consisteix en administrar aquest mateix test a una mostra representativa de la població amb la finalitat d’extraure uns estàndards definitius que serveixen de Març de referencia.

Per a que un test psicologic oferisca garanties d’efectivitat i sigui acceptat per la comunitat científica s’han de complir els següents criteris:

-

Fiabilitat → Son fiables si cada vegada que s’apliquen ofereixen resultats similars (resultats similars cada cop que el realitzem a la mateixa persona). Per això és important eliminar factors que puguin alterar les puntuacions al moment de realitzar el test (ansietat, nerviosisme…).

Validesa →

Són vàlids si mesura el que afirma mesurar. Si es fa un test d’intel·ligència i aquest

està sobredimensionat en els seus resultats, i els resultats són que tothom és superdotat, llavors no és un test vàlid.

Objectivitat → Els resultats dels test han de ser els mateixos, independentment de la persona que es faci el text (si canvien segons la persona son subjectius).

HISTÒRIA I EVOLUCIÓ DELS TEST D'INTEL.LIGÈNCIA:

Primer criteri de mesura que es va utilitzar per calcular l’intel.Ligència→ Edat mental ( Alfred Binet i Theodore Simon- Principis del Segle XX ). 

El govern francès  va acudir a ells per averiguar les necessitats dels alumnes que presentaven dificultats d’aprenentatge.

Els investigadors creuen que tots els nens segueixen el mateix ritme de desenvolupament intel.Lectual ( alguns amb + velocitat que altres ). 

També diuen que els nens tenen una edat mental ( nen de 8 anys→ edat mental de 8 ), el nen que obtingui uns resultats inferiors als de la mitjana de la seva edat, aquest tindria dificultats en l’aprenentatge. 

El concepte d’edat mental ens portarà al concepte de quocient intel.Lectual. 
TEST INTEL.LIGÈNCIA D’AFRED BINET: 

Binet i Simon elaboren la 1ra escala de intel.Ligència ( 30 proves agrupades per distints nivells d’edat ), és a dir, un nen respon un seguit de preguntes fins arribar a un punt de no saber repondre-les, i aquesta serà la seva edat mental. 

Lewin Terman, va fer una revisió d’aquest test i es va anomenar→ Test d’Stanford-Binet ( test que mesurava→ la capacitat verbal, el raonament numèric, el raonament abstracte i la memòria a curt termini ).

TEST WECHSLER:

Wechsler considerava que aquella escala no estava feta per a nens, i a més, que el test de Binet no es podien aplicar als adults, s’enfocava massa en les habilitats mentals per resoldre problemes verbals i abstractes i deixava de costat l’habilitat per resoldre situacions de la vida real. 

Wechsler va crear distints tests adaptats a distintes edats: 

→ EL WPPSI-III:

S’aplica a nens i nenes de entre 2 i 7 anys. 

→ EL WISC:

S’aplica a nens i nenes de entre 6 i 16 anys. 

→ EL WAIS-III:

S’aplica a persones de entre 16 i 89 anys. 

Tots aquest tests estan formats per puntuacions de 4 índexs:
Comprensió verbal, raonament perceptiu, memòria de treball i velocitat de processament. I a partir d’aquests es calcula el quocient d’intel.Ligència total.

QUÈ ÉS EL QUOCIENT D’INTEL.LIGÈNCIA?

1912→ William Stern→ Estableix una manera de puntuar els 1rs test d’intel.Ligència ( consisteix en dividir l’edat mental d’una persona/ entre la seva edad cronològica, i multiplicar-la per 100. 

El quocient d’intel.Ligència s’aplica també als tests de Wechsler ( la xifra 100 indicaria el promedi de les puntuacions d’intel.Ligència de la població en general ).

INTEL.LIGÈNCIA ARTIFICIAL:

1956: McCarthy va proposar el terme “Intel·ligència Artificial” (IA)
per a referir-se a la branca de la computació que estudia la possibilitat de que un ésser no viu puga pensar.

Test de Turing

Pretén comprovar si podem diferenciar les respostes d’un humà a les d’un robot, (en una habitació es troben un ésser humà i una computadora, i en una altra habitació un subjecte que actuarà com a jutge, dient si amb qui parla es un robot o una persona, amb l’objectiu de saber si distingueix entre una persona o un robot). Cap màquina fins al moment ha superat la prova.

TIPUS D'INTEL.LIGÈNCIA ARTIFICIAL:

--> Inteligencia artificial forta:

defensen que els humans som capaços de construir maquines intel·ligents, i que en el futur seran més intel·ligents que els humans. Aquesta postura ha estat defensada per Paül i Patrícia Churchland, aquestes persones entenen la ment com un sistema simbòlic i que per tant l’ésser humà com els ordinadors són capaços de processar i manipular símbols abstractes, per a ells el  cervell es com un sistema de processament d’informació tal i com ho és un ordinador, la diferència el nostre cervell en determinats aspectes és més potent. Per a les persones que defensen aquesta teoria no hi hauria diferencia entre un ordinador i el cervell humà, el material amb el que està fet és indiferent.

--> Intel·ligència artificial dèbil:

John Searle, és possible crear màquines que es comporten com si foren intel·ligents, però no tenen consciència ja que això es algo biològic, exclusiu del cervell. Creu que hem de tenir clar que la intel·ligència artificial es una simulació, pot ser més efectiva que la d’un humà, però aquesta simulació no és la intel·ligència, ni el pensament, ni la consciència. Creu que el test de turing no es efectiu ja que una màquina encara que conteste com un humà no és evident que tingui consciència o intencionalitat

>Habitació xinesa:

experiment mental de Searle per refusar el test de Turing, la máquina ens dóna bons resultats però no vol dir que entengui, que sigui conscient d’aquest resultat.