Diferència entre sistemes d'imatge diagnòstica

Escala curta: poques tonalitats de gris en la mateixa imatge. Escala llarga: moltes tonalitats. La relació amb el contrast depèn dels casos, en la curta hi ha més contrast, més blanc sobre negre.

Diferència entre resolució contrast i espacial

Contrast: el que hi ha un objecte allà que no es confon amb l'entorn. Resolució espacial: dif. entre dos objectes principals.

Funció pantalles

Les pantalles intensificadores de reforç consten d'una base o suport de plàstic, una capa reflectora de TiO2, capa de fòsfor i un revestiment protector, rodegen la pel·lícula i poden ser sencills o dobles. La seva funció és transformar els rx en llum visible d'una longitud d'ona a la qual la pel·lícula presenta una gran sensibilitat. Generalment, la meitat de la llum emesa arriba a la pel·lícula perquè l'altre ho absorbeix la pròpia pantalla. La utilitat d'aquestes cartolines proporciona menys dosi al pacient però com a contrapartida produeixen una dispersió addicional que ocasiona el deteriorament de la definició de les vores.

Conversió intrínseca

FALS pq la quantitat de llum q és escapada no és veritat ja que seria la eficiència de la pantalla. Qualsevol pel·lícula amb qualsevol pantalla fals pq la pantalla ha de ser ajustada amb les propietats de la pel·lícula com la llum. Necessita exposició 7 i 16 pues 16 entre 7 per 100 comprovar intensificació. Pantalla típica eficàcia 50% fals, no cal tanta dosi per a fer la imatge.

Relació cristall amb pel·lícula

Cristalls petits i homogenis milloren resolució i més grans més sensibles. La sensibilitat és la velocitat amb la que la pel·lícula respon a la radiació i el contrast és el rang de tons entre blanc i negre. LATITUD: rang de valors d'exposició (kv i mas) davant els que reacciona la pel·lícula.

Procés de formació imatge

Exposició: els fotons arranquen e- del bromur de plata i es captat per la plata+ formant un punt de plata metàl·lica en els cristalls captant fotons (nuclis de revelat imatge laten). Revelat: la pel·lícula és sotmesa a un agent reductor que transforma tot el cristall exposat a la plata metàl·lica i Fixació: satura el revelat i s'eliminen els cristalls exposats. Per tant, si revelem un tros de pel·lícula verge no passa cap reducció i la pel·lícula no ennegreix però en cas contrari si és revelada transforma els seus cristalls de plata metàl·lica i apareix totalment negra.

Càmeres fosques

Els sistemes automàtics mantenen totes les constants per un bon revelat de imatge. Quan no hi havia manera d'obtenir bon revelat i que la pel·lícula no es veiés per acció de la llum s'utilitzaven les càmeres, una manera manual de processar les imatges quan no existien els sistemes automàtics.

Pel·lícula radiocrònica

Grau d'exposició de les pel·lícules davant una radiació es pot utilitzar per valorar la quantitat de radiació.

Per què és més fàcil el registre digital que una pel·lícula radioagràfica

Pq tenen un rang dinàmic (latitud) superior i per tant permet que puguin utilitzar-se en un marge ampli d'exposicions per observar més diferències estructurals. Per tant, és més útil les exploracions més difícils contrar exposicions.

RI digital permet treballar amb menor dosi?

Depèn del sistema radiogràfic. En els digitals permeten treballar millor per les condicions d'exposició més baixes, més latitud, però no menor dosi ja que la zona òptima de les dosis és la mateixa.

Telemedicina

Fals, només la digital ja l'emmagatzema i accés aquesta informació es fa menys costós i més segur.

Detectores TDT

Els fotons de rx incident a la substància de iodur de cesi i es produeix llum que incideix en el parell de silici produint e- en cada instant donarà una lectura dels e- que corresponen als rx.

Radiologia digital computeritzada

Els fotons de rx incideixen a la placa de fòsfor quedant-se en estat latent. El làser fa que els fotons metaestables retornin a l'estat inicial emeten llum i es forma senyal (imatge). Per tornar-la a poder utilitzar la placa es fa un borrat amb una llum blanca molt intensa.

Procés fluorescent

Tub rx pantalla de fluorescència: el rx travessen el pacient i incideixen en la placa de fòsfor donant molts fotons d'ellum (fluorescència) que ens dona la imatge. Tub intensificador de fluorescència: els rx incideixen en el fòsfor donant molts fotons d'ellum que en impactar contra el càtode es produeixen fotoelectrons (corrent elèctric i quan incideixen sobre l'ànode (2a capa de fòsfor) produeixen més quantitat de fotons que s'han intensificat i per tant s'obté una imatge de més qualitat. Detectores Plans TFT: els rx que han travessat el pacient incideixen en una placa de detectors TFT on s'obté la imatge directament digital sense necessitat de cap capa de fòsfor.

Magnificació

És l'augment de la grandària que es produeix en les imatges radiogràfiques.

Distorció

La imatge no representa aparentment l'estructura radiogràfica, ocorre perquè diferents parts d'una mateixa estructura pateixen diferent magnetització.

Borrositat punt focal

Un punt no es veu com un punt sinó com un rectangle. En la part del càtode el costat rectangular és major perquè el punt focal efectiu és major; per tant, és el factor principal que condiciona la resolució espacial, com més petit sigui el focus millor serà la resolució espacial.