Diferencia entre diglòssia i minorització d'una llengua

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,07 KB

ELS CONCEPTS BÀSICS DE LA SOCIOLINGÜÍSTICA Sociolingüística: Estudia la interrelació entre els fenòmens lingüístics i la societat. La variació lingüística o el contacte de llengües són matèries d’estudi de la socilingüísticaEl contacte de llengües     Bilingüisme: posa en relació dues llengües.  

Individual:

és la capacitat d’una persona per fer servir dos idiomeTerritorial:
és l’existència d’un territori amb dues àrees lingüístiques delimitades.

Social:

fa referència a la presència dins un territori de conjunts d’individus que empren més d’un idioma. Diglòssia:  es relaciona amb el bilingüisme social, compta de dues llengües que comparteixen un territori però que es vinculen a funcions socials diferents: la llengua A, prestigi i de referència social, llengua B, contextos familiars i informals.                                                                                         Conflicte lingüístic: conseqüència del bilingüisme social. Els lingüistes defineixen el conflicte lingüístic com una situació de conflictivitat social que es dóna quan dues llengües d'un territori es disputen els mateixos àmbits d'ús. Una de les llengües s’anomena  llengua minoritzada, està en retrocés en els seus usos en favor de la llengua A. No s'ha de confondre llengua minoritzada amb llengua minoritària que fa referència a una llengua parlada per pocs parlants.  

La substitució lingüística:

procés pel qual la llengua B és desplaçada per la llengua A,  la llengua B desapareix.                                                                                             

Normalització lingüística:


contrari a la substitució, mitjançant una sèrie d'accions,  la llengua B s'estén a tots els àmbits.                                                                                                                                    Les actituds lingüístiques: Sentiments positius o negatius que cada parlant té sobre la seva llengua.

Autoodi Lingüístic:

actitud negativa sobre la pròpia llengua,  suposa un abandó però el estiu d'aquesta per part dels parlants,  això condueix a la substitució lingüística.

Lleialtat lingüística:

actitud positiva que relaciona amb la normalització lingüística.       

Entradas relacionadas: