Diferència entre preus corrents i preus constants
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,04 KB
5.2.4. Els tres sectors a la Uníó Europea
Avui la UE és un espai terciaritzat, tot i que la indústria encara té un gran pes.
El sector primari
Sempre ha estat prioritari a la UE, que dedica a la política agrària la part més gran del pressupost comunitari. Les línies d’actuació de la UE al sector primari s’estableixen en la política agrària comuna (PAC) i en la política pesquera comuna (PPC), amb objectius:
→ Augmentar la productivitat del sector
→ Assegurar un nivell de vida quitatiu per a la població que hi treballa
→ Estabilitzar els mercats
→ Garantir l’aprovisionament d’aliments
→ Assegurar preus raonables als consumidors
Els instruments de la UE per organitzar i cohesionar el sector són diversos, normatives reguladores d’activitats i ajuts específics per fer les reformes necessàries com el Fons Europeu de la Pesca (FEP), que estableix una sèrie d’actuacions per millorar el sector pesquer. Una altre és l’anomenada Organització Comuna del Mercat (OCM) que vol harmonitzar el mercat dels productes agraris europeus, però de vegades presenta problemes ja que els interessos dels productors no són iguals a tot arreu.
El sector secundari
Europa és una societat postindustrial, la indústria encara té un paper destacat, el sector industrial representa el 20,2% del valor afegit total de l’economia de la UE dels 27.
La UE no té una política industrial comuna. Les actuacions europees en política industrial només complementen les polítiques dels estats membres i defugen actituds intervencionalistes contràries al lliure mercat
Aquestes actuacions són de caràcter general i es fan per potenciar la recerca i el desenvolupament, protegir la propietat intel·lectual i evitar falsificacions de productes industrials, combatre la desocupació, disminuir les diferències entre les regions…
El sector terciari
És el que més riquesa genera a la UE i el que crea més ocupació. En aquest sector les polítiques europees han estat molt actives ja que amb allò que es van signar en els tractats fundacionals, la UE ha impulsat la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals.
Les polítiques comunitàries pel que fa al sector dels serveis es desenvolupen en àmbits molt diversos. La política comercial s’ha desenvolupat dins el Març de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) des de la creació de l’organisme l’any 1995.
La UE promou la lliure prestació de serveis dins del seu territori. Cal destacar les iniciatives europees en matèria de transports i comunicacions. La lliure circulació de béns i persones ha mostrat la necessitat d’una política comuna de transports (PCT) per promoure la creació de grans xarxes europees de transports i comunicacions, que són de tres tipus:
→ Xarxa de traneuropea d’energia (TEN-E), pretén assegurar el subministrament d’electricitat i gas natural a tot el territori.
→ Xarxa de transeuropea de transport (TEN-T), els seus projectes inclouen trens, sobretot d’alta velocitat, aeroports i carreteres.
→ Xarxa transeuropea de telecomunicacions (TEN-Telecom), té els objectius de facilitar la transició cap a la societat de la informació i d’afavorir la interconnexió de xarxes i desenvolupament de noves activitats en el sector de les tecnologies de l'informació i la comunicació (TIC).