Diferencia entre element i compost

Formulació:

 és El procés pel qual s’assigna un símbol o fórmula a una substància pura a partir De la seva composició.

Nomenclatura:

és El procés pel qual s’assigna un nom a una substància pura a partir de la seva Composició.

El nom i La fórmula d’una Substància pura reflecteixen la seva composició. Així, la fórmula i el nom de les substàncies pures indiquen: quins elements Componen la substància, en quina proporció es troben aquests elements i en les Substàncies moleculars, el nombre d’àtoms de cada element present a la Molècula. Poden ser:

Substàncies moleculars: indica Quin es el nombre d’àtoms de cada element present en la molècula.

Substàncies reticulars: indica Quina es la proporció d’àtoms de cada element que hi ha en un cristall.

València:

 és La capacitat d’un element de generar enllaços químics. En el nivell més extern Hi ha els electrons que participen en els enllaços, anomenats electrons de valència.
Llavors, la valència és un nombre que indica els electrons d’un Element que participen en la formació d’enllaços.

Estat o nombre d’oxidació:

es un concepte molt Relacionat amb la valència. Permet saber el nombre d’electrons de cada àtom que Participen  en un enllaç, i si aquets tendeixen a ser cedits o captats.

Compost iònic: el Nombre d’oxidació és igual a la càrrega neta de cada àtom després de cedir o Guanyar electrons per formar l’enllaç.

Compost covalent: els àtoms comparteixen electrons, però és comú que un d’ells els atregui amb més Força que l’altre.

Cada element té un o diversos Nombres d’oxidació característics. La suma dels nombre d’oxidació dels àtoms D’un compost sempre es 0.

Prefixos multiplicadors:

per indicar la Proporció entre els àtoms els elements que formen la substància pura.

Nombres romans:

el Nombre d’oxidació dels elements d’un dels elements presents a la substància Pura.

Substàncies elementals:

o Substàncies simples, són substàncies formades per un sol element. Pautes per Formular-les:

-Mitjançant Prefixos multiplicadors.

-Indicant El nombre d’oxidació.

Subíndex, Cal saber que: tots els metalls tenen subíndex 1, els gasos nobles tenen Subíndex 1, l’hidrogen, el nitrogen, l’oxigen els halògens tenen subíndex 2 i Els altres no-metalls poden tenir diferents subíndexs.

Hidrurs metàl·lics:

són Compostos formats per hidrogen i un element metàl·lic. Els hidrurs metàl·lics, L’hidrogen sempre actua amb nombre d’oxidació -1.

Hidràcids:

 són Compostos formats per hidrogen i un no-metall dels grups 16 i 17. En els Hidràcids, l’hidrogen actua amb nombre d’oxidació +1, i el no-metall amb nombre D’oxidació negatiu.

Òxids metàl·lics:

 són Compostos formats per oxigen i un element metàl·lic. En els òxids, l’oxigen Sempre actua amb nombre d’oxidació -2.

Òxids no metàl·lics:

són Compostos formats per oxigen i un element no metàl·lic. Com en tots els òxids, L’oxigen actua amb nombre d’oxidació -2.

Altres compostos covalents no Metàl·lics:

el nombre d’oxidació De l’element que apareix més a la dreta de la fórmula sempre és negatiu.

Sals binàries:

són Compostos iònics formats per un element metàl·lic i de un no metàl·lic, que no Sigui ni l’oxigen ni l’hidrogen. En aquests compostos, el no-metall actua Sempre amb nombre d’oxidació negatiu.

Peròxids:

 són Substàncies compostes per un aníó peròxid i un altre element, que pot ser un Metall o hidrogen. En els peròxids, l’oxigen actua amb nombre d’oxidació -1.

Hidròxids:

són Compostos formats per un element metàl·lic i l’aníó poliatòmic hidroxil. El Nombre d’oxidació de l’aníó es -1, i coincideix amb la seva càrrega Elèctrica.